Calendari

<<   December 2007  >>
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      
Alojado en
ZoomBlog

December 2007

Soy Leyenda

Per Mrtí - December 30th, 2007, 22:50, Categoria: Cine - 2007

Will Smith segueix disposat a demostrar que no és només un actor de comèdia i, després del dramón de En Busca de la Felicidad, es posa a la pell del turmentat protagonista de Soy Leyenda. La veritat és que no desentona gens en aquest paper, però, malauradament, la que sí que desentona és la peli en si. S'ha d'admetre que els primers 50-60 minuts, aquells en què se'ns presenta la situació i en què anem descobrint mica en mica el protagonista, els seus enemics i els seus mètodes per sobreviure, són realment espectaculars i regalen moments de gran tensió; no obstant, un parell de fets trenquen inexplicablement i per complet la peli i la fan descarrilar d'uns rails pels quals circulava força bé. A partir de llavors, la peli adquireix un to trascendental per mi totalment erroni i es posa en plan doctrinal, amb l'aparició d'elements com la religió, per acabar amb un desenllaç que quasi sembla de broma i que sembla lamentable que et vulguin fer creure. Vaja, que la peli cau en el típic error de tota peli americana que no pot evitar deixar-se portar per aquest irrefrenable sentiment de que sóm superiors a tot i que la fe ens portarà a la salvació de qualsevol problema, per gran que sigui. I, amb un plantejament com el de Soy Leyenda, com ja he dit, fa riure que et vulguin fer empassar un final com aquest. En fi, suposo que és el que té la "necessitat" de ser un blockbuster o arrasataquilles.

Any 2012, Robert Neville és l'únic home supervivent a la Terra i viu a una Nova York mig convertida en selva en què es barregen tota mena d'animals. No obstant, no està sol, ja que la resta de persones, infectades per un estrany virus, s'han convertit en una espècie de vampirs que surten de nit en busca de sang. De dia, Neville, acompanyat de la seva gossa Sam, és el caçador, però de nit, ell és la presa i s'ha de tancar hermèticment a casa seva. Allà, al laboratori que té al soterrani, Neville va realitzant experiments per poder trobar la cura a aquesta infecció.

El plantejament apocalíptic de Soy Leyenda és molt semblant al de 28 Días Después, amb una bona quantitat de plans i escenes pràcticament idèntiques, en què només canvia la localització (Londres per Nova York). No obstant, allà on 28 Días Después aconsegueix anar més enllà, plantejant qüestions molt més profundes respecte la humanitat que fan que l'espectador es posi a pensar, la peli que ens atén vol imposar el seu missatge i això li fa perdre el rumb. A més a més, el guió té una bona pila d'incoherències, que ara no citaré per no revelar fets importants de l'argument, que suposo que pretén que passem per alt, però que és impossible fer-ho i que et fan posar en seriós dubte varies coses que passen a la peli. En fi, que la peli es salva per les impressionants imatges de Nova York convertida en una ciutat salvatge, per les comptades, però intenses i trepidants, escenes d'acció i suspens, i també per la figura de la gossa que acompanya a Will Smith, un animal d'aquells que es fa estimar com si fós una persona. A favor també la més que raonable durada d'hora i mitja. Com a pur entreteniment, la recomano, però crec fermanent que la peli hagués pogut ser moltíssim millor que simplement això.

Amb aquest comentari tanquem el 2007, o sigui que BON NADAL i BON ANY a tothom!
Ens veiem al 2008. Això no s'atura!

Títol original: I Am Legend

Director: Francis Lawrence

Intèrprets principals: Will Smith, Alice Braga, Salli Richardson, Paradox Pollack, Charlie Tahan, Willow Smith, Abby

País: USA, 2007.

