M.A. Confidential

Tot i que fa nou mesos que vaig descobrir-la i ja la vaig comentar al blog, ara que s'estrena aquí crec q és una bona ocasió per recordar aquesta més q interessant peli de suspens. Tot plegat és força estrany, començant per aquest blanc i negre que al principi sembla no tenir massa raó de ser, però que al final t'hi acostumes i aporta una fotografia molt currada. La veritat és q la peli està bastant bé, no té cap mena de complicació; una sola trama basada en un fet concret en què es concentra la major part de la peli i un personatge que es troba al mig de tot. L'inici és una mica confús, però quan es decideix a posar-se en marxa, ens trobem amb 1 hora d'intriga i tensió casi sense pausa. La trama t'atreu de seguida i et quedes esperant amb expectació fins al final, on per cert, no tot acaba quan sembla que s'acaba.

Sébastien és un jove immigrant que treballa arreglant la teulada d'una casa en què passen alguns fets extranys, visites intrigants, cotxes aturats vigilant… Un dia, quan veu que la seva feina ha acabat, decideix apoderar-se d"una misteriosa carta destinada al propietari de la casa i seguir les instruccions que hi troba a dins, en què parla de la possibilitat de guanyar una gran quantitat de diners. El que no s'espera és el brutal negoci d'apostes ilegals en què es trobarà ficat sense voler.

Si en aquell moment em lamentava de q fós una peli tan desconeguda i deia q tant de bo pogués veure-la molta més gent perquè agradaria bastant, ara ha arribat la oportunitat. A tothom a qui li agradi l'estil Tarantino o als que van vibrar amb les dures competicions clandestines que tenen lloc a El Cazador, q no se la perdin si poden. S'ha de tenir un pèl de paciència, pq els primers minuts poden portar a parar-la i abandonar-la, però quan comença lo bo, ja no s'atura fins al final. S'ha de dir q no arriba a l'hora i mitja de duració, cosa q la fa encara més intensa. Una molt bona alternativa per qui li cansi l'allau de pelis comercials futuribles pels Oscars q es pot trobar a les sales. Aquesta la afegiria a la llista de recomanacions especials sense cap mena de dubte.

Link Bittorrent: V.O. + subs (qualitat perfecta)

Títol original: 13 (Tzameti)

Director i guionista: Géla Babluani

Intèrprets principals: George Babluani, Pascal Bongard, Aurélien Recoing, Fred Ulysse, Nicolas Pignon

País: França, 2005.

Gènere: Thriller. 85 min.

Pocs títols resumeixen de forma tan clara i concisa el contingut d'una peli com aquest. Nueve Vidas és una peli formada per nou històries, d'entre 12 i 15 minuts cadascuna, sobre nou dones diferents... o no tant. El muntatge ens presenta les nou parts clarament diferenciades, amb separadors entre una i altra que ens anuncien el nom de la protagonista de cadascún. Al principi, xoca bastant el contrast entre la part q acabem de veure i la següent, ja que no semblen tenir absolutament res en comú a part de presentar-nos una dona i el seu conflicte, però a mida que es van succeïnt les històries ens adonem que les coincidències comencen a aparèixer i la peli s'acaba convertint en una gran història coral amb un lligam entre totes les parts que la formen. I no només pel que veiem, sinó també pels punts en comú que les nou protagonistes acaben tenint, dels quals ens anem adonant, fins i tot un cop acabada la peli i repassant mentalment totes les parts. Senzilla, però efectiva, i amb autèntiques interpretacions de luxe.

Una presonera que vol veure la seva filla, una embarassada que es troba amb un antic amor, una filla atormentada pel mal que li ha fet el seu padrastre, una dona amb un gran secret, una adolescent amargada per relació entre els seus pares, una dona que va a l'enterrament de la dona del seu ex-marit, una mare de família que vol canviar de vida, una malalta de càncer i una mare i la seva filla que van de picnic al cementiri. Aquestes són les nou històries de Nueve Vidas.

