Calendari

<<   March 2008    
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      
Alojado en
ZoomBlog

March 2008

TANCAT PER TRASLLAT

Per Mrtí - March 25th, 2008, 23:59, Categoria: General

Aquest és el post número 246 de M.A. Confidential... i será l'últim que veureu en aquesta pàgina. Em fa pena deixar-lo, però Zoomblog no ha incorporat ni una sola novetat en els més de dos anys que fa que el vaig obrir i en canvi la resta de proveidors no paren d'oferir noves i noves possibilitats.

Suposo que haureu notat la falta d'activitat al blog durant les últimes setmanes, doncs bé, no és que m'hagi oblidat d'ell si no tot el contrari. Tot es deu a les exhaustives preparacions del seu successor. Així doncs, s'acaba aquesta etapa però tot continua com sempre i el ritme per part d'un servidor seguirà sent el mateix.

En fi, l'únic que us demano és que oblideu per complet l'actual direcció i la canvieu per la nova, molt més simple i fàcil de recordar: www.maconfidential.com. Per tant, a tots els que tenieu el blog a Favoritos (que sé que sou molts, modèstia a part, jeje) o bé enllaçat des d'alguna pàgina, us demano que feu aquest simple canvi.

Doncs res, amb molta pena, però també amb molta il·lusió davant la nova etapa, deixo d'escriure en aquesta pàgina i us emplaço a la nova direcció. Clickant la imatge hi podreu accedir:

Permalink :: 33 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Lost - 4a temporada cap. 8

Per Mrtí - March 24th, 2008, 15:49, Categoria: Lost

Últim capítol de la primera tanda de la 4a temporada i seguim descobrint cada cop més i més coses. Com ja vaig dir en l'últim post, la sèrie ja ha iniciat la fase de començar a donar respostes i aquest capítol n'és un nou exemple. En realitat, el punt fort del capítol és aquest, ja que el flashback en si no és que sigui excessivament brillant. Potser m'esperava una mica més en aquest sentit, sobretot per qui el protagonitzava, i també en el nivell d'intensitat, que és força més baix que el dels capítols anteriors.

Pel que fa a la resta d'acció, molt poqueta cosa, tot i que el final sí q et deixa amb dubtes (per variar) i sembla obrir nous espais de cara a la segona part de la temporada. Per cert, hi ha cert fet que passa durant aquests moments finals que celebro efusivament.

Amb tot, no sé si coincidireu amb mi que aquest inici de la temporada, per impacte i per regularitat, ha estat de lo milloret que portem vist, jo diria que des de la primera. Ara a esperar un mes, el 24 d'abril nou capítol.

Permalink :: 32 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Ciudad de los Hombres

Per Mrtí - March 16th, 2008, 23:55, Categoria: Cine - No estrenada

Ja havia parlat un parell de cops d'aquesta peli al blog i veient que la seva estrena al nostre país va per llarg he decidit recórrer a altres mitjans, ja que la nostra estimada societat de la comunicació ens ho permet, per veure-la. En el seu dia vaig citar-la com a continuació de Ciudad de Dios, doncs bé, haig de matisar-ho una mica, ja que no és exactament així. En realitat, Ciudad de los Hombres és originàriament una sèrie de televisió que Fernando Meirelles va produir a Brasil aprofitant l'èxit de Ciudad de Dios. L'any passat, aquesta sèrie es va portar a la gran pantalla i el resultat és la peli que ens atén. Naturalment, les semblances entre les dues pelis són moltíssimes i és inevitable posar-les en comparacions, però s'ha de dir que es tracta de personatges i espais totalment diferents, per tant una no és la continuació de l'altra.

Un cop aclarit això, haig de dir que estem davant d'una peli que es queda força lluny de la qualitat de Ciudad de Dios. Per mi, això és degut bàsicament a un aspecte en què la peli falla clarament, que és el narratiu. Tinc la sensació que la peli no sap explicar-se bé en segons quines ocasions, ja sigui per voler anar massa ràpid o per voler desviar-se cap a detalls que no aporten res i que a vegades desorienten una mica i tot. El mateix passa amb alguns dels diàlegs, ja que els personatges fan referència a coses o fets que nosaltres no coneixem gens i que semblen tenir el seu pes en la història. Potser és que la peli està pensada pels espectadors de la sèrie i vull entendre que aquestes referències són de coses que ja s'han vist en algun dels capítols, però de totes maneres no ho trobo gens encertat de cara al públic internacional. Per tant, així com la trama principal es pot seguir sense problemes, les secundàries no estan gaire ben definides ni sel·leccionades, ja que a algunes els falta aprofunditzar i d'altres directament sobren. D'altra banda, també m'ha semblat que el director potencia poc els moments clau de la peli i en canvi es recrea en d'altres que potser no ho requerien tant. El muntatge també té part de culpa, ja que l'he trobat un pèl accelerat i a trompicons. En general, es troben a faltar nexes d'unió entre una escena i la següent, i això descoloca una mica a l'espectador.

