Calendari

<<   November 2007  >>
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  
Alojado en
ZoomBlog

November 2007

La Sombra del Reino

Per Mrtí - November 30th, 2007, 18:56, Categoria: Cine - 2007

D'una peli produïda per Michael Mann i protagonitzada per Jamie Foxx se'n pot esperar força més que el resultat final que veiem a La Sombra del Reino. No és una mala pel·lícula i la veritat és que es deixa veure amb bastanta facilitat, però d'aquí ja no passa. Segurament el més destacat són els primers minuts, realment frenètics i espectaculars, però després et vas adonant que la peli no t'ofereix el que prometia aquest gran inici. No perquè decaigui l'interès o perquè els protagonistes no estiguin a l'altura, sinó perquè la peli mica en mica es va situant sobre aquest gran grup anomenat "del montón" i al final s'hi deixa caure de forma inevitable. La factura visual és espectacular i les escenes d'acció deixen entreveure aquest estil tan característic de Michael Mann, però l'argument és una mica cutre i presenta algunes incoherències. D'altra banda, tens la sensació que no feien falta tants protagonistes en una història com aquesta i que els tres personatges secundaris només s'expliquen pel fet de donar cabuda als tres actors famosos que els interpreten, ja que després et poses a pensar si tots realment ha tingut un paper propi important a la trama i veus que no, que simplement s'han repartit la feina i acaben més aviat poc cadascún. Això sí, està clar que la presència de Jamie Foxx en pantalla sempre té un atractiu especial i que funciona perfectament en aquests papers. Pel que fa a Jennifer Garner, Chris Cooper i Jason Bateman, com ja he dit, poca cosa a destacar, lo qual denota cert desaprofitament d'uns actors que podien oferir molt més (sobretot Cooper).

Després d'un brutal atemptat que acaba amb la vida de diversos ciutadants americans a Riyad, a Aràbia Saudita, l'FBI decideix enviar quatre agents especials per investigar els fets i trobar els culpables de l'atac en una missió confidencial. Un cop allà, els agents hauran de superar les dificultats de tractar amb les forces d'ordre locals, a part de convertir-se en objectiu dels terroristes. Un capità de la policia àrab serà el seu aliat en aquesta perillosa missió.

Si heu vist Syriana i, com jo, veu haver de fer esforços per no adormir-vos, doncs La Sombra del Reino en seria una versió molt més simplificada i superficial, cosa que, almenys, la fa molt més entretinguda que la primera. Tot plegat és molt menys solemne i més d'anar per feina, i fins i tot inclou alguns tocs d'humor (no tots igual d'afortunats). Això sí, la peli porta implicit, encara que intenti amagar-ho, un cop més el missatge de "americans salvadors del món pq nosaltres volem", cosa que ja fa una mica de mandra, la veritat. És per això que al final no t'acaba oferint res de nou i tens la sensació que, en menor o major mesura, ja has vist aquesta peli més d'un cop. Al final, la peli tampoc s'atreveix a donar un missatge clar, simplement es conforma amb acceptar la situació i prou, per tant t'està dient: "T'has entretingut un bon rato, no? Llavors per què fer-te pensar i arriscar-nos a q canviis d'opinió". Total, que com a pura diversió, la peli funciona, però en quan a riquesa, va una mica curta. I la pròpia peli n'és conscient. Perfectament prescindible.

Títol original: The Kingdom

Director: Peter Berg

Intèrprets principals: Jamie Foxx, Jennifer Garner, Chris Cooper, Jason Bateman, Ashraf Bahroum, Jeremy Piven

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, drama. 100 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

News 29-11-07

Per Mrtí - November 29th, 2007, 20:25, Categoria: Notícies

- La misteriosa i esperada peli produïda per J.J. Abrams ja té títol i també el primer trailer amb cara i ulls. La peli és dirà Cloverfield (algo així com "camp de trèbols") i, com ja vaig dir fa un temps, s'estrena el 18 de gener de 2008 a USA. No sé si aquí haurem d'esperar molt, espero que no. La veritat és que l'últim trailer que ha sortit et deixa amb unes ganes bestials de veure-la i lo millor és que no desvela res del possible argument, cosa poc habitual en la majoria de trailers, que t'expliquen tota la peli pràcticament. El que queda clar és que l'estil Perdidos tindrà un pes important a la peli. Les imatges són realment espectaculars: Cloverfield

