Calendari

<<   July 2019    
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    
Alojado en
ZoomBlog

Cine - 2006

Juegos Secretos

Per Mrtí - January 10th, 2008, 20:05, Categoria: Cine - 2006

Tot i estar nominada a tres Oscars l'any passat, aquesta peli va passar força desapercebuda pels nostres cines i se'n va parlar molt poc o gens, i ara ha resultat ser un molt bon descobriment, encara que sigui quasi dos anys després de la seva estrena. Juegos Secretos és un drama coral, que presenta una història principal que, en determinats moments, es va ramificant en d'altres de secundàries que, en major o menor mesura, hi tenen referència i hi juguen algun paper, a vegades perillós. Com indica la traducció del títol al castellà (un cop més no té res a veure amb l'original, Little Children, però almenys no és del tot desencertat), els secrets que cada un dels personatges amaga són el fil conductor d'aquesta peli i el que dóna veritable valor a cadascuna de les històries que se'ns expliquen. Tot i que a vegades sembla que la peli s'extengui una mica massa en les trames secundàries, al final t'adones que tot el que has vist tenia la seva importància per poder conèixer millor a cada personatge i així entendre el seu comportament. La peli destaca per un guió perfectament elaborat, d'aquells que potser no ens presenten res que no haguem vist abans, però que ho fan d'una forma tan transparent i desinhibida que arriben amb molta més força a l'espectador. Sí, s'ha de dir que Juegos Salvajes és una peli dura, en què no se'ns presenta cap personatge que sigui feliç i en què hi ha molt de sofriment del qual no se'ns ofereixen gaires sortides, però és potser això el que li dóna aquest immens realisme que fa que t'atrapi completament i et mantingui en tensió durant casi tota l'estona.

En un barri aparentment tranquil i de classe més aviat alta, alguns dels seus habitants porten vides força diferents de les que aparenten i amaguen secrets que poca gent coneix. Entre ells, Sarah, una mare avorrida i decepcionada pel seu marit, i Brad, un pare sense feina que ha de cuidar del seu fill mentre la seva dona treballa, es coneixen un dia al parc i es fan amics. Amb l'excusa de compartir els jocs dels seus fills, comencen a compartir cada cop més estones. Mentrestant, el barri es veu inquietat pel retorn d'un pedòfil, que acaba de sortir de la presó.

Una de les coses a destacar de forma indubtable són les magnífiques interpretacions de tot el repartiment. Cal remarcar sobretot a Kate Winslet, en el millor paper que li he vist mai, i a James Earle Haley, que realment fa por a la pell del perturbat pedòfil. No és estrany que tots dos fóssin nominats a l'Oscar (actriu i actor secundari, respectivament). D'altra banda, també juga un paper important el fet que tots els personatges es moguin en un ambient tan benestant, cosa que els hauria de facilitar la vida, però que contrasta radicalment amb la seva immaduresa i la seva inseguretat. El fet que els nens acompanyin als protagonistes durant gairebé tot el film no és gratuït, ja que és clarament una metàfora del comportament dels adults (d'aquí el títol de Little Children); si en els nens aquesta actitud és innocent, en els adults es clau per definir les seves vides. L'altre missatge que transmet la peli és que no es pot afrontar el futur si abans no has resolt els problemes del passat, cosa que es posa de manifest, sobretot a la part final de la peli. Per posar-vos una mica en situació, Juegos Secretos es trobaria a mig camí entre Crash i Happiness. Crua, impactant i sense gaires concessions a l'espectador, però molt bona peli.

Títol original: Little Children

Director: Todd Field

Intèrprets principals: Kate Winslet, Patrick Wilson, Jennifer Connelly, Sadie Goldstein, Ty Simpkins, Jackie Earle Haley, Gregg Edelman

País: USA, 2006

Gènere: Drama. 120 min.

Permalink :: Comentar | Referències (1)

El Fin de la Inocencia

Per Mrtí - November 5th, 2007, 16:25, Categoria: Cine - 2006

Impactant i commovedora pel·lícula de Michael Cuesta, un dels directors nordamericans més destacats dels últims anys, en què retrata sense cap reserva la història d'uns nens de dotze anys a qui la crueltat de la vida els fa perdre tota la innocència infantil (per fi una traducció de títol amb cara i ulls) i això els porta a canviar completament el seu comportament. No només la història té força, sinó que tota la peli està molt ben pensada i estudiada per a accentuar el nivell de dramatisme. Així doncs, ens trobem amb un inici que quasi és més propi de típic telefilm de diumenge a la tarda en què els protagonistes són nens que van pel bosc amb les seves bicis i q tenen els problemes familiars de sempre, però la cosa canvia dràsticament. Un terrible accident trastoca totalment la vida dels protagonistes i fa que la seva mentalitat es transformi. De cop, deixen de ser nens i passen a pensar i actuar com a veritables adults, i això ens deixa diverses escenes que tenen un impacte molt fort en l'espectador. El simple fet de veure nens fent o dient coses pròpies d'un adult i a més fent-les o dient-les de forma convençuda, genera força commoció, sobretot pel realisme que desprèn. Aquí hi té gran part de culpa la gran habilitat del director per tractar de forma tan valenta i cuidada un tema tan delicat com aquest.

En un barri residencial d'una ciutat d'Estats Units, quatre nens de dotze anys formen un cercle d'amics molt unit. Rudy i Jacob són dos germans bessons molt diferents entre ells, però inseparables; el primer és valent, impulsiu, actiu i el més carismàtic del grup, mentre que el segon és tímid, callat, poruc i està molt complexat per una vistosa marca de naixement a la seva cara. D'altra banda, Malee és una nena molt madura i aventurera, filla d'una psicòloga amb problemes emocionals. Finalment, Leonard és un nen amb un marcat sobrepes, fill d'una família molt obesa. Tots quatre tenen una cabana dalt d'un arbre al mig del bosc on sovint van a jugar, però a vegades són molestats per un parell d'amics que els la volen prendre.