Gènere: Ciència ficció, drama, acció. 95 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Adiós Pequeña, Adiós

Per Mrtí - December 25th, 2007, 23:13, Categoria: Cine - 2007

Estic escrivint aquest comentari i encara no m'he alliberat de les impactants sensacions que m'ha provocat Adiós Pequeña, Adiós, i quan això passa, acostuma a ser perquè ens trobem davant d'una gran pel·lícula. Crec que no és agosarat dir que ens trobem davant d'una de les sorpreses agradables més remarcables de tot l'any, bàsicament perquè darrere la càmera s'hi troba un individu anomenat Ben Affleck, de qui no tenim referències gaire positives (i això és un clar eufemisme) en la seva faceta d'actor. No obstant, la veritat és que aixecar-se i aplaudir és el mínim que es pot fer davant l'acurada direcció d'Affleck, previa adaptació de la novel·la en la qual es basa la peli (sí, sí, el guió també és seu). Lluny de voler evidenciar un estil propi de principi a fi, Affleck manté un toc força clàssic, però sense errors, durant gran part de la peli i aprofita les escenes clau per deixar entreveure detalls de gran qualitat. I tot això, per explicar-nos una història realment dura i colpidora, que requereix ser tractada amb una delicadesa que la peli aconsegueix a la perfecció. Adiós Pequeña, Adiós és d'aquelles pelis en què et vas adonant que el tema que tracta és molt més profund del que pot semblar en un principi. No és la història d'un segrest ni la d'una investigació policial, sinó la definició de com ens comportem a l'hora de resoldre els dilemes morals que se'ns presenten al llarg de la vida, a l'hora de distingir entre el camí correcte i l'equivocat, a l'hora de definir les nostres prioritats i a l'hora d'assumir els nostres actes. És per això que Adiós Pequeña, Adiós no deixa de plantejar-nos situacions en què cadascú pensa com reaccionaria si s'hi trobés i si realment prendria la decisió més adequada. Una peli q fa pensar, en què l'espectador no només mira, sinó que participa. I això s'agraeix.

Amanda, una nena de quatre anys, ha estat segrestada a un dels barris més marginals de Boston. La notícia ocupa les pàgines principals de tots els diaris i apareix a totes les televisions, on la mare i la resta de familiars d'Amanda no deixen de demanar als segrestadors que els tornin la nena. Davant el poc progrés de la investigació de la policia, la mare d'Amanda decideix contractar Patrick Kenzie i Annie Gennaro, dos detectius privats de força renom, pq col·laborin en el cas. Congeniar amb la policia no és fàcil, però els bons contactes de Patrick faran que, poc a poc, comencin a aparèixer indicis de qui pot ser l'autor del segrest.

No resulta gens extrany que Mystic River vingui a la ment més d'un cop mentre veus aquesta peli, ja que la novel·la en què es basa està escrita pel mateix autor. És cert que el plantejament i el desenvolupament de la història és semblant, però cadascuna té el seu propi punt de distinció. Una de les altres sorpreses d'Adiós Pequeña, Adiós és l'actuació del germà del director, Casey Affleck, qui porta en tot moment el pes de la peli amb una seguretat admirable i encarnant a un personatge gens fàcil d'interpretar. Es tracta d'un protagonista d'aspecte més aviat vulnerable, més aviat prim i amb una veueta que no imposa gens, però que amaga una fortalesa molt important a l'interior que fa que no deixi de sorprendre'ns en tota la peli, sobretot als minuts finals... i vaya minuts finals, mare meva. L'últim quart d'hora de peli és sensacional, no només pel que es veu, sinó per tot el que et passa pel cap mentre ho veus i la desconcertant i quasi desesperant sensació que et provoca. I el pla final crec que és, senzillament, magistral. Quan una peli regala aquests fantàstics segons pq l'espectador reflexioni sobre el que acaba de veure i en pugui treure la seva pròpia conclusió, estem davant d'un director a tenir molt en compte. Adiós Pequeña, Adiós és d'aquelles pelis que no acaben amb els títols de crèdit finals, sinó que es mantenen vives a la memòria durant un bon temps. Tant de bò sigui la primera de moltes i crec que coincidireu amb mi al proposar al col·lega Ben que, per favor, es quedi definitivament darrere la càmera. Sense cap mena de dubte, Adiós Pequeña, Adiós ja no és una peli recomanable, sinó obligatòria.

