Calendari

<<   April 2019    
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30     
Alojado en
ZoomBlog

Cine - No estrenada

Ciudad de los Hombres

Per Mrtí - March 16th, 2008, 23:55, Categoria: Cine - No estrenada

Ja havia parlat un parell de cops d'aquesta peli al blog i veient que la seva estrena al nostre país va per llarg he decidit recórrer a altres mitjans, ja que la nostra estimada societat de la comunicació ens ho permet, per veure-la. En el seu dia vaig citar-la com a continuació de Ciudad de Dios, doncs bé, haig de matisar-ho una mica, ja que no és exactament així. En realitat, Ciudad de los Hombres és originàriament una sèrie de televisió que Fernando Meirelles va produir a Brasil aprofitant l'èxit de Ciudad de Dios. L'any passat, aquesta sèrie es va portar a la gran pantalla i el resultat és la peli que ens atén. Naturalment, les semblances entre les dues pelis són moltíssimes i és inevitable posar-les en comparacions, però s'ha de dir que es tracta de personatges i espais totalment diferents, per tant una no és la continuació de l'altra.

Un cop aclarit això, haig de dir que estem davant d'una peli que es queda força lluny de la qualitat de Ciudad de Dios. Per mi, això és degut bàsicament a un aspecte en què la peli falla clarament, que és el narratiu. Tinc la sensació que la peli no sap explicar-se bé en segons quines ocasions, ja sigui per voler anar massa ràpid o per voler desviar-se cap a detalls que no aporten res i que a vegades desorienten una mica i tot. El mateix passa amb alguns dels diàlegs, ja que els personatges fan referència a coses o fets que nosaltres no coneixem gens i que semblen tenir el seu pes en la història. Potser és que la peli està pensada pels espectadors de la sèrie i vull entendre que aquestes referències són de coses que ja s'han vist en algun dels capítols, però de totes maneres no ho trobo gens encertat de cara al públic internacional. Per tant, així com la trama principal es pot seguir sense problemes, les secundàries no estan gaire ben definides ni sel·leccionades, ja que a algunes els falta aprofunditzar i d'altres directament sobren. D'altra banda, també m'ha semblat que el director potencia poc els moments clau de la peli i en canvi es recrea en d'altres que potser no ho requerien tant. El muntatge també té part de culpa, ja que l'he trobat un pèl accelerat i a trompicons. En general, es troben a faltar nexes d'unió entre una escena i la següent, i això descoloca una mica a l'espectador.

Acerola i Laranjinha són dos amics adolescents que pràcticament s'han convertit en germans, ja que han passat tota la infància junts. Viuen al barri de Sinuca, a Río de Janeiro, un lloc marcat per la violència entre bandes de carrer, un dels líders de les quals és Madrugadao, cosí de Laranjinha. Acerola acaba de fer 18 anys, però la seva principal ocupació ara és preocupar-se de l'educació del seu fill, mentre que Laranjinha viu amb l'objectiu de trobar al seu pare, a qui encara no ha conegut mai. No obstant, un important conflicte entre la banda de Madrugadao i una de rival convulsiona a tot el barri i posarà a prova la seva amistat.

Salvant les citades carències en la narració, s'ha de dir que la peli ens segueix oferint moltes de les coses bones de Ciudad de Dios, com una ambientació extraordinària dels barris de "fabelas" més perillosos de Rio i també una cuidadíssima fotografia que accentua aquesta sensació de calor i de tensió quasi constant que es viu en aquest lloc. D'altra banda, s'ha de dir que les escenes d'acció no abunden gaire, ja que la peli centra la seva atenció en la relació entre els dos amics i els entrebancs pels que passarà en molt poc espai de temps, però això no fa que la peli no perdi suspens i emoció, sobretot a mida que ens acostem cap al final. Un aspecte que m'ha agradat molt, com també passava a Ciudad de Dios, és la trepidant banda sonora, d'aquelles que no et permet descansar quasi en cap moment i que et fa estar alerta tota l'estona. Resumint, que la peli perd molt si es compara amb la seva antecessora, però si es mira ailladament, es pot dir que resulta molt entretinguda, amb una temàtica que segueix sent molt atractiva i amb un bon ritme que fa que passi molt ràpid. Ah, i m'encanta com sona el portuguès de Brasil.

Links BitTorrent: V.O. + subs

Títol original: Cidade dos Homens

Director: Paulo Morelli

Intèrprets principals: Douglas Silva, Darlan Cunha, Jonathan Haagensen, Rodrigo dos Santos, Camila Monteiro, Naima Silva

País: Brasil, 2007.