- Una altra estrena que arribarà a principis de 2008 és la de City of Men, que vindria a ser una continuació de la grandíssima Ciudad de Dios. Fernando Meirelles no serà el director, però sí el productor. En realitat, aquesta peli és una adaptació cinematogràfica d'una sèrie que porta el mateix nom i que també va produir Meirelles per a la televisió brasilera fa quatre anys. Un cop més els barris més perillosos de Rio de Janeiro seran l'escenari d'una història en què la rivalitat entre bandes tornarà a ser protagonista i que realment promet grans escenes d'acció i suspens: City of Men

- I a l'estiu arribarà la nova peli de Bryan Singer (Sospechosos Habituales, X-Men, Superman Returns) amb Tom Cruise com estrella principal. Es tracta de Valkyrie, una història ambientada durant la 2a Guerra Mundial, en que un grup d'oficials del propi exèrcit nazi monten un pla per matar Adolf Hitler. A part de Cruise, també destaquen Kenneth Brannagh (fa por en una peli així...) i Thomas Kretschmann (l'oficial nazi de El Pianista). Ja hi ha les primeres imatges del rodatge: Valkyrie

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Rescue Dawn

Per Mrtí - November 25th, 2007, 20:32, Categoria: Cine - No estrenada

La última peli del director alemany Werner Herzog va camí de convertir-se en una altra víctima (tal com va passar amb Equilibrium) de la incompetència de les productores i distribuidores d'aquest país, ja que, si bé la producció data de 2006, la seva estrena a les nostres sales és encara una incògnita i també ho és l'edició en DVD. Un cop més, el gran perjudicat és l'espectador pq, tot i q no estem davant d'una obra mestra, Rescue Dawn és una peli q val la pena veure i crec q els q l'hagin pogut veure hi estaran d'acord. Curiosament, el protagonista torna a ser el gran Christian Bale, qui té molt bona part de culpa del funcionament de la peli. Que no us enganyin els primers compassos, no es tracta d'una peli bèl·lica ni d'acció, sinó un drama molt humà que gira a l'entorn de l'esperit de supervivència dels seus protagonistes. Tot i q el ritme és més aviat tranquil, té una estabilitat que fa que les dues hores de peli passin de forma molt amena i disfrutant de les imatges que ens regala el director, algunes d'elles realment espectaculars. D'altra banda, la història manté un nivell de tensió continu, quasi de principi a fi, que fa que l'espectació no desaparegui mai. La història no es pot dir que sigui gaire trencadora ni sorpresiva, però està explicada de forma molt simple i molt directa, cosa que li dóna una credibilitat molt gran. Com ja he dit, la fotografia és realment espectacular (les escenes al mig de la selva poden recordar un mica a l'estil Perdidos) i tota l'ambientació és extraordinària, a més d'una banda sonora també força destacable, que ajuda molt a accentuar l'atmòsfera adequada en cada moment.

El 1965, durant una missió en plena Guerra de Vietnam, un avió de l'exèrcit nordamericà és abatut per l'enemic i cau en plena selva, molt a prop de la frontera entre Vietnam i Laos. El pilot, Dieter Dengler, sobreviu al xoc, però es troba sol en un territori completament dominat pel Vietcong. Ara el seu objectiu serà poder contactar amb ajuda per a ser rescatat abans que el trobin els vietnamites.

