Calendari

<<   July 2019    
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    
Alojado en
ZoomBlog

Cine - 2004

El Maquinista

Per Mrtí - September 23rd, 2006, 13:37, Categoria: Cine - 2004

Peli q ja casi havia oblidat, tot i q quan es va estrenar em va cridar l'atenció, i q l'altre dia vaig enganxar 25 min començada... però, un cop més, aquest gran invent anomenat Canal+ 30 va ser la meva solució. Obscura, angoixant i no gaire còmoda de veure, però per alguna raó em va deixar atrapat de principi a fi. És d'aquestes històries en què a partir de cert moment t'adones q necessites conèixer el màxim possible al protagonista pq tot gira entorn seu i ell és qui et pot fer arribar a comprendre tot el q passa. Intentar comprendre el per què del seu estat físic i sobretot mental és l'objectiu bàsic al llarg de la peli (es podria equiparar una mica al prota de Memento). I tot es resol al final... sí, però d'una forma, segons la meva opinió, no molt inspirada. Tanca el cercle i fa que tot lligui, però no manté el nivell de la resta de la peli i fa que la intensitat decaigui, justament al final. Hagués pogut ser millor i complir plenament les expectatives creades durant tot el film.

Trevor Reznik, un empleat d'una fàbrica de maquinària, fa un any que no aconsegueix dormir, un mal que ell intenta amagar i que en ocasions li provoca algunes al·lucinacions. El seu pes no para de baixar i cada cop està més deteriorat físicament. Només té relació amb una prostituta, que pràcticament s'ha convertit en la seva amiga, i la cambrera del bar de l'aeroport, on acudeix totes les nits. Un dia, coneix a un misteriós home mentre fa un descans de la feina i poc després veu implicat en un lamentable accident laboral que encara empitjora més les coses i el fa tancar més en el seu món i la seva desesperació.

Realment, tota la peli és com un malson. Això sí, a nivell visual, tot està cuidadíssim a El Maquinista, tot el que envolta al protagonista l'afecta, va en relació amb el seu estat d'ànim o fins i tot li pot donar senyals del q passarà. Tot i la seva increible situació, al final te l'arribes a creure i et trobes tan perdut com ell. Bona part de culpa d'això té la gran actuació d'un Christian Bale (millor actor a Sitges 2004) absolutament irreconeixible, que va experimentar una autèntica transformació per fer la peli, fins a quedar pràcticament esquelètic, i q en ocasions casi fa esgarrifar. Llàstima que cap al final apareguin alguns elements q fan posar en dubte aquesta verosimilitud, apart del ja citat final. No obstant, El Maquinista val la pena, sobretot als q els agradi aquest tipus de cine. I encara q no ho sembli, és una producció espanyola.

Títol: El Maquinista

Director: Brad Anderson

Intèrprets principals: Christian Bale, Jennifer Jason Leigh, Aitana Sánchez-Gijón, John Sharian

País: Espanya, 2004.

Gènere: Drama, suspens. 100 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Algo en común

Per Mrtí - June 19th, 2006, 13:06, Categoria: Cine - 2004

Per fi l'he trobat i l'he pogut veure, i la veritat és que lamento no haver-ho pogut fer fins ara perquè m"ha semblat una molt bona pel·lícula. Dins de la seva senzillesa, aconsegueix molt més que qualsevol altra comèdia dramàtica que s'hagi fet els últims anys, i a més a més amb un estil original, en ocasions una mica extravagant i tot, que li dóna molta vida. M'ha sorprès la qualitat de la direcció, tractant-se d'un tio tan jove i sense cap experiència, es nota la intencionalitat de certs detalls i imatges. Fa riure, emociona, commou, i tot amb una certa subtilesa, sense utilitzar en cap moment recursos fàcils, d'aquells en què veus a venir el que acabarà passant mitja hora abans. I un capítol apart és Natalie Portman (sospir), per mi una de les seves millors actuacions. Provoca aquella sensació que et deixa amb cara de somriure atontat cada cop q apareix (similar a la q un té amb Scarlett Johansson quan mira Lost in translation), en fi, irresistible.