Gènere: Drama, thriller. 100 min.

Permalink :: 28 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

No Es País Para Viejos

Per Mrtí - January 27th, 2008, 18:55, Categoria: Cine - No estrenada

En el món del cine, sempre he considerat que el qualificatiu de "obra mestra" només podia estar reservat a un grup molt sel·lecte de pel·lícules. En el meu cas, aquest grup no deu superar les trenta pelis i en els últims deu anys tan sols hi havia afegit El Pianista i Amores Perros. Doncs bé, estem davant d'una nova incorporació a la meva llista personal d'obres mestres. No Es País Para Viejos és un prodigi cinematogràfic, miris per on la miris. És d'aquelles pelis que els futurs estudiants de la meva carrera hauran d'analitzar per aprendre com es fa cine al segle XXI, ja sigui a nivell narratiu, de muntatge, de fotografia, de direcció d'actors, de tot. Tothom parla de Fargo com la peli referència dels germans Coen, doncs crec que aquesta condició acaba de canviar de mans. En realitat, No Es País Para Viejos té una forta semblança amb Fargo, ja que segueix aquesta estructura de persecució i fugida, de personatges solitaris en un paisatge completament inhòspit, de cruesa i violència en les imatges, d'aquests tocs d'humor tan particular dels Coen; això sí, amb 40 o 45 graus més de temperatura. Però, per mi, la peli que ens atén supera a Fargo perquè manté un grau d'intensitat més elevat, perquè els personatges tenen més carisma i perquè no fa ni una sola concessió a l'espectador i li deixa amb una demolidora sensació de la qual és molt difícil de desprendre's.

Texas, 1980. En una zona sacsejada per l'existència d'un assassí psicòpata que no para de matar gent per diversió, Llewelyn Moss, un modest caçador d'antílops, troba per casualitat les restes d'un intercanvi de droga que no va acabar massa bé i descobreix un maletí amb 2 milions de dòlars en efectiu. Aviat, la policia i quasibé tothom, entre els quals el psicòpata en qüestió, ja coneix la desaparició d'aquest botí, cosa que porta a Llewelyn a fugir amb els diners.

Fa un bon temps que ens venen l'actuació de Javier Bardem com a extraordinària, i pensava que potser no n'hi hauria per tant, però m'haig de rendir a l'evidència i dir que encarna a un dels personatges més sonats i temibles que he vist mai en pantalla. Quasi cada diàleg seu fa posar els pèls de punta i genera una tensió pràcticament insuportable, tant per a la resta de personatges com per a l'espectador. Porta el pentinat més horrible que he vist mai, però això no fa més que accentuar aquesta imatge quasi diria que terrorífica i de tio que està tan girat que saps que és capaç de qualsevol cosa. Pel que fa a Josh Brolin i Tommy Lee Jones, també està realment magnífics, però es veuen un pèl eclipsats per l'actuació de Bardem. Brolin s'està confirmant com un dels grans actors dels últims anys i Lee Jones té una presència en pantalla certament imponent. Vull remarcar, precisament, la gran importància del personatge d'aquest últim, ja que és a qui hem d'atribuir el punt de vista de tot el que passa (sense anar més lluny, és ell qui justifica el títol de No Es País Para Viejos). Les seves reflexions representen clarament el missatge que vol donar la peli: com, en només un parell de dècades, la societat ha avançat impassible deixant-se portar per l'ambició, la violència, la corrupció i l'egoïsme de les persones. Aquesta sensació de no pertànyer al món en que vius probablement és una de les més dures que es poden tenir.

Pel que fa a Joel i Ethan Coen, un cop m'he aixecat de les repetides reverències que els faig, només dir que demostren un cop més que tenen una visió del cine inigualable. No he tingut el plaer de llegir la novel·la original de Cormac McCarthy, però, en qualsevol cas, el guió és un 10, per tant l'adaptació deu ser igual de bona. La direcció segueix la seva línia habitual, sense estridències però magistral, regalant grandíssims moments de tensió i suspens, amb plans cuidadíssims i aprofitant l'altíssim potencial del treball fotogràfic. La primera part de la peli és un plaer per a la vista. El muntatge també és exemplar, en un tres i no res et fa una presentació inmillorable dels personatges i després sap mantenir el ritme adequat. A més, et deixa anar uns talls i unes el·lipsis que deixen totalment descol·locat, sobretot per tot el que expliquen i et fan entendre sense que tu ho hagis vist. I què dir del final, per mi brillant i encertadíssim. Entendré que a bastanta gent no li agradi, pq s'escapa de lo habitual, però és que No Es País Para Viejos s'escapa de lo habitual. De moment, puc afirmar sense pensar-m'ho gaire que és la millor peli que he vist en els últims deu anys. Es convertirà en una de les imprescindibles del cine contemporani.