En relació a altres películes que segueixen la mateixa estructura, les quals acostumen a ser especialment del meu gust, cal destacar la subtilitat amb què la peli va relacionant tots els personatges que apareixen, cosa que fa que l'espectador no s'ho trobi ja tot mastegat i preparat per empassar-s'ho. S'ha de fer funcionar una mica el coco, i això sempre és d'agraïr, crec jo. I si alguna cosa més demostra aquesta peli és com en escassos 12 minuts se'ns poden explicar tantes coses sobre una persona: les seves preocupacions, la seva forma de pensar, el seu passat, etc. Pràcticament cap de les històries es fa llarga o aburrida, totes tenen el seu interès, això sí, són drames purs i durs. Peli interessant de veure, xocant pel seu estil poc habitual, però narrada de forma senzilla i amb molt més contingut del q sembla.

Link Bittorrent: Qualitat DVD

Títol original: Nine Lives

Director i guionista: Rodrigo García

Intèrprets principals: Elpidia Carrillo, Robin Wright Penn, Lisa Gay Hamilton, Holly Hunter, Amanda Seyfried, Sissy Spacek, Amy Brenneman, Kathy Baker, Glenn Close

País: USA, 2005.

Gènere: Drama. 110 min.

Com mesclar cine adolescent i cine negre amb resultat més q acceptable... la resposta la té aquest tal Rian Johnson, guionista i director de Brick, la seva òpera prima. Es tracta d'una peli independent, cosa que ja converteix en comprensible la possibilitat que no agradi a tothom, però està considerada una de les millors del sector durant el 2005. El ritme del muntatge i la presentació de l'argument i les subtrames no són aptes pels que volen q les pelis els ho donin tot mastegat i preparat per empassar sense el mínim esforç. Necessita atenció i implicació, no hi ha escenes o diàlegs "per omplir", sobretot al principi, en què tot passa bastant ràpid, a vegades massa i tot. Els personatges estan perfectament caracteritzats i les actuacions també són destacables i això et permet prendre't seriosament el que passa, a pesar de les aparences inicials de peli d'estudiants d'institut. El component de cine negre va creixent a mida que avança la peli i la fa cada cop més atractiva (sobretot si estàs familiaritzat amb el gènere, clar).

Brendan Frye és un estudiant d'institut del sud de Califòrnia, força intel·ligent, que no dubta en passar a l'acció si la situació ho requereix. Un dia, rep una trucada de la seva ex-nòvia Emily en què aquesta li diu que s'ha ficat en problemes greus i que està en perill. Fins llavors, Brendan s'havia mantingut al marge de la vida d'Emily des q havien acabat, però ara no pararà fins a descobrir qui hi ha darrere de tot. Una inusual però complicada trama "mafiosa" de tràfic de drogues l'espera.

Malauradament, el que crec que no manté el nivell són els moments finals i la resolució de la trama més personal del protagonista respecte la seva ex-nòvia. No sé, deixa una mica de regust a poc, com si s'ho haguessin tret de la màniga després de tanta intensitat amb què s'havia viscut el desenllaç de la trama mafiosa. No obstant, és una peli original i arriscada, que aconsegueix els seus objectius amb força solvència i que realment transmet algo més que quatre adolescents jugant a fer cine negre.

S'estrena al novembre a Espanya, aquest és el link per baixar-la en V.O. subtitulada: http://www.newpct.com/bittorrent-brick.dvdripv.o..english.sub..spanish/2926

Títol original: Brick

Director i guionista: Brian Johnson

Intèrprets principals: Joseph Gordon-Levitt, Nora Zehetner, Lukas Haas, Noah Fleiss, Matt O'Leary, Emilie de Ravin

País: USA, 2005

Gènere: Drama, negre. 105 min.