Andrew Largeman torna a la seva casa natal, després de 10 anys d'absència, per a asisitir al funeral de la seva mare. Allà es retroba amb els seus amics d'infància i coneix a Sam, una noia força especial, amb qui de seguida fa una bona amistat. També es troba amb el seu pare, amb qui la relació no és gaire bona per culpa de certs fets del passat. Amb tot, Largeman comença a redescobrir-se a si mateix i a valorar allò que va deixar enrere fa 10 anys.

La única referència que tenia de Zach Braff és la sèrie Scrubs, però el paper que hi interpreta s'assembla a la peli com la nit al dia, cosa q demostra la seva versatilitat i el seu talent. Un cop més, és una altra peli q ha passat força desaparcebuda al gran públic i és una llàstima, pq té moltíssima més qualitat que la majoria de pelis del mateix gènere (i americanes) que ens podem trobar. Molt grata sorpresa i recomanable a tothom, tothom.

A internet, està en V.O. subtitulada: http://www.mininova.org/tor/691. I doblada al castellà, però amb menys qualitat: http://www.tensiontorrent.com/ficha-721.htm

Títol original: Garden State

Director i guionista: Zach Braff

Intèrprets principals: Zach Braff, Natalie Portman, Peter Sarsgaard, Ian Holm

País: USA, 2004.

Gènere: Comèdia dramàtica. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

The Football Factory

Per Mrtí - June 11th, 2006, 20:45, Categoria: Cine - 2004

Interessant immersió en el món dels hooligans anglesos, q permet fer-se una idea força fidel de com funcionen aquests grups radicals q segueixen els equips britànics de futbol. A priori, està clar q tothom a qui li agradi el futbol és més susceptible a que li agradi la peli, o si més no la trobi atractiva, però també a qui no li agradi especialment pot semblar-li interessant descobrir la part oculta dels seguidors més extremistes d'aquest esport. A nivell cinematogràfic, la peli no té res, inclús arriba a ser una mica cutre en ocasions; el seu atractiu es centra en la força i el dramatisme de les seves imatges, en què no s'escatima cap detall de la violència, q és sinònim d'aquests grups. La peli no mostra la violència de forma gratuita, sinó q intenta mostrar amb el màxim realisme possible el què passa quan dues bandes rivals es troben, i no tinc el menor dubte q és realment com explica.

Tommy és un jove londinenc q pertany a un grup de hooligans del Chelsea. El que més li agrada del món és emborratxar-se i drogar-se per després anar a pegar-se amb les bandes dels equips rivals quan el Chelsea juga un partit, especialment fora de casa. La seva banda inclou des d'adolescents fins a pares de família. Una nit, un accident no relacionat amb el futbol fa q Tommy agafi un cert respecte davant la possibilitat de trobar-se amb certa banda rival.

The Football Factory aconsegueix q realment et creguis tot el q passa, fins i tot les formes de vida q porten els integrants de la banda i la seva forma de comportar-se. D'altra banda, aprofita per mostrar la cruesa de la vida als suburbis de Londres. Estic segur q podria ser pràcticament un documental de ficció (l'estil recorda al de Ciudad de Dios). No crec q vulgui justificar o defensar el comportament d'aquesta gent, si no explicar-nos els detalls q segurament no coneixem i permetre q nosaltres traguem les nostres conclusions al respecte. Segurament el punt de vista dels protagonistes i el nostre és diferent, però és important intentar anar més enllà i comprovar per què ho és. Proposta a tenir en compte, però exclusivament pel tema q tracta i com el tracta.

Per baixar-la d'internet en V.O.S. : http://www.mininova.org/tor/267009

Títol original: The Football Factory

Director i guionista: Nick Love

Intèrprets principals: Danny Dyer, Frank Harper, Dudley Sutton, Roland Manookian, Neil Maskell

País: Gran Bretanya, 2004.

Gènere: Drama. 90 min.

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

En la cumbre

Per Mrtí - May 16th, 2006, 13:31, Categoria: Cine - 2004

Pelicula del montón però que, dins d'aquest grup, estaria cap a la part alta. Podria ser la germana petita de Closer, però al ser independent té molta més humilitat i senzillesa. Es deixa veure amb facilitat i aconsegueix mantenir l'atenció de l"espectador pràcticament en tot moment, però li falta una mica de chispa; no té elements sorpresa o girs bruscos, els quals li afegirien una mica més d'interès. En general, es tracta d'una peli molt correcta, però que aquesta falta de risc fa que no passi d'aquí. No obstant, s'han de destacar les interpretacions de casi tot el repartiment i també no es pot treure mèrit al guió, que aconsegueix presentar a diversos personatges i anar-los relacionant i creuant les seves vides al llarg de la pel·lícula sense que en cap moment es vegi forçat o poc creible.