Títol original: No Country For Old Men

Directors i guionistes: Joel i Ethan Coen

Intèrprets principals: Tommy Lee Jones, Javier Bardem, Josh Brolin, Woody Harrelson, Stephen Root, Kelly McDonald, Garret Dillahunt

País: USA, 2007

Gènere: Thriller, drama. 120 min.

OSCARS 2007: MILLOR PEL·LÍCULA, MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR SECUNDARI (JAVIER BARDEM), MILLOR GUIÓ ADAPTAT.

Permalink :: 16 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

3:10 to Yuma

Per Mrtí - January 1st, 2008, 20:25, Categoria: Cine - No estrenada

M'agradaria obrir el 2008 amb la que és, segons la meva humil opinió, una de les millors pelis de l'any que acabem de deixar enrere. Havia d'estrenar-se cap a finals de novembre, però els mateixos motius de sempre han fet que, a dia d'avui, no tingui cap data determinada d'estrena a les nostres sales. Finalment, les ganes que tenia de veure-la han fet que no hagi volgut esperar més i ara ja puc dir que 3:10 to Yuma és una grandíssima pel·lícula. I no només ho és per les seves qualitats com a peli, sinó per la importantíssima funció que compleix en donar un impuls extraordinari perquè aquest debilitat gènere cinematogràfic que es diu western torni a agafar una mica d'aire. Segurament és per això que, en acabar de veure-la, m'ha entrat una sensació de satisfacció molt especial que m'ha fet adonar de les ganes que tenia de veure una peli com aquesta i que m'agradés tant com ho ha fet. El cert és que el repartiment ja promet molt per si sol, amb Russell Crowe i Christian Bale com a protagonistes, amb James Mangold a la direcció. Els dos actors estan a un altíssim nivell i demostren tenir una química especial entre ells, la qual traslladen als seus antagònics personatges de forma magistral. De Bale, poca cosa nova a dir, ja que és un dels meus actors perferits actualment, però crec que mereix destacar l'actuació de Crowe per com aconsegueix transmetre aquesta sensació d'amor-odi envers el seu personatge al llarg de tota la peli. Es tracta de dos homes completament oposats, que van escollir dos camins completament diferents en les seves vides, que no tenen la intenció de fer concessions a l'altre, però amb un gran respecte mutu. Sens dubte, aquesta relació és un dels punts claus de la peli.

Arizona, principis del segle XIX. Dan Evans, un ranxer amb dificultats econòmiques per sobreviure i enfrontat amb la companyia del ferrocarril, es troba amb l'oportunitat de guanyar una bona recompensa si col·labora en la captura de l'home més buscat de la zona, Ben Wade. Evans serà un dels responsables de traslladar a Wade i fer-lo pujar al tren que passa a les 3:10 en direcció a Yuma, on aquest ha de ser jutjat i executat. No obstant, la banda de Wade no posarà les coses gens fàcils i la missió no serà gens senzilla.

Un dels grans prejudicis de moltíssima gent davant d'un western és que el ritme serà molt pausat i s'acabaran avorrint. Doncs a tota aquesta gent, els demanaria que veiessin 3:10 to Yuma i em diguessin després si han tingut temps d'avorrir-se o no, perquè és una de les pelis més entretingudes que he vist últimament. El director James Mangold sap portar el ritme de la narració de forma perfecta i ens regala diverses escenes d'acció realment vibrants, i no cau en la dil·latació innecessària d'escenes o plans buscant efectes contemplatius que no lligarien gaire amb la història. Crec que a les pràcticament dues hores de peli no els sobra ni un sol minut, i dir això d'un western, pq enganyar-nos, és molt poc habitual. Un altre encert de 3:10 to Yuma és que (deixant apart la peli original, no oblidem que és un remake) evita que constantment et vinguin a la ment referents de pelis anteriors, la qual cosa té molt de mèrit i demostra que la peli sap desenvolupar una personalitat pròpia. Amb tot, crec que 3:10 to Yuma es converteix en el model a seguir per adaptar un gènere tan genuí com el western als temps que vivim, ja que per mi aquest és el seu gran aconseguiment. Tan de bo no es quedi en un cas aïllat i puguem disfrutar de més pelis d'un gènere que molta gent encara ha de descobrir o redescobrir. En resum, una peli excel·lent i, sobretot, molt molt necessària. Una més al catàleg selecte de recomanacions especials de M.A. Confidential.