Ens trobem davant d'una d'aquelles petites grans pel·lícules q de tant en tant arriben a les nostres sales i q hem d'estar atents si no ens les volem perdre, pq passen desaparcebudes i en una o dues setmanes ja desapareixen de la cartellera i cauen en l'oblit. Feia temps q una peli no m'impactava tant per la senzillesa com explica les coses, sense por a ocultar res i mostrant la vida tal com és. Tot el q passa ho podríem trobar, en més o menys mesura, a qualsevol família de qualsevol lloc del món (inclus a la nostra pròpia). No cal buscar-hi res amagat, és una peli completament transparent, carregada de sentiments oposats i capaç de transmetre'ls, en ocasions, tots a la vegada. En una mateixa escena et pot fer somriure, entristir, preocupar, escandalitzar, però en cap moment et fa sentir estrany, de lo real i humana q acaba sent.

La vida de dos germans de 16 i 12 anys sembla transcórrer naturalment fins q els seus pares, dos escriptors i intel·lectuals, els anuncien q es separen. Els dos fills reaccionen de forma molt diferent, però no els queda més remei q adaptar-se a la nova situació familiar. La vida comença a ser més complicada per a tots i això deriva en comportaments força diversos entre ells.

Segurament, el fet q et trobis amb uns primers deu minuts (només els deu primers) en què veus reflectida una etapa de la teva vida, fins i tot amb alguns diàlegs calcats, ja et marca per la resta de la peli i per això l'he viscut tan intensament i sense perdre cap detall. De totes formes, crec q un cop començada ja no pots abandonar-la fins q s'acaba. Impressionant actuació dels quatre actors i actrius principals, direcció molt correcta i guió molt notable, simple però molt treballat. En resum, la recomano enèrgicament a tothom, i especialment a aquells qui hagin viscut casos com el q he explicat a la sinopsi de l'argument.

Descàrrega en V.O.: http://www.mininova.org/tor/246244 i subtítols: http://www.4shared.com/file/2733208/f93897d4/thesquidandthewhalelimited2005dvdripxvid-lmg.html

Títol original: The Squid and The Whale

Director i guionista: Noah Baumbach

Intèrprets principals: Jeff Daniels, Laura Linney, Jesse Eisenberg, Owen Kline, William Baldwin

País: USA, 2005.

Gènere: Drama. 75 min.

Perturbadora pel·lícula de la qual, tot i haver-la vist ahir i haver-la repassat mentalment, encara em resulta difícil dir si m'ha agradat o no, donat la gran quantitat de contrastos que em va generar. Per començar, diré que la idea principal em sembla genial i que té una primera hora boníssima, però al mateix temps crec q no aconsegueix treure-li tot el suc que hagués pogut i q durant la segona hora la peli s'acaba estancant. És tanta l'expectació q genera la primera part, q el desenllaç arriba a ser, m'atreviria a dir, una mica decepcionant; estàs enganxat a la pantalla esperant un últim pas q no acaba d'arribar mai, i quan t'adones quin és realment el perquè de tot, tens la sensació que s'ha desaprofitat el q hagués pogut ser una molt millor pel·lícula. D'altra banda, en general s'ha de destacar el ritme acusadament pausat que té tota la peli, q aconsegueix impacientar i generar més tensió de la q ja de per si hi ha en tot moment, però tb crec q en ocasions n'abusa un pèl i sense motiu.

Georges, un popular presentador de televisió, viu tranquilament amb la seva família fins que comença a rebre cintes de video amb grabacions de la seva casa filmada des de l'exterior i en què se'ls pot veure a ells entrant i sortint. Primer no donen gaire importància al fet, però a mida que van arribant més cintes es comencen a preocupar, donat el contingut cada cop més personal de les imatges i uns misteriosos i desagradables dibuixos que acompanyen cada cinta.