Acerola i Laranjinha són dos amics adolescents que pràcticament s'han convertit en germans, ja que han passat tota la infància junts. Viuen al barri de Sinuca, a Río de Janeiro, un lloc marcat per la violència entre bandes de carrer, un dels líders de les quals és Madrugadao, cosí de Laranjinha. Acerola acaba de fer 18 anys, però la seva principal ocupació ara és preocupar-se de l'educació del seu fill, mentre que Laranjinha viu amb l'objectiu de trobar al seu pare, a qui encara no ha conegut mai. No obstant, un important conflicte entre la banda de Madrugadao i una de rival convulsiona a tot el barri i posarà a prova la seva amistat.

Salvant les citades carències en la narració, s'ha de dir que la peli ens segueix oferint moltes de les coses bones de Ciudad de Dios, com una ambientació extraordinària dels barris de "fabelas" més perillosos de Rio i també una cuidadíssima fotografia que accentua aquesta sensació de calor i de tensió quasi constant que es viu en aquest lloc. D'altra banda, s'ha de dir que les escenes d'acció no abunden gaire, ja que la peli centra la seva atenció en la relació entre els dos amics i els entrebancs pels que passarà en molt poc espai de temps, però això no fa que la peli no perdi suspens i emoció, sobretot a mida que ens acostem cap al final. Un aspecte que m'ha agradat molt, com també passava a Ciudad de Dios, és la trepidant banda sonora, d'aquelles que no et permet descansar quasi en cap moment i que et fa estar alerta tota l'estona. Resumint, que la peli perd molt si es compara amb la seva antecessora, però si es mira ailladament, es pot dir que resulta molt entretinguda, amb una temàtica que segueix sent molt atractiva i amb un bon ritme que fa que passi molt ràpid. Ah, i m'encanta com sona el portuguès de Brasil.

Links BitTorrent: V.O. + subs

Títol original: Cidade dos Homens

Director: Paulo Morelli

Intèrprets principals: Douglas Silva, Darlan Cunha, Jonathan Haagensen, Rodrigo dos Santos, Camila Monteiro, Naima Silva

País: Brasil, 2007.

Gènere: Drama, thriller. 100 min.

Permalink :: 28 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Lost - 4a temporada caps. 6 i 7

Per Mrtí - March 14th, 2008, 17:18, Categoria: Lost

Després de que el capítol 6 baixés una mica la intensitat que portaven els tres anteriors, sobretot el 5, el setè de la temporada remonta un altre cop el vol. De totes formes, tots i cada un dels capítols s'estan caracteritzant per tenir molta importància per si mateixos i també per anar donant, poc a poc, petites dosis d'informació que jo crec que ens encaminen cap a la qüestió principal de la sèrie. I és veritat que potser ho fan generant noves incògnites, però jo tinc la sensació que, per primer cop, la sèrie dóna tímides mostres de voler encarar, per fi, una explicació dels misteris de l'illa. Naturalment que queda moltíssim, però no oblidem que, amb aquesta temporada, la sèrie ha superat el seu equador, per tant ja es hora d'anar donant respostes (o pistes d'elles) a les preguntes generades durant les tres temporades anteriors.

Pel que fa al capítol 6, segurament té la trama secundària més fluixa del que portem de temporada, però ens dóna una informació molt important sobre la veritable forma de ser d'un dels personatges i estic segur que no ho fa perquè sí. Per tant, s'haurà d'estar atents al personatge en qüestió perquè segur que se'n guarda alguna de bona (que xungo això d'escriure sense poder desvetllar res).

D'altra banda, el capítol 7 m'ha encantat. No només per certa conversa on es dóna una informació importantíssima per a la sèrie i per certa aparició d'una persona, també perquè m'ha semblat un capítol rodó estructuralment i narrativament, de principi a fi. Qualitat Lost 100%. Com ja he dit, vital el que ens explica un dels personatges que apareixen al capítol respecte l'accident de l'avió i també cert personatge que es mostra al final. Què en penseu?

Per cert, el pròxim capítol, l'últim de la primera tanda de la temporada, es diu Meet Kevin Johnson. Vull que sigui divendres que ve, ja!!