Títol original: Gone Baby Gone

Director i guionista: Ben Affleck

Intèrprets principals: Casey Affleck, Michelle Monaghan, Ed Harris, Morgan Freeman, Amy Ryan, John Ashton

País: USA, 2007.

Gènere: Drama, thriller. 110 min.

NOMINACIONS OSCARS 2007: MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA (AMY RYAN)

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

News 20-12-07

Per Mrtí - December 20th, 2007, 23:37, Categoria: Notícies

- Mala notícia pels seguidors de Los 4400, entre els quals m'incloc, ja que la sèrie ha estat cancel·lada. Tot i que la sèrie tenia prevista una 5a temporada l'any que ve i que fins ara havia funcionat prou bé, el canal USA Network ha decidit donar-la per finalitzada. La veritat és que no es podia considerar com una grandíssima sèrie, però tenia algo especial que li donava un cert interès i aconseguia enganxar força. Els últims capítols de la 4a temporada van ser especialment vibrants i tot va acabar donant a entendre que una nova temporada vindria darrere, però no serà així i ens quedarem amb les moltes incògnites que encara quedaven per resoldre, entre elles la més important de totes, o sigui, l'origen de tot plegat. Una pena.

- La vida té coses curioses. L'actor Lane Garrison, que interpretava el personatge de Tweener, veurà com la realitat iguala la ficció, ja que ha estat condemnat a tres anys i mig de presó. El subjecte en qüestió va matar un estudiant de 17 anys en un accident de cotxe, després del qual va donar positiu per alcohol i cocaina. Tot un crack. Suposo que li posaran una vigilància especial després de protagonitzar una de les fugues més famoses de la televisió a la presó de Fox River.

- El 31 de gener és la data de l'esperat retorn de Lost i ja es pot veure el tràiler de la 4a temporada. De moment, segueix havent-hi només vuit capítols confirmats, esperem que realment siguin els setze previstos. AVÍS: les imatges donen alguna (poca) informació de com poden anar les coses en aquesta nova temporada i, sobretot, fan referència al que vem veure al bestial últim capítol de la 3a i se'n pot extreure alguna explicació... Allà vosaltres, si no voleu saber res de res de res, no el mireu, però si us pica la curiositat i voleu fer un primer tast del que ens trobarem d'aqui poc més d'un mes i voleu començar a exercitar neurones, endavant: Lost - The Return

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Beowulf

Per Mrtí - December 19th, 2007, 0:38, Categoria: Cine - 2007

Beowulf és d'aquelles pelis que ja em feia certa por abans de veure pq, a causa de la seva pròpia naturalesa, les probabilitats que té de cagar-la en diversos aspectes és molt gran. Doncs els meus temors s'han complert en gran mesura. Per començar, es inevitable parlar de l'aspecte visual, aquest hiperrealista 3D amb personatges dissenyats al més mínim detall a partir de la captura de moviments dels actors de veritat. Això fa que els personatges siguin reproduccions en 3D prácticament calcades a Angelina Jolie, Anthony Hopkins i companyia, cosa que genera una estranya sensació d'estar veient a aquell actor o actriu, però sent conscient que és una animació. Si vols que els personatges siguin interpretats per estrelles de Hollywood, em sembla perfecte, però llavors q sigui en carn i ossos; si han de ser animats, posa'ls una cara anònima i si vols q aquests hi posin la veu, però una mescla com la de Beowulf crec que acaba desconcertant. Veig a Anthony Hopkins borratxo i Angelina Jolie completament en boles, però clar no són ells de veritat, però sí que tenen exactament la seva cara, però són completament virtuals, però és q són ells... en fi, que has vist a la Jolie en pilotes però al mateix temps no l'has vist pq no era ella, sinó una representació en 3D per la qual van fer servir a ella mateixa com a model. Total, que a mi no m'ha convençut gens aquest invent i crec que acaba perjudicant a la pròpia peli. Això sí, s'ha de dir que tot el que és disseny de paisatges, textures, monstres, dracs i demés efectes digitals, són admirables.