La història ens mostra clarament com l'entorn familiar de cadascún té un pes importantíssim en la seva reacció després d'un fet com el que es dóna. Tots passen a donar molt més valor a la vida que tenen i també al seu futur, i s'adonen que la seva situació actual necessita importants canvis perquè puguin tirar endavant de la forma que ells volen. I si no són ells mateixos qui intenten canviar aquesta situació, ningú ho farà. S'ha de destacar l'impressionant treball dels joves actors, tenint en compte la gran dificultat dels seus papers, no només a nivell interpretatiu, sinó també emocional. Un guió magnífic, una direcció atrevida i molt sòlida i una banda sonora genial, que en ocasions fa posar els pèls de punta. El Fin de la Inocencia, probablement no hi ha millor frase definitòria per a aquesta peli. Dura, trista, emotiva, colpidora i molt, molt recomanable.

Títol original: Twelve and Holding

Director: Michael Cuesta

Intèrprets principals: Linus Roache, Annabella Sciorra, Jeremy Renner, Jayne Atkinson, Marcia Debonis, Conor Donovan

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 90 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Una Verdad Incómoda

Per Mrtí - July 8th, 2007, 23:57, Categoria: Cine - 2006

Realment el títol és adequat per aquesta peli, perquè la sensació que es té al sortir no és de massa comoditat amb el que acabem de veure. Al Gore ha passejat per tot el món el seu missatge d'alerta sobre el futur del nostre planeta i ha tingut un èxit impressionant i Una Verdad Incòmoda no és més que una d'aquestes conferències adaptada a la gran pantalla. A priori, veure un home dret que et va explicant gràfics que apareixen en una pantalla darrere seu sona a lo més anti-cinematogràfic del món, però, sorprenentment, no és així. Un dels grans mèrits d'aquesta peli és que, a pesar de les dificultats del seu format, aconsegueix arribar amb facilitat a l'espectador i en cap moment es pot considerar pesada o avorrida. Al Gore imparteix una classe de biologia, ecologia, història, geografia i política al mateix temps, i ho fa de forma perfectament entenedora i amb els suports ideals per poder arribar a tots els públics. Puc ben assegurar que, després d'haver vist aquesta peli, sabreu moltes coses que abans no sabíeu o que crèieu que funcionaven d'una altra manera. A nivell didàctic, s'ha de reconèixer que és exemplar. A més, Al Gore de seguida aconsegueix connectar amb la gent (d'això és un expert, no oblidem que és polític), de tal forma que resulta difícil adoptar la postura de no creure't o posar en dubte el que explica.

Al Gore es presenta davant d'un grup de persones, es situa dalt d'una espècie d'escenari i darrere seu apareix una imatge del planeta Terra. El seu objectiu és explicar-nos què és exactament l'escalfament global, per què es produeix i quines en poden ser les seves conseqüències més immediates. A partir de diferents exemples i dades, Gore ens va fent una idea del futur al qual ens encaminem si les coses no canvien aviat i la veritat és que el panorama és preocupant.

La principal controversia d'aquesta peli és clara: si el que comença com un documental sobre escalfament global s'acaba convertint en un míting electoral. Tenint en compte el protagonista, no resultaria gens estrany, però jo crec que al final ho acaba camuflant força bé. És cert que deixa anar alguns recadets contra Bush i companyia, però en cap moment es posa ell a la pell del president o fa promeses en plan "si jo estigués a la Casa Blanca, faria aixó i aixó...", cosa que s'ha de valorar. Això sí, no m'han agradat gaire els fragments en què ens fiquem a la seva vida personal, els he trobat innecessaris i massa intencionats, i no encaixen amb la resta de la peli. Durant uns moments, el centre d'atenció passa a ser ell mateix i no el que ens explica, cosa que hauria d'haver evitat. No obstant, la sensació general és que Una Verdad Incómoda és un producte molt ben resolt tenint en compte la dificultat que comportava passar-ho al cine, tant pel format, com pels continguts, el muntatge, etc. És una d'aquelles que s'ha de veure, encara que sigui només per donar-nos compte de com està el món on vivim i les petites coses que podem fer per canviar-lo i millorar-lo. Una veritat incòmoda, però que tothom ha de saber.

Link BitTorrent: Castellà / V.O. + subs

Títol original: An Inconvenient Truth

Director: Davis Guggenheim

Intèrprets principals: Al Gore

País: USA, 2006.

Gènere: Documental. 95 min.

OSCAR 2006 AL MILLOR DOCUMENTAL

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Camino a Guantánamo

Per Mrtí - June 10th, 2007, 20:03, Categoria: Cine - 2006

Peli força angoixant la que ens presenta el director britànic Michael Winterbottom. Amb una estructura i aparença molt semblants a una altra obra seva com In This World, el director torna a plantejar-nos un documental amb un estil molt peculiar. La mescla entre imatges de ficció que reprodueixen fets reals, imatges reals en si i declaracions dels propis protagonistes fan de Camino a Guantánamo un document força inusual i q pot despertar diverses reaccions. Una d'elles és creure que tot el q veus concorda amb el q va passar de veritat (opció que, a priori, es surt amb la seva) i l'altra posar en dubte la autèntica veracitat de les escenes de ficció i la presumpta intervenció del director per posar-hi de la seva part i augmentar-ne el dramatisme. Sincerament, jo em quedo més amb la primera. Les imatges que tots hem vist per televisió de la base d'Estats Units a Guantánamo on hi ha tancats centenars de sospitosos -sense que es tinguin proves contra ells ni se'ls pugui acusar de res- coincideixen lamentablement amb el que ens presenta la peli. La capacitat de transmetre el sofriment i la impotència dels presos a l'espectador fa que aquest es posicioni de seguida. ¿Un pèl pretensiosa o fins i tot manipuladora? Potser sí, però com ja he dit abans, dubto que els casos reals en difereixin gaire.