Links Bittorrent: V.O. + subs

Títol original: 3:10 to Yuma

Director: James Mangold

Intèrprets principals: Russell Crowe, Christian Bale, Logan Lerman, Ben Foster, Alan Tudyk, Peter Fonda, Gretchen Mol

País: USA, 2007.

Gènere: Western. 115 min.

NOMINACIONS OSCARS 2007: MILLOR BANDA SONORA i MILLOR SO.

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

La Propuesta

Per Mrtí - December 5th, 2007, 20:15, Categoria: Cine - No estrenada

Una altra peli que no va visitar mai les nostres sales de cine i que sortirà directament en dvd, cosa que no permetrà disfrutar-la tant com seria possible, donada la gran bellesa de les seves imatges. Així doncs, haurem de conformar-nos amb veure en pantalla petita els espectaculars paisatges que ens ofereix del desert australià i, en general, la extremadament cuidada i atractiva factura visual present durant tota la peli. La Propuesta es podria definir com un western modern, però al mateix temps molt clàssic. Modern pq la producció data de 2005 i es nota certa i inevitable "digitalització"; clàssic pq recupera el gènere en la seva vessant més genuïna i pura i ens explica una història que es sustenta en unes bases utilitzades en molts dels westerns més populars i importants. Potser aquest és un dels aspectes que se li poden discutir, que s'acomoda molt en aquests cànons tradicionals del western i no intenta aportar-hi res de collita pròpia, sobretot a nivell argumental. Venjança i traició són dos elements que quasi són implícits en un gènere com aquest, però poden ser tractats de formes molt diferents i les utilitzades aquí no fan més que portar-te a la ment un i altre cop diversos clàssics (La Muerte tenía un Precio o Sin Perdón, per citar-ne dos de molt clars). A pesar de tot això, he de dir que La Propuesta ha estat una agradable sorpresa, tenint en compte el risc que comporta fer un western als nostres temps. La peli és molt sòlida, la història t'atrapa de seguida i el ritme, tractant-se d'un western, està molt ben equilibrat i en cap moment presenta baixades importants o escenes que impacientin. Això és motiu suficient per felicitar John Hillcoat, un director que desconeixia fins ara.

Austràlia, finals del segle XIX, Gran Bretanya es troba en ple procés de colonització de l'illa oceànica. El capità Stanley acaba de capturar als dos membres més joves de la banda dels germans Burns, els més buscats de la zona. Un cop els fa presos, Stanley fa una proposta a Charlie, el més gran dels dos germans: tornar al desert per matar Arthur, el germà gran i cap de la banda, a canvi de l'alliberació del seu germà més petit. La data límit és el dia de Nadal.

La veritat és q la peli comença de forma espectacular i realment vibrant. Després es tranquilitza i s'estabilitza, però en tot moment tens la sensació de que segueix avançant i la tensió va pujant poc a poc fins a arribar a un final impactant, dramàtic i també força poètic, que acaba de tancar una bona pel·lícula. Com tot western, aquí no et pots prendre les coses amb presses, però la seva durada raonable (1h 40min) la fan perfectament digerible per als menys afins a un gènere com aquest. No obstant, això també comporta que la peli passi per alt certs detalls que potser ens hauria agradat saber, com explicar-nos una mica més el passat dels personatges i el perquè de la seva forma de ser, sobretot en quan al protagonista i a la banda dels germans Burns. Una mica de rerafons no hagués estat malament per enriquir-ho tot plegat i treure més suc als personatges. Pel que fa a les actuacions, en general m'han causat una molt bona impressió, sobretot Guy Pierce (molt fluix a Last Snow, q ni vaig tenir ganes comentar aquí) i Danny Huston. En resum, una Propuesta que va superar les meves espectatives, que val la pena veure i disfrutar i que sembla que ha tingut un pes important en la reactivació del western, ja que n'hi ha diversos que arribaran d'aquí poc a les nostres pantalles.

Links: V.O. + subs / Doblada

Títol original: The Proposition

Director: John Hillcoat

Intèrprets principals: Guy Pierce, Ray Winstone, Danny Huston, Emily Watson, David Wenham, John Hurt, Richard Wilson

País: Austràlia, 2005.