Beowulf és l'adaptació d'un poema del segle X que explica la història d'un príncep que arriba amb els seus homes a un regne de Dinamarca que pateix els atacs d'un monstre gegant anomenat Grendel. Tot i l'escepticisme del rei Hrotghar, Beowulf promet combatre i acabar amb el monstre, però no compta amb l'aparició de la mare de Grendel, molt més perillosa que el seu fill i que posseeix un poderosíssim art de la seducció.

Un altre aspecte on la peli falla estrepitosament és el poquíssim magnetisme dels personatges i de la història en general. Veus la peli i tens la sensació que ni fu ni fa, ni fred ni calor, que no genera espectatives, que no et manté l'atenció, que es un continu "quiero y no puedo" i que les escenes realment bones es poden comptar amb els dits de la mà. El guió és bastant pobre, no t'explica d'on prové la història ni d'on provenen els personatges, introdueix elements en teoria importants i no et diu per què; en cap moment et posa en situació de forma clara. A més, a mitja peli té un brusc salt temporal a lo bèstia que et deixa totalment descolocat i que trenca completament el ritme i el fil de la història. Pel que fa al protagonista, a mi no m'ha despertat gaire carisma. Per començar, ja te'l presenten com a heroï sense que tu el coneguis ni tinguis cap motiu per acceptar-lo com a tal i després és ell mateix qui explica de forma un tant endogàmica les seves pròpies excel·lències. Vaja q és un fanfarrón i pretensiós de cuidado, que es passa la peli dient "¡¡¡Yo soy Beowulf!!!" i mostrant lo macho que és i que a mi, personalment, molta simpatia no m'ha transmès. Malament anem si un prota d'una peli com aquesta ja no et cu bé, està clar q algo falla greument. Si parlem dels altres personatges, se'ns presenten com que tindran un paper important a la peli, però resulten ser completament plans i el seu protagonisme acaba sent quasi nul. El de John Malkovich sembla al principi que donarà molt de joc, però després s'apaga de forma incomprensible. Vaja, que acaben no tenint cap funció important i, per tant, no tenen cap sentit.

Almenys és entretinguda? Doncs què voleu q us digui... va a estones, però, com ja he dit, durant la major part estàs més fora de la peli que dins, cosa que fa que arribis a l'apoteòsic final amb una sensació d'indiferència i desinterès que no fa que el disfrutis com probablement els creadors tenien pensat que ho fessis. Resumint, Beowulf caurà en l'oblit tan aviat com caigui de les sales i segurament només ens recordarem d'ella amb el llançament en DVD. Després, oblidada del tot.

Títol: Beowulf

Director: Robert Zemeckis

Intèrprets principals: Ray Winstone, Angelina Jolie, Anthony Hopkins, Robin Wright Penn, John Malkovich, Allison Lohman

País: USA, 2007.

Gènere: Animació, fantàstic, aventures. 110 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

El Ultimátum de Bourne

Per Mrtí - December 14th, 2007, 0:25, Categoria: Cine - 2007

Em penedeixo bastant de no haver anat al cine a veure aquesta peli pq hauria estat d'aquests casos en què els 6-7 euros de l'entrada s'ho haurien valgut. La veritat és q, quan es va estrenar als cines, era una peli q em feia bastanta mandra anar a veure (masses terceres parts en un any -Spiderman, Piratas, Shrek...- i sense gaire bon resultat), però q segurament no hagués dit q no si algú m'ho hagués proposat. Entre una cosa i l'altra, la peli va saltar de la cartellera i no creia q m'hagués perdut res de l'altre món. No obstant, les grans crítiques que he anat llegint últimament per internet m'han despertat la curiositat i he decidit mirar-la, tot i q sense gaires espectatives. El Mito de Bourne ja era inferior a El Caso Bourne i amb aquesta esperava el declivi de la saga, però enlloc d'això m'he trobat amb una de les millors pelis d'acció que he vist mai. Dues hores d'adrenalina pura i dura, perfectament dosificada i acompassada, amb un argument perfecte perquè va a pinyó fix i sense complicar-se la vida i una direcció espectacular de Paul Greengrass. Un cop més, les persecucions són bestials i saben ajudar-se en tot moment d'aquesta posició del protagonista, que persegueix i alhora és perseguit, per a donar-li encara més interès i emoció. Podríem dir que El Ultimátum de Bourne és el paradigma de peli d'acció del segle XXI.