Quatre amics britànics d'origen àrab viatgen a Pakistán per celebrar-hi la boda d'un d'ells i estar uns dies de vacances amb la seva família. Un dia, decideixen viatjar cap a Afganistan, simplement per conèixer el país, però es troben en ple conflicte amb els Estats Units i són capturats per l'Aliança del Nord, que els pren per talibans. Després d'estar tancats i maltractats en una base a Kandahar, tres d'ells són enviats a la base de Guantánamo, on són mantinguts en condicions infrahumanes i sotmesos a humiliacions i tortures.

La veritat és q la peli no és apta per a estómacs dèbils, no pq mostri escenes especialment dures, si no per la cruesa amb què se'ns mostra l'existència d'aquests presos. Winterbottom encerta no abusant en cap moment del morbo visual i ens mostra una evolució de la situació dels protagonistes, sobretot mental, perfectament estudiada. Com es pot constatar, Camino a Guantánamo té un fortíssim component de denúncia cap als Estats Units i la política de prevenció del terrorisme de Bush, i realment toca la fibra i aconsegueix que un es posi al costat d'aquestes persones que han vist com, per un malentès, la seva vida quedava en no res només pel seu aspecte i religió. Els testimonis dels protagonistes reals de la història donen encara més força al missatge. Tot i això, la sensació de ràbia que queda en acabar de veure-la no ha de ser definitiva, pq després hi ha força més coses q plantejar-se, encara q el director no vulgui q es faci aquest pas més enllà. Recomanada a tothom, aguanteu-la pq val la pena.

Link Bittorrent: Camino a Guantanamo

Títol original: The Road to Guantanamo

Director i guionista: Michael Winterbottom

Intèrprets principals: Rizwan Ahmed, Farhad Harun, Wagar Siddigui, Arfan Usman

País: G.Bretanya, 2006

Gènere: Documental, drama. 90 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

La Fuente de la Vida

Per Mrtí - June 4th, 2007, 22:58, Categoria: Cine - 2006

Nova i important paranoia del senyor Darren Aronofsky. Tot i ser completament diferent a les referències de Réquiem por un Sueño i Pi, aquesta nova peli presenta alguns aspectes en comú, com per exemple, que és molt difícil opinar d'ella quan l'acabes de veure per primer cop. A la pregunta de si m'ha agradat o no, realment, em quedo en blanc. És cert q l'he trobat pretenciosa, a estones espessa, a altres estones simplement inexplicable i fins i tot a vegades creus que el director s'ha fotut una pastilla tan gran com el cap pelat de Hugh Jackman i s'està quedant amb tú, però també tens la sensació q la peli amaga el seu encant i q pot ser que no hagis pogut captar-ho fruit de l'estupor amb què l'estaves descobrint. Un altre punt en comú amb les dues antecessores és q la peli arriba a abrumar-te, una part del cos et demana que marxis però l'altre es manté immòbil per saber com acaba tot plegat. No sé com està quedant el comentari (m'està costant un ou expressar-me), però és q realment s'ha de veure, i segurament més d'un cop. Això sí, és d'aquelles q a la mitja hora ja han fet fugir a molta gent.

Un científic del present lluita per salvar la vida de la seva esposa, malalta de càncer, i ens porta a realitzar dos viatjes molt diferents: un, a l'Espanya del segle XVI i l'altre a l'espai exterior del segle XXVI. En tots dos, el protagonista té l'objectiu de trobar l'arbre de la vida, que té la propietat d'otorgar la vida eterna. Tres històries molt diferents i molt semblants a la vegada.

La peli va realitzant diferents salts en el temps, tan endavant com enrere, alguns d'ells molt sobtats, però les trames es poden seguir amb facilitat. Ara bé, el contingut ja és una altra cosa. Per mi, en la part futurista el director s'excedeix una mica en l'aspecte visual, fins al punt que gairebé t'entra el riure en algunes escenes i penses "però aquest tio què collons m'està explicant?". El final és impactant, però una mica massa grandiloqüent pel q havia estat la peli fins llavors. D'altra banda, s'ha de reconèixer els mèrits de dos actors com Hugh Jackman i Rachel Weisz, acostumats al cine més comercial, que es van atrevir a rodar una peli tan difícil d'interpretar com aquesta. En fi, que encara segueixo desconcertat de tot plegat i que, si l'haig de tornar a veure per entendre'la bé, em sembla q deixaré un temps prudencial pq això costa d'empassar i digerir.

Títol original: The Fountain

Director i guionista: Darren Aronofsky

Intèrprets principals: Hugh Jackman, Rachel Weisz, Ellen Burstyn, Sean Gullette, Sean Patrick Thomas

País: USA, 2006.

Gènere: Ciència-ficció, fantàstic, drama. 90 min.

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Bobby

Per Mrtí - April 24th, 2007, 23:39, Categoria: Cine - 2006

Interessant pel·lícula dedicada a explicar les últimes hores de vida de Bobby Kennedy des de diversos punts de vista excepte el seu. Un relat que sembla simple un cop l'acabes de veure, però que en realitat amaga molta complexitat darrere, sobretot pel q fa al laboriós muntatge que al final aconsegueix cohesionar les numeroses histories. S'ha d'avisar que no ens podem guiar gens pel títol de la peli, no és un biopic i el protagonista no és el q dóna títol a la peli, simplement és l'element comú que unia a tota la gent q era en aquell lloc i en aquell moment quan el senador va ser assassinat. El tema de la peli no és altre que un retrat de la vida americana a finals dels anys 60, format per diferents trossets que mica en mica van formant un gran puzzle en el què hi caben aspectes de tota mena: la moda, el racisme, Vietnam, la Guerra Freda, la immigració, la política, la nostàlgia i molts més. Tot plegat es converteix en un compte enrere cap a un final realment xocant. El repartiment és de luxe i les històries molt ben trobades; no és una peli brillant, però tampoc mereixa passar tan desapercebuda com ho va fer.