Gènere: Western, drama. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Rescue Dawn

Per Mrtí - November 25th, 2007, 20:32, Categoria: Cine - No estrenada

La última peli del director alemany Werner Herzog va camí de convertir-se en una altra víctima (tal com va passar amb Equilibrium) de la incompetència de les productores i distribuidores d'aquest país, ja que, si bé la producció data de 2006, la seva estrena a les nostres sales és encara una incògnita i també ho és l'edició en DVD. Un cop més, el gran perjudicat és l'espectador pq, tot i q no estem davant d'una obra mestra, Rescue Dawn és una peli q val la pena veure i crec q els q l'hagin pogut veure hi estaran d'acord. Curiosament, el protagonista torna a ser el gran Christian Bale, qui té molt bona part de culpa del funcionament de la peli. Que no us enganyin els primers compassos, no es tracta d'una peli bèl·lica ni d'acció, sinó un drama molt humà que gira a l'entorn de l'esperit de supervivència dels seus protagonistes. Tot i q el ritme és més aviat tranquil, té una estabilitat que fa que les dues hores de peli passin de forma molt amena i disfrutant de les imatges que ens regala el director, algunes d'elles realment espectaculars. D'altra banda, la història manté un nivell de tensió continu, quasi de principi a fi, que fa que l'espectació no desaparegui mai. La història no es pot dir que sigui gaire trencadora ni sorpresiva, però està explicada de forma molt simple i molt directa, cosa que li dóna una credibilitat molt gran. Com ja he dit, la fotografia és realment espectacular (les escenes al mig de la selva poden recordar un mica a l'estil Perdidos) i tota l'ambientació és extraordinària, a més d'una banda sonora també força destacable, que ajuda molt a accentuar l'atmòsfera adequada en cada moment.

El 1965, durant una missió en plena Guerra de Vietnam, un avió de l'exèrcit nordamericà és abatut per l'enemic i cau en plena selva, molt a prop de la frontera entre Vietnam i Laos. El pilot, Dieter Dengler, sobreviu al xoc, però es troba sol en un territori completament dominat pel Vietcong. Ara el seu objectiu serà poder contactar amb ajuda per a ser rescatat abans que el trobin els vietnamites.

En una nova mostra del seu gran talent, Christian Bale és l'indiscutible pal de paller d'aquesta pel·lícula. Personalment, el considero un dels millors actors dels últims anys, sobretot per la presència i el carisma que té en pantalla i també el sacrifici que està disposat a fer per interpretar els seus papers. A Rescue Dawn, Bale va haver d'aprimar-se 25 kilos per rodar la segona part de la peli (recordeu també l'espectacular transformació que patia a El Maquinista). Pel que fa als secundaris, tot i tenir la seva importància en moments clau de la peli, potser haurien pogut estar una mica més aprofitats i ens haguessin pogut explicar més coses d'ells, però, tot i això, tenen molt de pes en l'apartat més psicològic de la peli. Basada en fets reals, Rescue Dawn és una peli que no destaca per què explica, sinó per com ho explica i per les sensacions que transmet mentre ho fa. Pel que fa al final, tot i que jo potser no l'hagués fet així, la veritat és que aconsegueix deixar-te amb un bon regust de boca. Resumint, que estem davant d'una peli notable (que no se pq no ens permeten que la poguem veure) que mereix un visionat, encara que, de forma obligada, no sigui pels mitjans que ens agradaria.

Links: V.O. + subtitols

Títol: Rescue Dawn

Director i guionista: Werner Herzog

Intèrprets principals: Christian Bale, Steve Zahn, Jeremy Davies, Pat Healy, Evan Jones

País: USA, 2006.

Gènere: Drama, aventures. 120 min. 

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Sicko

Per Mrtí - October 26th, 2007, 22:02, Categoria: Cine - No estrenada

"Sick" (malalt) + "Psycho" (Psicosis) = Sicko. Amb aquest gran títol, el gran (mai millor dit) Michael Moore torna a la càrrega amb una nova pel·lícula de denúncia contra el funcionament de la societat nordamericana. Després de la genial Bowling for Columbine i la controvertida Fahrenheit 9/11, el director ha decidit focalitzar ara la seva mirada en el sistema sanitari del seu país. Amb una estructura molt semblant a la primera de les dues citades, Sicko és una nova crua mostra de com (no) funcionen les coses a la considerada primera potència mundial del nostre planeta. Un cop més, Moore parteix de diversos casos concrets per il·lustrar-nos la ineficàcia del sistema sanitari públic americà i les estafes per part de les grans asseguradores mèdiques privades. La veritat és que resulta inevitable posar-se les mans al cap amb el que se'ns explica en cada cas i el tràgic desenllaç que algun d'ells acaba tenint. Un dels fets a remarcar és que Moore sap tractar el tema amb la delicadesa pertinent i ho fa mantenint-se fora de càmera durant bona part de la peli i agafant un paper força passiu (cosa que no passava en les dues anteriors), deixant d'aquesta manera que siguin els testimonis els únics protagonistes. Naturalment, ell és perfectament conscient que no fa falta la seva intervenció pq la gravetat dels fets es posi de manifest per si sola.