Jason Bourne torna a l'acció quan descobreix que un periodista d'un diari britànic pot haver rebut informació molt important sobre la desapareguda secció Treadstone de la CIA. En el seu afany de descobrir la seva veritable identitat, el seu passat i les raons de la seva situació, Bourne es posa en contacte de seguida amb el periodista pq aquest li digui la font d'aquesta informació. No obstant, la CIA també ha detectat aquests fets i posen vigilància extrema sobre el periodista.

La varietat de localitzacions (Londres, Madrid, Tánger, Nova York) dóna un toc especial a cada persecució que la fa diferent a la resta, i això és un gran punt a favor ja que la peli no és gens repetitiva en aquest sentit. D'altra banda, a part de Matt Damon (que confirma que realment està fet per a aquest personatge), destaca l'aparició d'un actor amb gran carisma com és David Strathairn (Buenas Noches y Buena Suerte), cosa que, pq no dir-ho, contribueix a donar certa categoria a la peli. Naturalment, com en tota peli d'acció, es pot posar en dubte la veracitat i versemblança de moltes coses que passen, però, com sempre dic, és estúpid posar-te a pensar en aquestes coses amb una peli així. Pel que fa al final, home... no és que sigui excessivament brillant, però almenys resol un dels grans enigmes que s'arrossegaven durant tota la saga: què va passar abans que aquell vaixell trobés a Jason Bourne al mig de l'oceà. Globalment, no trobo agosarat dir que estem davant d'una de les grans trilogies d'acció que ha donat el cine en els últims anys. De totes formes, i tot i que el propi Matt Damon ha dit que no té previst tornar a encarnar aquest personatge a curt termini, jo posaria la mà al foc que tard o d'hora arribarà la quarta entrega. Si em prometen que serà com aquesta, endavant.

Títol original: The Bourne Ultimatum

Director: Paul Greengrass

Intèrprets principals: Matt Damon, Julia Stiles, David Strathairn, Scott Glenn, Albert Finney, Joan Allen

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, thriller. 120 min.

OSCARS 2007: MILLOR MUNTATGE, MILLOR SO, MILLORS EFECTES DE SO.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

News 11-12-07

Per Mrtí - December 11th, 2007, 23:33, Categoria: Notícies

- La nova peli de Michael Haneke, Funny Games, té molt i molt bona pinta. A jutjar pel trailer, el director austríac ens té preparada una història encara més desconcertant, retorçada i colpidora que les seves anteriors pel·lícules (com Caché) i promet emocions fortes a l'espectador. La veritat és que només amb la petita mostra que veiem al trailer, ja et quedes bastant flipat del sadisme de la trama i la fredor dels protagonistes. A més a més, Haneke ha tirat aquest cop d'un repartiment hollywoodià encapçalat per Naomi Watts, que per mi que ja va néixer amb aquesta cara de angoixa, i Tim Roth. I dieu-me si els dos individus completament girats del cap no donen un mal rollo bestial: Funny Games

- Males notícies pels seguidors de Lost pq la vaga de guionistes d'Estats Units podria reduïr encara més la quarta temporada de la sèrie. Si aquesta ja s'havia programat amb 16 capítols (vuit menys que les tres emeses), aquest nombre podria veure's retallat a la meitat si la vaga no acaba aviat. Així doncs, podríem tenir una temporada de només ¡¡¡8 capítols!!! Creuem els dits pq no sigui així, pq es podrien carregar aquest tros de sèrie i realment seria una pena. Jo casi q preferiria que retardessin l'emissió i fer les coses amb cara i ulls q no mutilar la sèrie d'aquesta forma.