Isabel, fotògrafa, i Jonathan, advocat, són a un setmana de la seva boda, però sembla que la cosa no està clara del tot. Diana, la mare de Isabel, és una estrella de cine i teatre que prepara la seva nova obra, i que sospita d'una nova aventura del seu marit. Per la seva banda, Peter és un periodista a qui se li encarrega un reportatge sobre un conegut fotògraf, i Alec és un actor amateur amb ganes de donar un pas endavant a la seva carrera d'actor. Tots ells passen 24h en què diversos fets els posaran en comú més del que es pensen i faran que les seves vides canvïin radicalment.

Sempre m'han agradat els drames corals a partir de diverses històries separades que van coincidint entre elles (Love Actually, Crash…), i crec que En la Cumbre acaba complint, però de forma més discreta. El que sí se li pot atribuir és que és totalment fidel al seu estil, no és gens pretensiosa i per això aconsegueix que els personatges acabin resultant molt propers a l"espectador. No ha estat gens promocionada, per això poca gent deu saber que actualment està en cartellera, i és una llàstima perquè és d"aquelles que segur q agradaria a molta gent.

Si voleu baixar-la d'internet: http://www.estrenosdivx.com/bitorrent-descargas-directas-dvdscreener-1320-en-la-cumbre.html

Títol original: Heights

Director: Chris Terrio

Intèrprets principals: Glenn Close, Elisabeth Banks, James Marsden, Jesse Bradford, John Light

País: USA, 2004.

Gènere: Drama. 95 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Hierro 3

Per Mrtí - April 20th, 2006, 10:27, Categoria: Cine - 2004

Si es diu q una imatge val més que mil paraules, en aquest cas unes quantes imatges valen una peli sencera. Només dir que els dos protagonistes no obren boca en tota la peli… però és q al final t'adones que millor així, i q la peli és brillant sense la necessitat que ningú parli més del que ho fa, gràcies a la intensitat i la força de cada imatge i cada acció. Tot es basa en la comunicació visual, entre els propis personatges i també entre la peli i l'espectador. No és fàcil ser espectador de Hierro 3, ja que la seva gran peculiaritat per la casi nula presència de diàlegs i les estranyes formes d"actuar dels protagonistes fan que pugui resultar desconcertant. És important saber què es va a veure, d'aquesta forma es pot disfrutar de principi a fi, però tb si es mira sense saber-ne res, l'impacte és notable i de seguida que comprens la peli et deixa atrapat, i en silenci.

Tae-suk és un indigent que durant el dia es dedica a penjar propaganda a les portes de les cases, per després comprovar quines segueixen allà i per tant deduïr en quines els habitants són fora. Llavors, entra a la casa i hi passa la nit com si visqués allà. No roba ni destrossa res, simplement actua tal com ho faria qui realment viu allà, fins i tot renta la roba i arregla algun aparell q veu q no funciona bé. D'aquesta forma, cada nit la passa en una casa diferent, sense causar cap molèstia als propietaris. Però la cosa canvia quan una de les cases que "ocupa" no està deserta del tot, com ell pensava.

Hierro 3 se suma a la llista de pelis asiàtiques que demostren perquè a alguns ens atrau tant el cinema oriental, ja que ofereixen una forma de narrar les històries i un estil cinematogràfic que no trobem en cap altre tipus de cinema. Pot agradar o no, però és diferent a la resta i no deixa indiferent a ningú, i això sempre s'agraeix. A mi em segueix sorprenent cada vegada. Per qui no l'hagi descobert, val la pena provar-ho!

Títol original: Bin-jip

Director i guionista: Kim Ki-Duk

Intèrprets principals: Lee Hyun-kyoon, Lee Seung-yeon, Kwon Hyuk-ho, Ju Jin-mo

País: Corea del Sud, 2004.

Gènere: Drama, romàntic. 88 min.