Un cop analitzada la situació a Estats Units, Moore utilitza el mateix recurs que a Bowling for Columbine de viatjar a altres països per establir una comparació. No podia faltar Canadà, l'etern despreciat dels americans, i després Gran Bretanya i França. Aquí, el director ja pren més protagonisme i adopta el paper (a vegades una mica massa falsejat) de total desconeixedor de la situació en aquests països. Les seves incrèdules reaccions (també poc creïbles en alguna ocasió) a mida que va coneixent com de diferent funcionen les coses respecte al seu país no són més que un reflex de com reaccionaria qualsevol ciutadà americà al comprovar com la vida pot resultar molt més fàcil en d'altres països que ells consideren inferiors, només per gaudir d'un sistema sanitari com Déu mana. Aquesta part té moments senzillament genials. La cirera del pastís és quan entra en acció l'últim país on un nordamericà aniria a tractar-se d'una malaltia: Cuba. Un genial exercici de Moore per tirar per terra la satanització de la terra de Fidel Castro per part del govern d'Estats Units. Un cop més, el director de Michigan sap completar el documental de forma tan inesperada com poderosa.

Davant una peli amb aquest format, és inevitable que sorgeixin moltes qüestions controvertides respecte el que veiem, com, per exemple, fins a quin punt allò que se'ns mostra és realment així o si certes visions sobre certes situacions poden ser distorsionades o no del tot exactes. Òbviament, qualsevol documental presenta aquests dubtes i, en aquest cas, ningú dubta que Michael Moore s'haurà cuidat de escollir i potenciar allò que més li interessava per accentuar el missatge que vol transmetre. La peli es basa tota en exemples molt concrets de persones o famílies, a partir dels quals s'extrapola la teoria que ens dona el director, però jo crec que, probablement, és la única forma de fer-ho. Indirectament, la peli ens dóna a entendre que els casos q hem vist a EUA, no els trobaríem a Canadà o a Gran Bretanya, només pel fet de conèixer com funcionen les coses a un i a altre lloc. Per suposat q hi haurà qui desconfïi del grau d'objectivitat del director i l'acusi d'imposar-nos la seva visió de les coses, però això ja depèn del punt de vista de cadascú. Personalment, me'l crec lo suficient com per felicitar-lo, un cop més, de la seva determinació per mostrar-ho i denunciar-ho a tot el món.

Sicko té l'objectiu de mostrar a la resta del món les interioritats d'un país que, des de la nostra posició, ens seria impossible conèixer de forma tan detallada, cosa que fa que molts el posin en un pedestal. Però Sicko també és, i crec jo que per sobre de tot, una peli dirigida als propis americans, que en definitiva són les víctimes directes del seu sistema i els únics q poden canviar-ho. I sobretot, m'encanta aquest missatge que els fa veure que hi ha llocs al món on es pot viure millor que al seu país (encara que els sembli impossible) i que potser s'haurien de cuidar més del que tenen a casa abans de preocupar-se tant de "democratitzar" altres territoris pensant-se que són el model de societat perfecta.

La peli ja està en DVD a Estats Units i a quasi tot Europa ja s'ha estrenat, però a Espanya no hi ha ni data d'estrena. La veritat és que ja no és novetat, vist com van les coses aquí. Això sí, com sempre, es pot trobar per altres mitjans...

Títol: Sicko

Director i guionista: Michael Moore

Intèrprets principals: Michael Moore, George Bush, Hillary Clinton, etc...

País: USA, 2007.

Gènere: Documental. 120 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Big Nothing