El dia de les eleccions a la presidència d'Estats Units, l'hotel Ambassador és ple de gent que espera l'arribada del senador Bobby Kennedy per anunciar la seva victòria. Clients, empleats, cuiners, ex-treballadors, assessors de la campanya electoral, periodistes, artistes, etc. cadascú amb la seva història personal i els seus problemes. A la nit, tots esperen reunir-se a la sala d'actes de l'hotel per rebre a Bobby Kennedy.

Com tota peli d'aquest estil, l'inici pot impacientar a més d'un per això de que passem d'una història a una altra que aparentment no té res a veure, però no és més que una presentació (perfectament sintetitzada) de tots i cada un dels protagonistes de la peli. Cada història té el seu encant, de la més humorística a la més dramàtica, i no tens la sensació que cap d'elles sobri en la peli. No obstant, també hi ha coses a retreure, com per exemple la dubtosa habilitat amb què s'introdueixen imatges documentals del propi Bobby, especialment al final, quan es volen combinar imatges reals amb les de la peli. Un altre aspecte és q m'ha semblat una peli poc cinematogràfica. Passaria perfectament com una superproducció televisiva, com aquelles minisèries de tres capítols q tan de moda estan a USA. En fi, com q jo l'he vist a la tele, ja és aixo.

Link Bittorrent: V.O. sub. (perfecta) / doblada (no tan perfecta)

Títol: Bobby

Director i guionista: Emilio Estévez

Intèrprets principals: William H. Macy, Sharon Stone, Anthony Hopkins, Elijah Wood, Lindsay Lohan, Helen Hunt, Laurence Fishburne, etc...

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 110 min.

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Diamante de Sangre

Per Mrtí - March 28th, 2007, 21:46, Categoria: Cine - 2006

Quan vaig veure el tràiler de Diamante de Sangre, em vaig quedar amb aquella sensació de "això ja ho he vist abans... fa una mica de pal veure'la per acabar trobant-me el de sempre". No obstant, les opinions de la gent q l'havia anat a veure eren força positives totes i per fi l'he vist. D'una banda, s'ha complert part del q ja m'esperava, però de l'altra ha aconseguit sorprendre'm. Dins de la comercialitat a la qual pertany, s'ha de reconèixer q es tracta d'un producte molt ben acabat i amb un toc de distinció respecte la resta de pelis de l'estil. Els punts forts són el ritme de la narració i els personatges. Una trama gens simple és exposada de forma molt clara i sense deixar que l'espectador es pugui perdre, cosa que permet entendre a la perfecció els personatges i tenir en compte el veritable objectiu de cadascú en la resolució del conflicte. Precisament, aquesta colisió de pretensions diferents és el q manté l'interès i el suspens de la peli i el que dóna força a uns personatges molt ben trobats. Molt bon paper de DiCaprio (q amb Infiltrados i aquesta està fent mèrits pq la meva opinió sobre ell hagi canviat sensiblement), immensa actuació de Djimon Hounsou, al final fa posar els pèls de punta i tot, i també magnífica Jennifer Connelly. Tots tres interpreten personatges que escapen dels tòpics d'aquestes pelis, i la relació entre tots ells resulta un dels principals atractius de la peli.

La història ens situa a Sierra Leone, l'any 1999, en plena guerra civil. El grup rebel FRU vol fer-se amb el poder per així controlar les explotacions de diamants i aprofitar-se de la immensa riquesa que en treuen mitjançant el contraban. Danny Archer és un contrabandista sudafricà especialitzat en fer tractes amb els proveïdors d'armes d'aquests grups revolucionaris, però un problema el deixa en una situació força crítica. Per la seva banda, Solomon Vandy acaba de perdre el contacte amb la seva família i és enviat a les mines de diamants, on troba algo que li pot canviar la vida.

Diamante de Sangre és una peli amb un clar component documental i un missatge de denúncia arrel del tràfic il·legal de diamants, del qual es beneficien importants empreses del món desenvolupat, mentre que són els habitants del propi país d'on s'extreuen els que en pateixen les conseqüències més cruels. La peli és força valenta en aquest sentit, sobretot en boca de la periodista que interpreta Connelly, i realment consciencia al públic de la situació a l'Àfrica. El problema és q, lamentablement, a aquestes altures resulta "una injustícia més" a afegir a aquesta llarga llista. Si tindrà algun efecte real o no, això ja és més complicat. En aquest sentit, s'assembla molt a El Jardinero Fiel. A part d'això, s'ha de dir q la peli et fa passar poc més de dues hores molt entretingudes, tot i que li sobren 15 minuts del desenllaç, i que, en resum, ha fet q aquella primera percepció q vaig tenir després del trailer fos errònia, i me n'alegro.

Link Bittorrent: VO sub / doblada

Títol original: Blood Diamond

Director: Edward Zwick

Intèrprets principals: Leonardo DiCaprio, Djimon Hounsou, Jennifer Connelly, Kagiso Kuypers, Arnold Vosloo

País: USA, 2006.

Gènere: Acció, thriller, drama. 135 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

La Vida de los Otros

Per Mrtí - March 20th, 2007, 21:47, Categoria: Cine - 2006

Guanyadora de l'Oscar a Millor pel·lícula estrangera, arrebatant-li a la gran favorita, El Laberinto del Fauno, ens trobem davant d'una peli que sembla extreta d'un manual. El rigor i la solidesa fan que sigui molt difícil de trobar-li errors, la història aconsegueix enganxar i el ritme és perfecte per donar-li el to de suspens en tot moment. Podríem parlar d'una producció perfecta amb un resultat impecable, com pràcticament tot el que es fabrica a Alemanya. No obstant, quan acaba la peli i repasses com han anat transcurrint els fets fins a la resolució, la sensació és que a La Vida de los Otros li falta arriscar-se una mica més. Coses que no passen fins al final de la peli, quan tot ja ha acabat, haguessin donat molt més joc si haguessin passat abans, en plena acció, i haurien deixat molt més obert el final. Amb tot això, no nego que els instants finals són brillants i impactants, però sempre tens molt clar els dos camins que la peli pot agafar en cada moment i saps q serà un d'aquests dos. Per mi, falta una mica d'efecte sorpresa, alguna cosa que trenqui completament els plans de l'espectador.