Com ja he dit, és una peli q costa de digerir un cop l'has acabat de veure. Aquesta és l'opinió q tinc ara mateix, potser al final m"acabo adonant q realment és un tros de peli, o al contrari, en fi no ho sé. El q no se li pot negar a Caché és q no deixa a ningú indiferent, per bé o per mal, i q aconsegueix fer-te passar dues hores d'intriga incessant. També s'aprecia una direcció força arriscada i diferent. Només per això ja mereix ser vista.

Link BitTorrent: http://www.elitetorrent.net/torrent-2206-cache-(2cds)-dvdrip-ac3.html

Títol original: Caché

Director i guionista: Michael Haneke

Intèrprets principals: Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Maurice Bénichou, Lester Makedonsky, Annie Girardot

País: Àustria, 2005.

Gènere: Intriga, drama. 110 min.

Peli que s'ha de veure perquè crec que pot crear opinions bastant diferents segons el punt de vista de qui la miri. És d'aquelles que té coses bones i coses dolentes, i en funció de quines es considerin prioritàries doncs l'opinió serà bona o dolenta. Pel meu gust, trobo que la direcció i el muntatge són força interessants; el director es Andrew Niccol (Gattaca). Però d'altra banda, té una voluntat de alliçonar a l'espectador que per mi perjudica a la peli. Massa veu en off explicant teories sobre la vida mitjançant frases i comparacions enginyoses. A més a més, no he acabat d'entendre si el missatge que vol donar és un o altre perquè es contradiu en diverses ocasions en la moralitat que defensa respecte el tràfic d'armes, però en fi, diria que val la pena veure-la perquè té les seves coses i diverses imatges amb molta força visual. Els títols de crèdit inicials ja valen la pena.

La vida de Yuri Orlov (Nicolas Cage) és la trama principal de la peli, un ucrainès que arriba a USA, on descobreix el negoci del trafic d'armes a nivell mundial. Un cop ficat, ja no en pot sortir i s'acaba convertint en una figura respectada del sector. Al mateix temps, comença a ser investigat i perseguit per un dur agent de la Interpol. Les operacions en què participa són cada cop més grans i també més arriscades, de lo qual en surt força afectada la seva vida personal. Això fa que sovint es plantegi des d'un punt de vista moral aquesta vida que porta, q s'ha convertit en una espècie de droga per a ell.

La peli vol mostrar-nos com funciona tot aquest mundillo i el nivell de vida que porten els qui en formen part. Tal com deia, sembla que la peli no vulgui donarte un missatge clar, no saps si intenta justificar-lo o el vol deixar per terra, si vol fer comprendre la situació actual al món o vol denunciar les màfies d'armes al tercer món. I amb el final ja no diguem... En fi, si la veieu ja direu quina és la vostra opinió, però, deixant de banda el missatge de rerafons de la peli, no puc dir q no em divertís força mentre la mirava. Una curiositat, surt Bilbo Bolsón fent de traficant d'armes, xD.

A Espanya s'estrena el pròxim 30 de juny.

Títol original: Lord of War

Director: Andrew Niccol

Intèrprets principals: Nicolas Cage, Ethan Hawke, Bridget Moynahan, Jared Leto

País: USA, 2005.

Gènere: Criminal, thriller. 122 min.

En primícia per a M.A. Confidential, i quan encara no hi ha data d'estrena al nostre país, arriba aquesta interessant producció independent americana que demostra un cop més que, quan es treballa al marge de les grans productores multinacionals, acostumen a sortir bones pel·lícules des dels Estats Units. En aquest cas, ens trobem davant un drama amb clares reminiscències al western, sobretot personificades en el protagonista. La seva relació amb la noia protagonista simbolitza la trobada entre el camp i la ciutat, allò salvatge i la civilització, dues formes diferents de viure en què inevitablement un dels dos es troba incòmode. Però no tot es queda aquí, tot i que la peli sembla estancar-se en un determinat moment, apareixen girs completament inesperats que fan canviar la trajectòria de la trama. El pes de la història recau en el personatge d'ell i el seu curiós i xocant comportament; en gran mesura, la sensació de voler coneixe'l més i saber què s'amaga darrere fa que no ens perdem detall fins al final, pq és justament després del final quan l'arribes a comprendre, i en definitiva a comprendre molt millor la pel·lícula en si.