Per Mrtí - October 23rd, 2007, 20:36, Categoria: Cine - No estrenada

Tot i que data de 2006, les "curioses" circumstàncies que sovint rodegen la distribució cinematogràfica en aquest país fan aquesta peli encara no s'hagi estrenat ni tingui data prevista d'estrena ni tan sols traducció del títol. Aquesta comèdia negra britànica basa el seu potencial en la parella d'actors protagonistes: Simon Pegg (Zombies Party, Arma Fatal) i David Schwimmer (Friends). I dic que basa el seu potencial en ells pq la peli en si es podria considerar simplement de correcta. El guió destaca per la seva simplicitat i deixa detalls força enginyosos, però és d'aquells que presenta tants girs que arriba un moment en q ja costa agafar-s'ho seriosament. És cert q la peli és d'aquelles que et deixen ben clar des d'un bon principi que ja no es pren seriosament a si mateixa, però crec q es queda a mig camí a la hora de connectar amb l'espectador i això fa que la seva funció no vagi més enllà de, simplement, fer-te passar un bon rato entretingut. En això sí que no se li pot retreure res: curta durada (80 min), pocs personatges, una història basada en la incompetència dels protagonistes i un ritme sense pausa, la peli arrenca molt ràpid i els fets ja no paren de succeir-se fins al final. Ara bé, sincerament, el principal atractiu segueixen sent els actors, sobretot el gran Simon Pegg, qui supera clarament a David Schwimmer. La química entre els dos és millorable, però la realitat és que resulten força graciosos.

Charlie és un professor i escriptor frustrat que accepta treballar com a operador telefònic d'una multinacional per poder guanyar un sou i ajudar a la seva família. En aquesta nova feina, coneix a Gus, un excèntric personatge que li proposarà participar en un plan que els pot fer guanyar 100.000 dòlars. Tot i q Charlie dubta un moment, la quantitat a la q aspiren fa que acabi acceptant l'oferta de Gus, tot i q els dos tenen completa inexperiència en el que es disposen a fer.

Si busquéssim un referent de Big Nothing, el més clar que em ve al cap és Kiss, Kiss, Bang, Bang, no només pel tipus d'humor negre i absurd, també per més d'una situació que resulta molt semblant entre una i altra. No obstant, Big Nothing se'n podria considerar com una versió light o fins i tot un "quiero y no puedo". Un altre aspecte que no s'entén massa és la utilització de recursos com la pantalla partida o inclús la animació, lo qual m'ha semblat completament gratuït i sense cap raó de ser. No sé si el director pretenia donar-li més ganxo a la peli, però realment no ho aconsegueix. El que sí s'ha de destacar és una molt bona (i contundent) banda sonora. Total, que la definiria com una peli perfecta pels q vulguin simplement passar una estona divertida i res més q això, i q la mirin sense cap tipus d'espectativa que vagi més enllà. Això sí, també haig de dir que sempre val la pena veure al genial Simon Pegg i la seva inigualable expressivitat.

Link Bittorrent: V.O. + subtítols

Títol original: Big Nothing

Director i guionista: Jean-Baptiste Andrea

Intèrprets principals: Simon Pegg, David Schwimmer, Alice Eve, Jon Polito, Natasha McElhone, Billy Asher, Mimi Rogers

País: G. Bretanya, 2006.

Gènere: Comèdia negra, thriller. 80 min.

(Nota de l'autor: En una data tan senyalada com aquesta, M.A. Confidential arriba a la xifra de 200 posts. Seguirem sumant...)

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Equilibrium

Per Mrtí - February 18th, 2007, 23:55, Categoria: Cine - No estrenada

Gran descobriment que he fet aquest finde d'una peli que, incomprensiblement, no s'ha estrenat mai a Espanya. No només no s'ha estrenat, sinó que és impossible saber de la seva existència si no és a través d'internet, ja que tampoc hi ha edició en Dvd ni res de res. I és una pena pq és infinitament millor que la porqueria futurista i de ciència-ficció que ens arriben últimament des d'Estats Units (véase Ultravioleta, Aeon Flux, etc...). No és una obra mestra, però m'ha semblat un tros de peli, sincerament. Presenta un missatge futurista molt ben fonamentat, una ambientació perfectament aconseguida i una trama amb molta més substància que qualsevol altre peli del gènere. A més a més, la mínima utilització d'efectes especials li dóna molta credibilitat i realment ens pot fer identificar amb la societat del futur que ens retrata la peli. A tot això, se sumen escenes de lluïta amb unes de les millors coreografies que he vist mai. Res de diàlegs i més diàlegs super trascendentals i filosòfics sobre la vida, el film et transmet les seves idees i la seva moralitat de forma molt clara des del principi, no et fa falta anar pensant cada cop per entendre tot el q passa. Un argument més aviat simple, però molt sòlid.

En un món del futur, després que la 3a Guerra Mundial deixés el planeta pràcticament destruït del tot, la por a una nova guerra que acabés definitivament amb l'espècie ha portat a l'implantació d'un règim, Equilibrium, que es regeix per una norma bàsica. Evitar la violència passa per eliminar els sentiments humans, per això tota la població ha de prendre una substància anomenada "Prozium". La música, els llibres, l'art, tot allò que pugui provocar algun sentiment està completament prohibit i "sentir" està sancionat amb la pena de mort. John Preston és un agent del govern que pertany al grup d'èlit que vetlla pq es compleixi la llei, però els infractors a vegades són els més inesperats.