L'any 1984, el règim comunista de la RDA veu com el país comença a mostrar clars signes d'occidentalització, sobretot per part del sector cultural. Al capità Wiesler, un dels oficials més qualificats de la Stasi (la policía secreta del govern), li és encomanada la missió d'espiar les 24 hores del dia, i mitjançant microfons ocults a les parets, una famosa parella formada per un prestigiós escriptor i una popular actriu. Tots dos són sospitosos de tenir contactes amb la RFA.

El que es presenta com una trama d'espionatge s'acaba convertint en un drama humà per part dels tres grans protagonistes, donant a entendre que és la vida de cada un la que realment té valor, no el fet de defensar un règim o l'altre. La constant contraposició entre espia i espiats és la que dóna tota la força i tota la profunditat a la peli. Tot i que es pugui témer al principi, en cap moment es fa monòtona ni fa impacientar a l'espectador; sap portar perfectament el ritme en un progressiu "de menys a més". Una peli molt ben feta, amb la que acabes satisfet, però que li falta aquest punt de risc que hagues estat interessant. És impossible de comparar amb El Laberinto del Fauno, perquè no té res a veure, però jo m'hagués decantat per la peli de Guillermo del Toro, molt més innovadora i arriscada.

Link Bittorrent (perfect): La Vida de los Otros

Títol original: Das Leben der Anderen

Director i guionista: Florian Henckel von Donnersmarck

Intèrprets principals: Ulrich Muhe, Sebastian Koch, Martina Gedeck, Ulrich Tukur, Thomas Thieme

País: Alemanya, 2006.

Gènere: Drama, suspens. 125 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

The Host

Per Mrtí - March 10th, 2007, 20:45, Categoria: Cine - 2006

Torna el cine de monstres... i de forma gens desafortunada. La veritat és q esperava algo "palomitero" 100%, que seguís a la perfecció tots els tòpics del gènere i amb un final que es podria endevinar quan encara quedés una hora de film, però m'he trobat amb una peli que aconsegueix aportar més coses, no moltes, però més. Com és d'esperar en un tipus de peli així, la història no té gaires complicacions, els diàlegs deixen molt q desitjar i els actors no són cap meravella, però m'ha agradat força com la peli resol amb enginy gran part de les seqüències d'acció i aconsegueix mantenir un equilibri al llarg de les prop de dues hores que dura. A més a més, té diversos cops amagats q fan q mantingui un suspens i un efecte sorpresa molt atractius. Amb això, fa q l'espectador no es pugui confiar en cap moment i rebi més d'un ensurt inesperat. A tot això, cal afegir uns efectes especials molt treballats, q donen un sorprenent realisme al monstre, q no deixa de ser l'atractiu principal de la peli. The Host està feta pels que busquen una peli entretinguda de veritat, amb uns quants moments de tensió (q no terror) i q no tenen ganes de trobar-se amb el de sempre.

Els habitants de Seúl observen un dia una estranya figura que penja d'un dels ponts sobre el riu Han. La figura resulta ser una gegant criatura mutant amfibia que, en despertar-se, es dirigeix cap a la vora del riu disposada a devorar tot el q es trobi davant. Just abans de tornar al riu, la criatura s'emporta una nena i la manté raptada, junt amb d'altres víctimes, en un racó d'un dels túnels que conecten les clavagueres de la ciutat amb el riu.

Resulta curiós com el director fa ús de l'humor en diverses escenes q, en d'altres pelis, serien exageradament dramàtiques i aquí fan entrar veritables ganes de riure tot i q la situació no és gaire adient per fer-ho. Potser un toc de paròdia de les pelis de terror americanes? Si es així, un punt positiu més per la peli. D'altra banda, s'ha de destacar la bona direcció, amb diversos planos molt espectaculars combinats amb d'altres certament originals. La trama sí que resulta un pèl caòtica en alguna ocasió, potser per la intenció de donar algo més de contingut a la peli, lo qual no era necessari, i algun dels fets del final pot veure's a venir (sobretot un que està clarament inspirat amb un important esdeveniment viscut a casa nostra), però en general considero q The Host és una peli força correcta i q funciona perfectament tenint en compte el gènere al qual pertany. Qui no li disgusti tot aquest tema de monstres i pseudo-terror, passarà una estona força entretinguda.

Link Bittorrent (molt bona qualitat): The Host

Títol original: Gwoemul

Director i guionista: Joon-ho Bong

Intèrprets principals: Kang-ho Song, Hie-bong Byeon, Hae-il Park, Du-na Bae, Ah-sung Ko

País: Corea del Sud, 2006.

Gènere: Fantàstic, terror, drama. 110 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

La Maldición de la Flor Dorada

Per Mrtí - March 4th, 2007, 21:09, Categoria: Cine - 2006

Ja s'ha estrenat la nova peli de Zhang Yimou, un dels directors més interessants actualment (El Camino a Casa, Hero, La Casa de las Dagas Voladoras). Si aquestes últimes us van agradar, com és el meu cas, La Maldición de la Flor Dorada realment et deixa amb ganes de més. Yimou sembla oblidar-se de la qualitat narrativa i posa la major part del seu esforç en l'aspecte visual. Que les seves pelis estiguin estrictament cuidades a nivell estètic no és res nou, però en aquest cas la balança està una mica massa descompensada. La peli es pot dividir perfectament en dues parts: una és la presentació de la història i la preparació per l'acció; l'altra és pròpiament l'acció. Mentre la primera és massa dilatada, en ocasions un pèl lenta i tot, la segona és espectacular. Val la pena esperar? Jo crec q sí, però sense presses, intentant disfrutar almenys amb la immensa varietat de colors que inunden la pantalla en cada pla. Pel q fa a la trama, no té cap mena de secret, és gairebé pròpia d'una telenovela, però sí q s'ha de reconèixer q la interpretació dels protagonistes li dóna una força especial. No obstant, globalment la peli és un relatiu pas enrere respecte les anteriors del director xinès.