Permalink :: 22 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Cometas en el Cielo

Per Mrtí - March 8th, 2008, 22:04, Categoria: Cine - Estrena

Marc Forster és d'aquells directors difícils de classificar, ja que les seves pel·lícules més conegudes quasi no tenen elements en comú. Des del dramatisme més cru de Monster's Ball, passant pel barroquisme edulcorat de Descubriendo Nunca Jamás i acabant amb el que serà el pròxim James Bond, Quantum of Solace. Abans d'aquesta, el director americà ens presenta un drama força poètic ambientat a l'Afganistan, en què posa a prova els límits de l'amistat entre dos nens que viuen a Kabul. El principal problema d'aquesta pel·lícula és que presenta dues parts, separades per una el·lipsi temporal, que presenten moltes (excessives) diferències entre si, ì no només pels 25 anys de distància, sinó també a nivell cinematogràfic. Així doncs, una primera part que jo qualificaria de força brillant, en què se'ns presenta la infantesa dels dos protagonistes al seu país natal, marcada per una estreta amistat i lleialtat, però fortament influenciada per la diferència social entre els dos, desemboca en una segona part en què la peli sembla perdre la seva identitat, ja que cau en els convencionalismes més típics i tòpics de forma incomprensible i fins i tot es torna ambigua en el seu missatge final. Queda clar, doncs, que aquesta segona part fa que la peli perdi tot l'atractiu que havia adquirit en la primera i que també es deixi pel camí el rigor i la qualitat tant del guió com de la direcció. Casualment, tot això passa quan l'acció es trasllada d'Afganistan a Estats Units, cosa que em fa pensar que no sigui tan casual i que s'explica per allò de "Dreamworks presents...". Amb una productora nordamericana com aquesta posant els diners, no m'estranyaria que haguessin agafat el guió i li haguessin aplicat totes les pautes que marca el seu manual del bon guió de cine. Una llàstima, ja que una trama amb originalitat, tendresa, cruesa, fatalitat i perfectament ambientada, es converteix en una trama en què els fets es van succeïnt un darrere l'altre, sense cap aprofundiment ni interès, i acaba amb un intent de sensibilització que per mi resulta forçat i en ocasions una mica gratuït.

Amir i Hassan són dos nens units per una forta amistat. Amir és fill d'una família benestant de Kabul, mentre que Hassan, provinent d'una ètnia diferent, és el fill del servent de la família d'Amir. Són inseparables, van junts a tot arreu i també formen parella en el popular concurs de volar estels, que consisteix en una espècie de duels entre dos estels fins que un aconsegueix tallar la corda de l'altre. A pesar de tot això, Amir i Hassan són molt diferents, però també complementaris. El primer és un enamorat d'escriure i ja crea les seves pròpies històries, mentre que el segon és analfabet; contràriament, el segon sempre és qui surt a defensar al primer si es troben en problemes. Amb tot, el concepte de l'amistat que tenen els dos no és exactament el mateix, i això tindrà unes conseqüències que marcaran per sempre la seva relació.

Tota la primera part de Cometas en el Cielo es caracteritza per un alt contingut poètic de les imatges, en què ajuden molt els impressionants paisatges d'Afganistan i també les estètiques i colorides imatges de desenes d'estels sobrevolant la ciutat de Kabul. Tot plegat acompanyat d'una deliciosa banda sonora, per la qual Alberto Iglesias va rebre una nominació a l'Oscar. També conté escenes molt boniques, com en la que Amir llegeix contes a Hassan o en la que els dos van a veure Los Siete Magníficos al cine tot i que ja se'n saben de memòria els diàlegs. Pel que fa a la segona part, se'n salva una mica el seu component històric i com et mostra el canvi que pateix un país en 25 anys i les sensacions que això provoca en algú que hi retornar després d'haver-ne estat al marge. De totes formes, tot i que la cruel imatge que es dóna dels talibans es correspon amb la realitat, hi ha detalls que semblen inclosos amb calçador només amb la voluntat de mostrar-los perquè sí i generar un plus de dramatisme. Pel que fa al missatge final, com ja he dit queda una mica en mans de cadascú, però a mi se'm va quedar cert regust de "a Amèrica és on es viu millor" que no em va agradar gaire. A més a més, tot el poetisme de la primera part potser s'hauria d'haver convertit en una actitud una mica més compromesa amb la brutal situació que se'ns descriu després, però quan es resol la trama i arriba el final, sembla que la peli s'oblida de tot el que hem vist fa només uns minuts. Això sí, un cop vista és quan es pot captar la bonica metàfora que el títol de la peli (l'original, perquè la traducció és, un cop més, incorrecta i nyonya) i tota la història dels estels representen respecte la relació entre els dos protagonistes.

En resum, tot i ser una peli irregular, Cometas en el Cielo no és una proposta a descartar ara mateix, ja que resulta molt més sòlida que qualsevol de les estrenes d'aquests dies i només per gaudir de la primera hora ja val la pena.