Harlan és un jove amb aires de cowboy que treballa en una gasolinera, on un dia coincideix amb Tobe, una adolescent rebel amb una vida familiar difícil. Aquestes dificultats a casa de Tobe s'agreugen amb l"aparició de Harlan i especialment per culpa d'alguns dels seus actes, poc raonables. A mesura que la seva relació es dificulta, el comportament de Harlan comença a ser cada cop més estrany.

Amb la típica estructura de "pare a qui no agrada el novio de la seva filla i desaprova la seva relació", però que acaba sobrepassant-la totalment. El ritme aconsegueix adequar-se molt bé a la història i sobretot als personatges i els seus canvis d'actitud, amb lo qual pot prendre's el seu temps en determinats moments i accelerar una mica més en d'altres. Tot i això, cal q l'espectador no s'impacienti pq tot està per arribar i acaba no deufraudant gens. No passarà a la història, però és un bon treball cinematogràfic (q es necessari apreciar) i quan acabes de veure-la i la repasses mentalment t'adones que realment està molt bé. Val la pena.

Per baixar d'internet, en V.O. subtitulada, òbviament: http://www.estrenosdivx.com/bitorrent-descargas-directas-vosubtituladas-1599-down-in-the-valley-vosub.html

Títol original: Down in the Valley

Director i guionista: David Jacobson

Intèrprets principals: Edward Norton, Evan Rachel Wood, David Morse, Rory Culkin

País: USA, 2005.

Gènere: Drama. 100 min.

La fórmula perfecta per passar un bon rato entretingut i al mateix temps gaudint d'un cine molt correcte. És una peli que cau bé des del primer moment i aconsegueix mantenir la simpatia i la frescura fins al final, sense complicar-se massa però tampoc es té la sensació de trobar-hi a faltar alguna cosa. Comèdia i acció policíaca perfectament dosificades, tot i q sempre prioritzant l'humor per sobre de la resta. Personatges plens de carisma, amb personalitats en principi molt ben definides però q ens sorprenen al llarg de la peli, i diàlegs molt bons, alguns fins i tot diria q brillants, sempre amb aquella gràcia q només els argentins saben donar-li. A part d'això, un guió simple però molt ben treballat, ple de girs inteligents i inesperats, q fan disfrutar a l'espectador, respectant-lo en tot moment. En resum, diria q Tiempo de Valientes està feta amb la intenció d'agradar a tothom i veig difícil q no ho compleixi.

Mariano Silverstein és un psiconalaista jueu que ha de realitzar treballs comunitaris a causa de la seva implicació en un accident de trànsit. El treball que li és assignat és el d'acompanyar en una investigació a un oficial de policia, Alfredo Díaz, que acaba de descobrir una infidelitat de la seva dona i està anímicament destrossat. En el decurs de la investigació, Mariano va estudiant psicològicament a Alfredo i al mateix temps s"endinsa en l'univers policíac. Una sèrie de fets imprevistos farà que els dos hagin d"enfrontar-se a situacions per les quals no estan respectivament preparats, ja sigui mental o emocionalment.

Si hagués de criticar alguna cosa de Tiempo de Valientes, potser seria el final, q per mi baixa un pèl el llistó que la resta de la peli portava mantenint. No el considero un mal final, però potser se'ls hagués pogut ocórrer alguna cosa millor tenint en compte com havia anat la història fins llavors. Això sí, és el típic cas de peli q si haguessin fet a Hollywood, tot seria més desmesurat (rollo Arma Letal), però per sort no és així i en surt algo molt millor.