L'acció té lloc a Xina, en plena dinastia Tang, al segle X. Quan s'acosta el "Festival de Chong Yang", l'emperador i el seu fill hereu tornen al seu palau després de molts anys amb la intenció de celebrar la festa amb la seva família. No obstant, hi ha un cert ambient enrarit entre ells, l'emperatriu i els seus altres dos fills, que amaguen certs secrets que poden desestabilitzar la família. Tot plegat sembla una farsa, però tots intenten actuar com si tot fos normal. Algun fet important s'està preparant.

No se li pot negar q tota la ambientació és espectacular. La importància del color daurat al llarg de tota la peli i la gran lluminositat de tots els espais del palau li donen un to únic, però que córrer el perill de fer-se cansat per l'espectador. Com ja passa en les anteriors pelis, els colors són un element definidor de cada escena i tenen una gran influència en els personatges i en cada escena que contemplen. Amb tot, el millor de la peli són clarament els últims 40 minuts, quan l'acció pren tot el protagonisme. En això, està clar q els asiàtics són uns cracks i ofereixen coreografies inigualables. M'hagués agradat poder parlar millor d'aquesta peli, però la primera hora fa que no sigui així. Cal seguir cuidant l'aspecte visual, però no per això ens hem d'oblidar d'explicar una història que estigui a l'altura.

Bittorrent: V.O. + subs

Títol original: Man cheng jin dai huang jin jia (Curse of the Golden Flower)

Director: Zhang Yimou

Intèrprets principals: Chow Yun-Fat, Gong Li, Jay Chou, Ye Liu, Man Li, Qin Junjie

País: Xina, 2006.

Gènere: Drama, acció. 110 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Cartas desde Iwo Jima

Per Mrtí - February 20th, 2007, 23:57, Categoria: Cine - 2006

Quan surts del cine i durant els següents minuts no pares de recordar amb emoció una escena darrere l'altra és senyal que acabes de veure una gran pel·lícula. I aquest és el cas inequívoc de Cartas desde Iwo Jima, per tant no queda altra opció que treure's el barret davant de Clint Eastwood. Dirigir aquestes dues pel·lícules de forma seguida i narrar la guerra com mai ho havia fet ningú fins ara és la consagració d'una carrera excepcional, i fer-ho als 76 anys afegeix encara més mèrit. Si alguna cosa em va sobtar de Cartas desde Iwo Jima és que es tracta d'una peli 100% japonesa tot i estar dirigida per un americà. Eastwood no només ens permet observar la batalla des del punt de vista japonès, sinó q ens ho explica tal com ens ho explicarien ells. El resultat, poc a veure té amb la versió americana Banderas de Nuestros Padres en quan a estil, però per mi és clarament superior. Els personatges són molt més carismàtics i les relacions entre ells, tan a nivell jeràrquic com emocional, marquen clarament la història. És una peli més profunda i emocional, i globalment es veu més cuidada que Banderas... i molt més completa.

El març de 1945, en plena 2a GM, els japonesos tenen la missió de no deixar avançar els americans fins a Tòkio, pel qual és clau defensar l'illa d'Iwo Jima. La superioritat de l'exèrcit americà fa que els japonesos hagin d'idear una bona tàctica per intentar fer el màxim de mal a l'adversari, però la derrota sembla completament inevitable. Saben que no rebran més ajudes, cosa que converteix en únic objectiu el fet de resistir fins el final i morir amb honor.

Així com Banderas... només presentava una part de l'acció a la batalla a l'illa, pràcticament considerant-la com un fet secundari, Cartas desde Iwo Jima es pot considerar una pel·lícula bèl·lica de cap a peus, ja que acompanya als soldats protagonistes a l'illa mateix en tot moment. Tota una novetat, tenint en compte que els japonesos sempre se'ns havien pintat com el bàndol enemic a totes les pelis de guerra en què apareixien. En aquest cas, fins i tot es gira la truita, i la imatge que ens donen els soldats americans en les comptades ocasions que apareixen tendeix a ser relativament negativa. Segurament pq la guerra està per sobre dels bàndols i a qui afecta realment és a les persones que hi participen, i de la mateixa manera siguin d'on siguin. És un dels clars missatges que s'extreuen d'aquest gran treball cinematogràfic realitzat per Clint Eastwood. Si heu vist Banderas de Nuestros Padres, aquesta és indispensable; si no, també es pot veure sense cap problema tot i alguns "guiños" que aquesta fa a la primera i que només es poden captar si s'ha vist. No obstant, són força independents l'una de l'altra.

Títol original: Letters from Iwo Jima

Director: Clint Eastwood

Intèrprets principals: Ken Watanabe, Kazunari Ninomiya, Ryo Kase, Tsuyoshi Ihara, Shido Nakamura, Hiroshi Watanabe

País: USA, 2006.

Gènere: Bèl·lic, drama. 130 min.