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

El hundimiento

Per Mrtí - February 25th, 2006, 20:51, Categoria: Cine - 2004

Magnífica història que ens explica les últimes hores de vida de Hitler al seu búnker de Berlin. La interpretació per part de Bruno Ganz ralla la perfecció, així com el rigor històric respecte els fets que realment van passar durant els últims dies de la resistència nazi a Alemanya. Segurament cap pel·lícula fins ara havia profunditzat tant en aquest tema des del punt de vista del bàndol nazi ni ens havia acostat a Hitler de la forma que ho fa El hundimiento. D"altra banda, s"agraeix que s"allunyi de l"estil de les grans produccions nordamericanes sobre la 2ª GM, perquè realment es nota la forma diferent de dirigir, situant-nos a l"exterior tan sols quan és necessari i fugint encertadament de l"espectacularitat del combat. I és q el q passa dins del búnker té igual o més importancia que el q passa fora.

Berlin, abril de 1945. Una nació és a punt  d"enfonsar-se. Mentre als carrers té lloc una violenta batalla, Hitler i els seus homes de confiança s"han refugiat al búnker del führer. Entre ells també es troba la secretaria personal de Hitler, qui viu aquestes últimes hores sense deixar de fer-li costat en cap moment. Tot i que la derrota és inevitable, Hitler es nega a abandonar la ciutat. A mida que s"acosta el final, el pes de la guerra va passant factura als diferents personatges, i permet que el veritable Hitler es mostri en la seu costat més emocional.

S"ha de considerar que fer aquesta pel·lícula realment havia de ser molt difícil, però que realment ho han aconseguit i amb èxit. Aconsegueix evitar diversos errors que eren possibles de cometre, com el de focalitzar excessivament l"atenció en el personatge de Hitler (al cap i a la fi, el personatge que condueix la trama és la secretària, i a partir d"ella, tot el q l"envolta) o abusar de les imatges espectaculars (explosions, ferits mutilats, etc.) quan el veritable centre d"interès són els personatges i les seves emocions.

Títol: Der Untergang (El hundimiento)

Director: Oliver Hirschbiegel

Intèrprets principals: Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara, Ulrich Matthes, Juliane Kohler, Heino Ferch

País: Alemanya, 2004.

Gènere: Drama, històric, bèlic. 150 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Freeze frame

Per Mrtí - February 17th, 2006, 21:20, Categoria: Cine - 2004

La principal virtut d"aquesta peli és que s"allunya bastant de tot els thrillers que havia vist fins ara. Pocs personatges, una trama impactant i un muntatge bastant innovador, on intervenen diferents càmeres que apareixen i formen part de la propia película. Això també fa que et fiquis dins de la peli i et posis a la pell del personatge.

Al 1993, Sean Veil és acusat d"assassinat de dues nenes i una dona. Finalment no és condemnat, però la policia l"amenaça que aprofitarà qualsevol ocasió per tornar-lo a detenir i aconseguir empresonar-lo. A partir de llavors, el principal objectiu de Sean és no ser acusat de cap altre crim. Per fer-ho, decideix gravar-se ell mateix durant les 24 hores del dia, sense parar, per així tenir proves visuals de tot el q fa durant els següents anys i no ser inculpat en cap més assassinat. Té 90 càmeres repartides pel lloc on viu, a part d"una que el segueix a tot arreu, i guarda desenes de milers de cintes que contenen la seva vida dels últims 10 anys. Sembla que ho té tot controlat, però aquest sistema pot ser vulnerable.

Atreu o no? jeje. Realment val la pena. Per cert, em sembla q cada cop aprecio més que les pelis no passin dels 100 minuts (excepte casos puntuals), pq, com aquesta, tenen el punt a favor que el ritme és més alt, tot passa sense que et dongui temps a distreure"t gens i t"impliques molt més en la peli.

Títol: Freeze frame

Director i guionista: John Simpson

Intèrprets principals: Lee Evans, Sean McGinley, Rachael Stirling, Ian McNeice

País: Gran Bretanya, 2004.

Gènere: Thriller, policíac. 90 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Crash

Per Mrtí - January 24th, 2006, 11:29, Categoria: Cine - 2004

Crash es podria identificar fàcilment com el so d'un xoc entre dos cotxes, i efectivament la peli utilitza els accidents de tràfic com a excusa per plantejar-nos múltiples xocs entre persones de diferents races i classes socials i amb vides força desiguals en una mateixa ciutat i en tan sols 36 hores. La convivència en una ciutat com Los Ángeles sovint provoca que actituds com el racisme apareguin amb facilitat, encara que el propi personatge es sorprengui a si mateix. Crash presenta una sèrie d'històries, causades o relacionades amb un accident de trànsit, en què resulta difícil distingir els bons dels dolents, ja que cada situació fa actuar cadascun dels personatges de forma diferent, sempre amb la discriminació racial com a rerefons. El missatge que vol transmetre és que tothom té una versió bona i una de dolenta dins seu, i que sovint resulta imprevisible saber quina apareixerà.