- Si al 2007 va ser 300, al 2008 haurem de sumar uns quants números més a aquesta xifra pq arribarà 10.000 BC. Es tracta de la nova gran superproducció de Hollywood, que s'estrenarà pràcticament a la mateixa data q va fer-ho la peli de Leónidas i companyia (a mitjans de març). En aquest cas, ens remuntem encara molt més enrere, fins a l'edat de pedra, i ens trobem amb una estètica visual molt més convencional, però amb uns efectes especials igualment espectaculars i sorprenentment realistes. El director serà Roland Emmerich (Independence Day, El Día de Mañana), qui sempre s'ha caracteritzat per un ultra patriotisme americà, però que en una època com aquesta dubto que el posi en pràctica. Poca cosa se sap de l'argument, però després de veure el trailer, tinc clar que aquesta no me la perdo per res del món (Si teniu Quicktime, mireu-lo en High Definition pq val la pena): 10.000 BC

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Mr. Brooks

Per Mrtí - December 8th, 2007, 23:30, Categoria: Cine - 2007

Interessant thriller que en un principi no em despertava gens d'interès, però que al final vaig decidir-me a veure després de sentir diverses opinions força positives sobre ella. La peli ens introdueix de ple a la ment d'un psycho-killer interpretat per un Kevin Costner que no ens tenia gens acostumats a papers com aquest, raó per la qual costa una mica assimilar-lo durant els primers minuts. No obstant, de seguida es fa seu el personatge i aconsegueix desprendre una certa empatia que fa que ens caigui bé tot i la seva condició d'assassí. En realitat, Earl Brooks són dos personatges en un, dues ments en un mateix cos, completament oposades. El costat fosc se'ns presenta en forma d'alter ego interpretat pel gran William Hurt, qui apareix quan el protagonista es deixa dominar per la seva vessant més sanguinària i aporta una certa dosi d'humor negre a la peli. Òbviament, les converses entre ells dos no deixen de ser converses d'Earl amb la seva pròpia ment, per això la resta de personatges no veuen a William Hurt ni escolten els seus diàlegs amb el protagonista. Sí, això ja ho hem vist molts cops (és un plantejament semblant al de la sèrie Dexter), però no obstant la peli aconsegueix donar un estrany magnetisme al personatge que el fa molt atractiu. Pel que fa a l'argument, certament no és com te l'esperes en un principi i això és positiu pq n'elimina pràcticament tota la previsibilitat, però també té la seva vessant negativa, ja que introdueix trames relacionades amb els personatges secundaris q són totalment innecessàries i que fan que, a vegades, s'allunyi en excés del personatge de Mr. Brooks, que al cap i a la fi és qui centra l'interès. Vaja, que la peli es complica la vida sense que ningú li demani.

Earl Brooks és un important empresari que acaba de ser nomenat personatge de l'any. És ric, popular i té una família que l'estima. No obstant, amaga un obscur secret: és un assassí en sèrie. Earl té una segona personalitat que, quan sorgeix, el converteix en un adicte a matar persones. Els seus mètodes són perfectament calculats pq ningú pugui descobrir-lo, però en un d'ells té un petit descuit que perturbarà la fins ara estable existència d'aquesta doble vida.

Tenint en compte la meva gran afinitat cap les pelis de psycho-killers (SevenEl Silencio de los Corderos sempre estaran entre les meves cinc preferides), trobo que Mr. Brooks sap trobar un estil propi dins d'aquesta temàtica i que això la fa meritòria a pesar dels seus defectes. Com ja he dit, si et poses a pensar-hi, t'adones q es tracta d'un film força millorable, però la veritat és que es disfruta mentre es veu i q té una bona dosi de suspens. A part de tot això, rescata a Demi Moore en una actuació força acceptable, tractant-se d'ella, tot i q el seu personatge es veu perjudicat per una d'aquestes subtrames que no vénen a res i q acaben desconcertant. Els últims minuts de peli són realment interessants, ja que s'hi arriba amb molta espectació, i tot sembla estar a l'altura fins que la última escena es carrega el que hauria estat, per mi, un final espectacular. I tranquils que no dic res mes. Amb els seus pros i contres, és una peli q al final puc dir q m'ha sorprès gratament, més q res pq en puc escriure d'ella molt més del q creia. No és una mala opció en aquestes difícils dates en què la pesada comercialitat nadalenca envaeix els cines.