NOMINADA ALS OSCAR 2006: Millor pel·lícula, millor director, millor guió original i millor edició de so.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

La Ciencia del Sueño

Per Mrtí - February 17th, 2007, 13:40, Categoria: Cine - 2006

Oblideu el món real i prepareu-vos per entrar a l'inigualable i casi indescriptible món de Michel Gondry. Pura imaginació, fantasía, paranoia, com li volgueu dir, però que t'atrapa com un nen petit mirant titelles. Precisament, la immaduresa és el tema principal de La Ciencia del Sueño. Tot gira al voltant i a l'interior de la ment d'un jove dissenyador que viu en dos móns paral·lels, el real i el dels somnis, i no sap distingir un de l'altre. Els que ja coneixen Michel Gondry, no es trobaran amb res de nou, simplement el seu particular estil a base d'animacions "casolanes" i ple de distorsions de la realitat i de l'espai portat a una pel·lícula de 1h 40min en què deuria disfrutar com ningú mentre la dirigia i muntava. Pels q no el coneguin, la peli serà una experiència molt especial, us ho asseguro. Realment, després de veure el trailer dubtava si les seves tècniques funcionarien en una peli, si encaixarien i si no acabarien cansant, però haig de reconèixer que els minuts m'han passat volant i q m'he divertit com un nen, mai millor dit.

Stéphane és un jove mexicà que arriba a París per trobar-se amb la seva mare, la qual diu haver-li aconseguit una feina. La seva ment extremament creativa i infantiloide fa que sigui capaç d'introduir-se en els seus somnis i viure'ls com si fóssin realitat, la realitat que ell voldria que fós real. Sovint, les dues realitats es mesclen i no sap si està somiant o no, cosa que el duu a situacions força esperpèntiques. Al seu nou pis, coneix un parell de noies veïnes, una de les quals resulta ser tan imaginativa com ell i amb la qual comença una peculiar relació.

Impresionant el treball de Gael García Bernal com a protagonista, en un paper molt difícil de fer i en el qual encaixa de meravella i demostra la seva immensa versatilitat (totalment oposat al seu paper a Babel). Crec q molts estaran d'acord en dir que el protagonista és clarament una projecció del mateix Michel Gondry a la pantalla, la peli en dóna indicis suficientment evidents, com la utilització per part de Stéphane dels materials propis de les obres de Gondry. La peli té molt sentit de l'humor, no només per les excèntriques escenes que formen part dels somnis del protagonista, sinó també per com aquest es perd entre els dos móns. Poc més puc explicar pq és una peli q s'ha de veure i cadascú q la disfruti a la seva manera.

Link Bittorrent: V.O. sub. / Doblada (Recomano V.O. pq la barreja d'idiomes és una de les gràcies de la peli)

Títol original: La Science des Rêves

Director i guionista: Michel Gondry

Intèrprets principals: Gael García Bernal, Charlotte Gainsbourg, Alain Chabat, Emma de Caunes, Miou-Miou

País: França, 2006

Gènere: Comèdia, fantàstic, drama. 100 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Pequeña Miss Sunshine

Per Mrtí - February 4th, 2007, 17:17, Categoria: Cine - 2006

Tothom es va sobtar de la seva aparició entre les cinc candidates a millor pel·lícula als Oscars 2006, però un cop vista no ho trobo gens descabellat i m'ho prenc com un homenatge al cine independent i les petites meravelles en forma de peli q ens regala cada any. I Pequeña Miss Sunshine n'és l'exemple perfecte. No presenta una trama q desbordi originalitat, ni una direcció super transgressora, ni tracta cap tema q la resta de pelis no s'arrisquin a tractar, simplement ens explica la història d'una família humil que decideix emprendre un llarg viatge només per veure complert el somni de la més petita de la casa. I ho presenta amb una senzillesa q la diferencia de la resta, amb un estil totalment despreocupat i una transparència q fa q en cap moment tinguis la sensació q la peli t'amaga algo. Per començar, la genial presentació dels personatges i la relació entre tots ells ja et prepara per uns fets q segurament seran qualsevol cosa menys normals quan s'han de ficar tots dins d'una camioneta i recórrer més de 1000 km junts. A partir d'aquí, la successió de fets és tan divertida com intel·ligent i posa de manifest q el rerafons de la peli és molt més profund del q sembla i al mateix temps fàcil de captar.

Els Hoover són una família bastant excèntrica. El pare dóna cursos, sense gaire èxit, sobre com ser un guanyador, el tiet acaba d'intentar suicidar-se, l'avi esnifa cocaïna, el fill gran està entestat en no parlar i la mare no dóna abast per controlar la situació. Un dia, reben una trucada que els diu q la filla petita, Olive, q està decidida a convertir-se en una model de bellesa, podrà participar en el concurs "Little Miss Sunshine" q es celebra a California. Tot i les dificultats, decideixen emprendre tots el viatge per carretera fins a la costa oest.

Els gags visuals es combinen amb detalls d'humor intel·ligent i també amb escenes força dramàtiques, però la peli acaba sent una clara sàtira de certes parts de la societat americana, i de com dos grups de gent del mateix país poden xocar tan frontalment per la seva forma de comportar-se i veure la vida. Aquest és el tema principal de la peli, com cadascú viu la vida a la seva manera i no se n'ha d'amagar davant la resta. Tot plegat es pot resumir en el personatge de la nena, la perla de la pel·lícula i la que fa tirar endavant tota la resta de la família sense necessitat de dir gran cosa, només pel fet de ser allà. Pequeña Miss Sunshine et toca la fibra i et deixa un gran somriure a la cara, no només en el moment q acaba la peli, sinó també cada cop q la recordes, i només per això mereix el seu reconeixement.

Link Bittorrent: Doblada / V.O. + subtítols    (Recomano V.O.)

Títol original: Little Miss Sunshine

Directors: Jonathan Dayton, Valerie Faris

Intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano

País: USA, 2006.

Gènere: Comèdia, drama. 100 min.