El repartiment és força bo, excepte un parell d'actors, com Brendan Fraser i Sandra Bullock, que no m'han semblat gaire adequats pel paper (Brendan Fraser de fiscal general de l'Estat?).

Realment he disfrutat molt veient aquesta peli, té moments molt impactants i la banda sonora és molt bona, però queda una petita sensació que li falta alguna cosa per arribar a ser completa del tot, com si perdés una mica de gas just als moments finals. S'ha de dir que la predisposició ja era bona, perquè el director i guionista és el mateix que va adaptar el guió de Million Dollar Baby, i en general no m'ha defraudat gens. En fi, es va estrenar divendres passat al cine, així que ja direu què us sembla...

Primera peli amb cert regust a Oscar, segurament estarà entre les principals nominades i espero q s'emporti alguna cosa.

Títol: Crash

Director i guionista: Paul Haggis

Intèrprets principals: Don Cheadle, Matt Dillon, Thandie Newton, Ludacris, Jennifer Esposito, Brendan Fraser, Sandra Bullock

País: USA/Alemanya, 2004. 

Gènere: Drama, policíac. 112 min.

OSCAR A LA MILLOR PEL·LÍCULA, MILLOR GUIÓ ORIGINAL i MILLOR MUNTATGE.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Layer Cake

Per Mrtí - January 19th, 2006, 22:23, Categoria: Cine - 2004

Aquesta és una peli que s'estrena demà 20 de gener, però que un servidor ja ha vist jeje. Home, s'ha de tenir en compte que a Gran Bretanya es va estrenar al 2004, molta espera fins que s'estrenés aquí dos anys després no? Sincerament, és de les millors pel·lícules que he vist últimament, possiblement el fet que estigui dirigida pel productor de Snatch i Lock & Stock, Matthew Vaughn, que manté un estil semblant, potser una mica menys còmic. De fet, tal com Snatch i Lock & Stock, l'havia de dirigir Guy Ritchie, però es veu que tenia altres prioritats amb la seva companya Madonna... i qui no les tindria...

La trama gira entorn del tràfic de drogues a Gran Bretanya i les diferents bandes que lluiten per fer-se amb la major part del negoci. Daniel Craig, el nou James Bond, interpreta un dels traficants més respectats del país (de qui no sabem el nom en tota la peli) que està pensant en deixar-ho per portar una vida més digna, però de cop es veu implicat en un conflicte del qual no podrà sortir si no supera una sèrie de "capes" fins a arribar a l'última (d'aquí el títol Pastís de capes). D'aquesta forma, la pelicula explica com funciona aquest món i la dificultat per arribar a la capa més alta i poder-ne sortir amb respecte, sense poder confiar mai amb ningú, currant-s'ho un solet i demostrar ser més llest que la resta. La primera frase de la pel·lícula ho resumeix perfectament: "You"re born, you take shit. You get out in the world, you take more shit. You climb a little higher, you take less shit, "till one day you"re up in the rarefied atmosphere and you"ve forgotten what shit even looks like. Welcome to the layer cake" .

En fi, que la història és molt bona, que la peli té un inici genial i no s'acaba fins a l'últim minut, i que els personatges bastant carismàtics; si us agraden aquest tipus de pel·lícules, no us la perdeu, realment es nota que no és americana.

Per cert, aquí s'estrena amb la nefasta traducció de Crimen organizado. Una més a la col·lecció. Si no sabeu què anar a veure aquest finde, ja sabeu, recomanació de la casa i després em dieu que us ha semblat.

Títol: Layer Cake

Director: Matthew Vaughn

Intèrprets principals: Daniel Craig, Tom Hardy, Jamie Foreman, Sally Hawkins, Burn Gorman

País: Gran Bretanya, 2004

Gènere: Negre, thriller. 105 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Blog alojado en ZoomBlog.com