Per baixar-la d'internet: http://www.elitetorrent.net/torrent-2665-tiempo-de-valientes-dvdrip.html

Títol: Tiempo de Valientes

Director: Damián Szifrón

Intèrprets principals: Diego Peretti, Luis Luque, Oscar Ferreiro, Gabriela Izcovich, Martín Adjemián

País: Argentina, 2005.

Gènere: Comèdia, acció, policíac. 105 min.

Dos actors protagonistes, dos actors secundaris totalment testimonials i pràcticament un sol espai interior. Sembla poca cosa, però ha resultat ser una de les pelis més intenses i atractives q he vist últimament. I és que a Hard Candy no et pots fiar de res ni guiar-te per les aparences. Té alguns dels moments més perturbadors i fins i tot incòmodes q recordo, però aconsegueix mantenir-te hipnotitzat davant la pantalla de principi a fi, sense pausa, sense descans. Rodada completament en digital i amb una fotografia casi monocromàtica amb tons freds tota l'estona, la direcció també contribueix extraordinàriament a crear el clima adequat en cada moment al llarg de la peli. L'habilitat d"allargar cada situació, perfectament calculades totes, fa que la tensió sigui constant, com si volguessis omplir un got d'aigua amb un comptagotes.

Hayley, una adolescent de 14 anys, i Jeff, un fotògraf de 32, queden per pendre un cafè després d'haver-se conegut en un xat d'internet. Sembla q les espectatives dels dos no han estat defraudades, i Jeff s'emporta a Hayley a casa seva amb el propòsit de fer-li algunes fotos tal com fa a les models amb qui treballa. Un cop allà, s'inicia com un "joc" per veure qui aconsegueix dominar la situació i aconseguir dirigir-la cap on vol. La resolució resulta crucial.

Impresionant el duel d'interpretacions entre Ellen Page i Patrick Wilson, especialment ella, per ser el seu primer paper important... i per aquesta cara angelical. En ocasions, recorda a les pelis de venjança asiàtiques, com Audition, en part per la no recomanació per a estómacs delicats, quedeu avisats. S'ha parlat de q el q passa a Hard Candy és difícil de justificar des d'un punt de vista ètic i fins i tot legal, però q es posin a buscar totes les pelis així i no acabaríem ni el mes q ve. En fi, per part meva, molt recomanable… però prepareu-vos, jeje.

Títol: Hard Candy

Director: David Slade

Interpretacions principals: Ellen Page, Patrick Wilson, Sandra Oh.

País: USA, 2005.

Gènere: Thriller, drama. 100 min.

Divertida paròdia del cine detectivesc que aconsegueix el seu objectiu d'entretenir en tot moment sense tirar d"humor tonto, sinó al contrari, amb un guió força elaborat i un estil original i treballat. Tot plegat fa que superi les expectatives i es converteixi en una d'aquelles q no em farà res tornar a veure d"aquí un temps i de ben segur em divertirà de la mateixa forma. Sap trobar la fórmula perfecta per no caure en l'humor gratuït i idiota, se seguida es situa a un bon nivell i aconsegueix mantenir-se pràcticament al llarg de tota la peli. La incorporació de la veu en off és un gran encert, sobretot pq sap fer-ne l'ús adequat, i la combinació d'elements com la ironia, el surrealisme i fins i tot el "slapstick" la convertirà en una peli força genuïna i una molt agradable sorpresa a aquells qui la mirin esperant trobar una estupida comèdia americana més. Desmonta qualsevol prejudici.

Tot i ser un lladre d"estar per casa, Harry Lockart no deixa de ser un tio decent i pacífic, a la vegada que un somiador una mica inconscient i ingenu tot i la mala sort que l'ha acompanyat durant gran part de la seva vida. En un dels seus robatoris cutres en una botiga de regals per a satisfer la llista dels seus fills per Nadal, es veu sorprès per l'alarma de seguretat (un cop més) i comença una fuga que el portarà a trobar-se enmig d'un càsting per a una peli de detectius. Aquest capritx del destí fa que la seva vida canvïi en qüestió d'hores i acabi formant part del bàndol oposat al q ell sempre havia estat.