NOMINADA ALS OSCARS 2006: Millor pel·lícula, millor actor secundari (Alan Arkin), millor actriu secundària (Abigail Breslin), millor guió original

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Apocalypto

Per Mrtí - January 23rd, 2007, 21:16, Categoria: Cine - 2006

Sincerament, m'he posat a veure la peli sense saber massa amb què em trobaria i més aviat a la defensiva, però al cap de 2 hores i quart, tot just quan començava a recuperar-me, només puc dir q Apocalypto és una experiència senzillament inigualable. No se li poden buscar referents pq no en té, al contrari, segurament es convertirà en un referent. Es podrà estar més d'acord o menys amb Mel Gibson i el q pensa i el q diu i tot això, però ningú li podrà negar q fa pelis com ningú altre s'atreveix a fer-les. I q quedi clar q això no vol dir q s'assemblin, pq aquesta té poc o gens a veure amb La Pasión de Cristo, per tant q ningú la prengui com a excusa per no veure-la. Ja sé q sona a topicazo i dels grans, però realment Apocalypto és difícil de descriure pq s'ha de veure. Una autèntica meravella a nivell visual i una força increïble a nivell narratiu. A tot això, se li han de sumar unes escenes d'acció espectaculars, més trepidants q les q es poden trobar a qualsevol peli convencional, i un component històric molt important a tenir en compte i culminat amb un final tan realista com impactant. Ah, i que quedi clar que, per molt q ho hagueu llegit en algun lloc, NO és una peli gore, vaja... es q ni de broma.

En temps de l'antic imperi maya, una comunitat de caçadors que habita al mig de la selva subsisteix amb tota tranquilitat fins que una sèrie de fets sospitosos desemboquen en una violenta invasió per part d'una altra civilització, molt més nombrosa i avançada. Tots els homes són presos, però alguns d'ells no pensen rendir-se tan fàcilment.

El component humà dels primers minuts de la peli té una gran importància, ja que ens permet comprovar com aquella gent era i vivia exactament igual q nosaltres ara, segles després. Bromes de mal gust, discussions amb la sogra o inclús problemes de virilitat, entre altres detalls q es poden apreciar, sembla q estaven a l'ordre del dia. Amb això, l'espectador no pot evitar identificar-se amb ells, en certa manera. Després, arriba la part més dura i també la q té més component d'autèntic documental històric. La qualitat de tots els elements q apareixen, cuidats extremadament, fa que un realment es cregui q tot allò era com ens ho mostra la peli, si més no, no se'n pot allunyar gaire. Per acabar, els últims 40 minuts de peli són brutals, elèctrics, sense treva, magnífics, per viure'ls intensament. I aquest gran final... serveix per tancar el cercle d'aquesta gran peli q és Apocalypto. No se n'ha parlat tant com la pesada de La Pasión de Cristo, ja q el tema no és tan polèmic, però per mi no hi ha color. Aquesta és una peli única i s'ha de veure.

Link Bittorrent: Qualitat perfecta

Títol: Apocalypto

Director i guionista: Mel Gibson

Intèrprets principals: Rudy Youngblood, Raoul Trujillo, Dalia Hernandez, Gerardo Taracena, Rodolfo Palacios, Jonathan Brewer

País: USA, 2006.

Gènere: Acció, drama, històric. 135 min.

Nominada als OSCARS 2006: Millor muntatge de so, millor edició de so, millor maquillatge.

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Rocky Balboa

Per Mrtí - January 20th, 2007, 20:46, Categoria: Cine - 2006

Digne retorn d'una de les icones del cine dels anys 70 i 80. Stallone s'ha tornat a posar a la pell del personatge que tothom identifica amb ell i ha dirigit i protagonitzat aquesta sisena entrega de la saga. Això sí, després de veure la peli, un es queda amb la sensació de que aquesta serà la definitiva. Si més no, espero q així sigui, pq llavors podrem dir q Rocky acaba amb el cap ben alt i amb un bon gust de boca. Si decideix fer-ne una altra, té tots els números per cagar-la un altre cop, com ja va fer amb les seqüeles anteriors. Dic això pq m'he trobat amb una peli molt correcta, i q compleix a la perfecció el q s'espera d'ella, i si m'apures, els 20 minuts finals fan q inclús superi aquestes espectatives. No defrauda en el sentit q la història és simple i profundament previsible de principi a fi, i q segueix tots els tòpics haguts i per haver en aquests casos, però desprèn alguna cosa q li dóna un encant especial i converteix al protagonista en un home entranyable i agradable d'acompanyar en tot moment. Tot això fa que en cap moment et penedeixis d'haver-te decidit a mirar-la.

El que va ser dues vegades campió del món de boxa, Rocky Balboa, viu ara de forma humil i tranquila, i amb la vida força ben organitzada. És el propietari d'un restaurant q porta el nom de la seva difunta esposa (Adrian's), per qui guarda sempre un record especial, i es passa les nits explicant antigues anècdotes dels seus millors combats. No obstant, el delicat moment pel q passa la boxa i un desig interior que creix cada cop més fan que es replantegi tornar a boxejar.

No he vist totes les pelis de la saga, en realitat només he vist sencera la primera, però pel q he llegit la resta van ser bastant desastroses i segurament per això Stallone ha decidit recuperar el mite de Rocky i donar-li el final q es mereix. Posats a puntualitzar, crec q a vegades la peli viu un pèl massa del passat i de forma innecessària, fins i tot incrustant plans de les pelis anteriors, i q aquests tocs de flashback acaben quedant una mica cutres. També abusa de la musiqueta sentimental facilona perquè a tots ens entri la nostàlgia, però bé, com ja he dit, és el q realment es podia esperar d'una peli així i dintre lo q cap, està prou bé. Deixeu-vos portar per la peli i tots els records q evoca i quedareu satisfets, i més quan comença a sonar aquesta mítica melodia....

Títol: Rocky Balboa

Director i guionista: Sylvester Stallone

Intèrprets principals: Sylvester Stallone, Burt Young, Tony Burton, Milo Ventimiglia, Antonio Tarver

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 100 min.

Permalink :: 1 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Otros mensajes en Cine - 2006

Blog alojado en ZoomBlog.com