Tot i ser una peli fosca, la fotografia és esplèndida (de la qual no es poden amagar certes influències de Matrix, Gattaca o La Isla) i ens regala imatges impressionants acompanyades d'una molt bona banda sonora. Parlant de Matrix, he vist opinions que diuen q en molts aspectes és inferior a Equilibrium... una mica agosarat, però sí q tot plegat és molt més fàcil d'empassar. Pel q fa al repartiment, el gran Christian Bale demostra la seva contundència i es converteix en el protagonista perfecte per aquesta peli. D'altra banda, sobta veure a William Fichtner (agent Mahone de Prison Break) en el paper de líder anti-sistema; i tb Dominic Purcell (Lincoln Burrows) apareix a l'inici. El gran mèrit d'Equilibrium està en evitar molts dels errors que cometen la gran majoria de pelis d'aquest gènere: confondre l'espectador, abusar dels efectes especials, introduïr subtrames idiotes o, sobretot, passar-se de llestes. Una injustícia que no l'hagin estrenat aquí, i res fa preveure que l'estrenin. Ara ja no teniu excusa, no us la perdeu!!!

Link Bittorrent: Peli + subtítols

Títol: Equilibrium

Director i guionista: Kurt Wimmer

Intèrprets principals: Christian Bale, Taye Diggs, Emily Watson, William Fichtner, Angus Macfadyen, Sean Bean

PaísUSA, 2002.

Gènere: Ciència-ficció, acció, thriller. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (2)

Renaissance

Per Mrtí - December 26th, 2006, 23:37, Categoria: Cine - No estrenada

Un altre experiment en el món de l'animació. I dic experiment pq no és res més q això, una peli q s'hagués pogut fer sense cap problema amb imatges reals, però q s'ha decidit realitzar-la d'aquesta forma per veure com sortia. En aquest cas, trobem una imatge en 3D en què el gran realisme dels moviments, capturats a partir d'actors reals mitjançant el motion capture, xoca amb la característica de la imatge, formada completa i exclusivament per blanc i negre. El resultat final impressiona força, sobretot pel fet de ser una experiència visual totalment nova. Potser costa una mica acostumar-s'hi, però al final arribes a apreciar la qualitat del joc de llums i ombres q fa en tot moment, amb alguns plans bastant espectaculars i escenes d'acció molt currades. Pero el problema de Renaissance és q tota aquesta originalitat a nivell visual és la q li falta a la trama. Ens trobem amb una història q ja hem vist mil cops (Blade Runner i Minority Report, entre altres, et venen al cap cada dos per tres) i q no té la força necessària per atraure l'espectador durant els 100 minuts q dura. En resum, q l'interès no és gaire gran i això fa q t'acabis cansant de veure tot allò, i quan encara falten 20 min casi q ja en tens prou.

París, any 2054. Ilona Tasuiev, una treballadora de Avalon, una multinacional del sector científic amb un gran poder, és segrestada una nit quan sortia de treballar. El capità Karas, de la policia, es posa a investigar el cas, amb l'ajuda de la germana de Ilona, q tb treballa a Avalon. Junts intentaran descobrir qui és el responsable del segrest i les causes d'aquest.

Tot i q la història pot ser un pèl previsible, crec q globalment val la pena veure aquesta peli, pq l'animació està molt currada i pq ens va regalant imatges en q aquest contrast màxim entre blanc i negre dóna una bellesa molt especial. D'altra banda, s'ha de dir q en la versió original, la veu del protagonista la posa Daniel Craig (el nou Bond, per qui no conegui el nom), lo qual és un punt a favor pq li dóna encara més força al personatge, apart d'aquest genial i inconfusible accent britànic seu. En resum, q si et curres una animació com aquesta, almenys curra't tb una història q estigui a l'altura i q li dóni distinció respecte la resta (com Sin City). Tot i això, s'ha de veure pq realment és algo completament nou al q havia vist fins ara.

No hi ha data d'estrena aquí, tot i q a França ja està en DVD, curiositats d'aquelles q d tant en tant ens dóna el món de la distribució a Espanya. Link Bittorrent en V.O. i qualitat perfecta: Peli + subs

Títol: Renaissance

Director: Christian Volckman

Veus originals: Daniel Craig, Catherine McCormack, Romola Garai, Ian Holm, Jonathan Price.

País: França, Gran Bretanya. 2006.

Gènere: Animació, policíac, thriller. 100 min.

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com