Links: Doblada / V.O. + subs

Títol: Mr. Brooks

Director i guionista: Bruce A. Evans

Intèrprets principals: Kevin Costner, William Hurt, Demi Moore, Dane Cooke, Marg Helgenberger, Danielle Panabaker

País: USA, 2007.

Gènere: Thriller, suspens. 110 min.

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

La Propuesta

Per Mrtí - December 5th, 2007, 20:15, Categoria: Cine - No estrenada

Una altra peli que no va visitar mai les nostres sales de cine i que sortirà directament en dvd, cosa que no permetrà disfrutar-la tant com seria possible, donada la gran bellesa de les seves imatges. Així doncs, haurem de conformar-nos amb veure en pantalla petita els espectaculars paisatges que ens ofereix del desert australià i, en general, la extremadament cuidada i atractiva factura visual present durant tota la peli. La Propuesta es podria definir com un western modern, però al mateix temps molt clàssic. Modern pq la producció data de 2005 i es nota certa i inevitable "digitalització"; clàssic pq recupera el gènere en la seva vessant més genuïna i pura i ens explica una història que es sustenta en unes bases utilitzades en molts dels westerns més populars i importants. Potser aquest és un dels aspectes que se li poden discutir, que s'acomoda molt en aquests cànons tradicionals del western i no intenta aportar-hi res de collita pròpia, sobretot a nivell argumental. Venjança i traició són dos elements que quasi són implícits en un gènere com aquest, però poden ser tractats de formes molt diferents i les utilitzades aquí no fan més que portar-te a la ment un i altre cop diversos clàssics (La Muerte tenía un Precio o Sin Perdón, per citar-ne dos de molt clars). A pesar de tot això, he de dir que La Propuesta ha estat una agradable sorpresa, tenint en compte el risc que comporta fer un western als nostres temps. La peli és molt sòlida, la història t'atrapa de seguida i el ritme, tractant-se d'un western, està molt ben equilibrat i en cap moment presenta baixades importants o escenes que impacientin. Això és motiu suficient per felicitar John Hillcoat, un director que desconeixia fins ara.

Austràlia, finals del segle XIX, Gran Bretanya es troba en ple procés de colonització de l'illa oceànica. El capità Stanley acaba de capturar als dos membres més joves de la banda dels germans Burns, els més buscats de la zona. Un cop els fa presos, Stanley fa una proposta a Charlie, el més gran dels dos germans: tornar al desert per matar Arthur, el germà gran i cap de la banda, a canvi de l'alliberació del seu germà més petit. La data límit és el dia de Nadal.

La veritat és q la peli comença de forma espectacular i realment vibrant. Després es tranquilitza i s'estabilitza, però en tot moment tens la sensació de que segueix avançant i la tensió va pujant poc a poc fins a arribar a un final impactant, dramàtic i també força poètic, que acaba de tancar una bona pel·lícula. Com tot western, aquí no et pots prendre les coses amb presses, però la seva durada raonable (1h 40min) la fan perfectament digerible per als menys afins a un gènere com aquest. No obstant, això també comporta que la peli passi per alt certs detalls que potser ens hauria agradat saber, com explicar-nos una mica més el passat dels personatges i el perquè de la seva forma de ser, sobretot en quan al protagonista i a la banda dels germans Burns. Una mica de rerafons no hagués estat malament per enriquir-ho tot plegat i treure més suc als personatges. Pel que fa a les actuacions, en general m'han causat una molt bona impressió, sobretot Guy Pierce (molt fluix a Last Snow, q ni vaig tenir ganes comentar aquí) i Danny Huston. En resum, una Propuesta que va superar les meves espectatives, que val la pena veure i disfrutar i que sembla que ha tingut un pes important en la reactivació del western, ja que n'hi ha diversos que arribaran d'aquí poc a les nostres pantalles.

Links: V.O. + subs / Doblada

Títol original: The Proposition

Director: John Hillcoat

Intèrprets principals: Guy Pierce, Ray Winstone, Danny Huston, Emily Watson, David Wenham, John Hurt, Richard Wilson

País: Austràlia, 2005.

Gènere: Western, drama. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com