Títol original: Tke Kite Runner

Director: Marc Forster

Intèrprets principals: Khlaid Abdalla, Ahmad Khan Mahmidzada, Zekeria Ebrahimi, Saïd Taghmaoui, Atossa Leoni

País: USA, 2007.

Gènere: Drama. 120 min.

Permalink :: 13 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

The Corporation

Per Mrtí - March 5th, 2008, 23:58, Categoria: Documental

Ens trobem davant d'un d'aquells documentals que es podrien convertir fàcilment en una classe magistral que barrejaria història, economia, sociologia, geografia, etc. i que, al cap i a la fi, ens faria entendre una mica millor el món on vivim amb la conseqüent reacció de posar-se les mans al cap. The Corporation ha rebut més de 20 guardons internacionals i ha posat d'acord a les crítiques de molts països, que l'han considerat un dels documentals referència en la història recent del cine. El documental no és curt (2h 20min) i tant el ritme com el muntatge no destacarien pel seu dinamisme, però és que el seu punt fort és més el que explica que no com ho explica. En realitat l'edició en DVD té un segon disc amb quasi tres hores més de material, per tant queda clar que el volum d'informació que tenien per donar era immens i que la feina de muntatge deuria ser bastant dura. Amb això vull dir, que probablement la peli no es podia retallar més si es volia que ens ho expliquessin tot de forma entenedora. El documental es basa en un narrador en off combinat amb els testimonis de diverses persones que aporten la seva visió o que ens expliquen una experiència pròpia que serveix com a exemple d'algun aspecte concret. És amb aquests exemples quan el documental es fa entendre millor i quan realment podem captar el que ens estan explicant. The Corporation està estructurat de forma molt acotada, com si fós un llibre de text, per temes i subtemes, cosa que facilita que en tot moment sapiguem molt bé de què ens parlen i evita que es perdi el fil del que se'ns està explicant. Ens presenten un punt, el desenvolupen, el conclueixen i passen al següent. Això s'agraeix perquè els continguts són força complexos i no es podien explicar de qualsevol manera.

A mitjans del segle XIX, va néixer la figura de la corporació, o el que és el mateix, una empresa que reclama ser tractada com si fós una persona, ja que les seves accions i els seus objectius poden respondre als de qualsevol ésser humà. En ser un tema no contemplat de forma legal en aquell moment, les corporacions van anar guanyant terreny i influència sobre la societat en general fins a arribar als anys 60, on algunes quasi tenien més poder que el govern. Si aquestes corporacions reclamen ser tractades com si fóssin persones, se'n podria fer un estudi psicològic basta en al seva forma d'actuar i pensar per tal de descobrir quin tipus de persona són i poder-les conèixer millor i tractar com cal.

El resultat d'aquest estudi va ser força concluent: una corporació presenta els mateixos principis racionals i les mateixes pautes de comportament que les d'un psicòpata. Despreocupació absoluta pels sentiments dels altres, incapacitat per a mantenir relacions duraderes, total indiferència a l'hora de posar en perill la integritat d'altres persones, capacitat de mentir i enganyar constantment només per a benefici propi, incapacitat per a acceptar la culpa de res i falta de respecte a les lleis i a les normes socials. Aquests són els punts que el documental va desgranant i posant en evidència. La veritat és que hi ha alguns exemples que són tan increïbles com indignants, per la impotència que se sent quan algú es vol enfrontar a alguna d'aquestes institucions. El problema és que les hem estat alimentant mica en mica i ara tenen tant de poder i control sobre la societat que és quasi impossible derrotar-les. Nike, Coca-Cola, IBM, General Motors i molts altres noms mundialment coneguts són els protagonistes d'aquest documental que destaca per tenir una grandíssima credibilitat, gràcies a la seriositat amb què s'explica tot, i que ens mostra una vegada més que el món en què vivim funciona de la forma en qu interessa que funcioni als que tenen el poder, però obrint la porta a possibles solucions i a vies d'acció per poder imposar el sentit comú que ells no tenen. The Corporation ni es va estrenar aquí i és probable que aquest sigui el primer cop que en sentiu a parlar, però ha tingut un gran èxit en la seva edició en DVD, sobretot gràcies a la seva popularitat a internet. Realment, és d'aquelles que acabes de mirar i penses "tothom hauria de veure aquest documental". Després s'hi podrà fer més o menys, però el dret a saber com funciona aquest entorn que tant influeix en la nostra vida no ens el treu ningú i l'hem d'exercir, i aquesta és una boníssima oportunitat.

Títol: The Corporation

Directors: Mark Achbar, Jennifer Abbott

Participants: Noam Chomsky, Naomi Klein, Milton Friedman, Howard Zinn, Vandana Shiva, Michael Moore

País: Canadà, 2004.

Gènere: Documental. 145 min.

Permalink :: 25 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com