El gran carisma dels protagonistes i l'efecte del xoc entre les seves personalitats tan diferents alimenten genialment totes les situacions a què han de fer front i les decisions a pendre. Això fa que la peli caigui bé des del principi i t'enganxi de mala manera. Els diàlegs, les intervencions del narrador en off, sovint implicant directament a l"espectador i/o protagonistes i les diverses referències a tòpics del gènere cinematogràfic es presenten amb la dosi perfecte pq la peli no es passi de llesta. Si mesurem l'èxit d'una peli en funció del compliment dels seus objectius sent conscient de les seves pretensions, Kiss Kiss Bang Bang resulta exitosa sense cap dubte.

Per aconseguir-la d'internet: http://www.elitetorrent.net/torrent-2202-kiss-kiss-bang-bang-dvdrip.html

Títol original: Kiss Kiss Bang Bang

Director i guionista: Shane Black

Intèrprets principals: Robert Downey Jr, Val Kilmer, Michelle Monaghan, Corbin Bernsen

País: USA, 2005.

Gènere: Comèdia, thriller, acció. 100 min.

Certament decepcionant. M'esperava tant d'aquesta peli que immediatament després de veure el trailer, vaig buscar-la, la vaig posar a descarregar i al dia següent ja la vaig veure. Després de Zhang Yimou em deixés realment enganxat a la força visual de Hero i La Casa de las Dagas Voladoras, esperava algo que inclús ho superés, donat que es tracta de la peli asiàtica amb més pressupost de la història, però a mida que la cosa avançava m'entraven més ganes de tornar a veure qualsevol de les dues que he citat. Per mi, The Promise és d'aquells casos en què l'elevadíssim pressupost aconseguit sembla fer oblidar als creadors el fet que aquí no s'acaba tot, sinó q ara s'ha de fer una bona peli i justificar els diners invertits. El guió m'ha semblat en general molt fluix, els personatges no tenen gaire gràcia ni carisma, en gran mesura pq els actors són força dolents, i l'ambientació de la història no està gens treballada. A més a més, hi ha una falta important de cohesió al llarg de tot el film.

Després d'una sagnant batalla entre dos exèrcits, dos nens supervivents (un de cada bàndol) es troben entre els cossos morts. Tot i semblar un trobament inofensiu, la nena acabarà fent una promesa que la marcarà la resta de la seva vida. 20 anys més tard, el rei es troba acorralat al seu castell per l'exèrcit enemic, juntament amb la seva filla, i el general de l'exèrcit reial és enviat per rescatar-lo, ajudat per un esclau. Els fets que ocurreixen fan canviar la vida de tots ells.

Si alguna cosa podia salvar The Promise, recordant un cop més l'altíssim pressupost, eren els efectes especials, però res mes lluny de la realitat. Hi ha ocasions en què t'entren ganes de riure, pq sembla que estiguis veient Bola de Drac o algun manga cutre japonès (amb tots els respectes, naturalment), i no una superproducció de cinema. En fi, que generalment canten a més no poder i casi trobo esperpèntic que hagin pogut deixar la peli amb aquests efectes especials. Res, no feu cas de les promocions que es puguin veure. Això sí, si us atreuen, deixeu estar aquesta i mireu les de Zhang Yimou. Només pel treball del color i l'harmonia visual, ja val la pena.

Títol original: Wu Ji

Director i guionista: Kaige Chen

Intèrprets principals: Dong-Kun Jang, Hiroyuki Sanada, Cecilia Cheung, Nicholas Tse, Ye Liu

País: Xina, 2005.

Gènere: Acció, fantàstic, drama. 110 min.