En una nova mostra del seu gran talent, Christian Bale és l'indiscutible pal de paller d'aquesta pel·lícula. Personalment, el considero un dels millors actors dels últims anys, sobretot per la presència i el carisma que té en pantalla i també el sacrifici que està disposat a fer per interpretar els seus papers. A Rescue Dawn, Bale va haver d'aprimar-se 25 kilos per rodar la segona part de la peli (recordeu també l'espectacular transformació que patia a El Maquinista). Pel que fa als secundaris, tot i tenir la seva importància en moments clau de la peli, potser haurien pogut estar una mica més aprofitats i ens haguessin pogut explicar més coses d'ells, però, tot i això, tenen molt de pes en l'apartat més psicològic de la peli. Basada en fets reals, Rescue Dawn és una peli que no destaca per què explica, sinó per com ho explica i per les sensacions que transmet mentre ho fa. Pel que fa al final, tot i que jo potser no l'hagués fet així, la veritat és que aconsegueix deixar-te amb un bon regust de boca. Resumint, que estem davant d'una peli notable (que no se pq no ens permeten que la poguem veure) que mereix un visionat, encara que, de forma obligada, no sigui pels mitjans que ens agradaria.

Links: V.O. + subtitols

Títol: Rescue Dawn

Director i guionista: Werner Herzog

Intèrprets principals: Christian Bale, Steve Zahn, Jeremy Davies, Pat Healy, Evan Jones

País: USA, 2006.

Gènere: Drama, aventures. 120 min. 

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Redacted

Per Mrtí - November 22nd, 2007, 23:44, Categoria: Cine - 2007

Més d'una crítica que havia llegit anteriorment deia que Brian De Palma no necessitava fer una peli com aquesta, que a un director de tan de prestigi i amb tants títols mítics darrere (El Precio del Poder, Los Intocables, Atrapado por su Pasado...) no li feia falta involucrar-se ara en un projecte tan polèmic i arriscat com Redacted. Segurament els que escrivien això, en realitat estaven maleïnt per dins al director americà per haver tret a la llum uns fets tan impactants i comprometadors per la imatge de l'exèrcit dels Estats Units. Per mi, era completament necessari que De Palma fes aquesta peli. D'una banda, pq està clar q l'ha fet pq creia en ella, pq ha sentit el propi desig de fer-ho i pq no ha respòs a la voluntat de ningú més que la seva; de l'altra, pq ens explica uns fets que dubto que s'allunyin gaire de la realitat i pq tothom té dret a saber que coses com aquestes passen actualment a l'Iraq. De Palma utilitza un format de fals documental que ajuda a incrementar extraordinariament el realisme de les imatges i ens mostra el seu alter-ego en pantalla en forma de soldat que grava les seves experiències amb la seva càmera digital. També utilitza altres recursos com suposades càmeres de seguretat o imatges extretes d'un canal de televisió. Com ja he dit, tot plegat dóna una sensació de tal realisme que veritablement et fa oblidar en ocasions que es tracta d'actors i no dels soldats reals que van protagonitzar aquell lamentable episodi. Per suposat que es pot discutir la veracitat del que ens explica Redacted, però no em crec que Brian De Palma s'hagués atrevit a fer una peli així si no tingués la seguretat que en cap moment enganya a l'espectador.

El març de 2006, l'exèrcit nordamericà ocupa la localitat iraquiana de Mahmudiya. La rutina dels diària dels soldats destinats allà es basa en controls i més controls a la població per intentar detectar i detenir els insurgents de la resistència del país. Un d'ells, el soldat Salazar, té una càmera digital amb la qual vol fer una espècie de diari per després presentar el resultat a una escola de cine. Tot sembla avançar amb monotonia, però un parell de fets concrets i l'anunci que la companyia no tornarà a casa a la data que se'ls havia promès fan que els ànims es comencin a escalfar i el comportament d'alguns soldats comenci a trastocar-se.

L'objectiu de Redacted és molt clar: denunciar els excessos d'Estats Units en la seva ocupació a Iraq, les conseqüències que en pateixen els ciutadants innocents i la censura dels mitjans de comunicació a l'hora d'explicar tot el que passa al país del Pròxim Orient. Com és natural, la major part de la crítica nordamericana s'ha quedat a gust amb De Palma, a qui inclús han acusat de traïdor de la pàtria, però la peli ha tingut molt bona acollida a Europa (Brian De Palma va guanyar el Lleó de Plata al Millor Director al Festival de Venècia). Alguns l'han definit com un panfleto sensacionalista descaradament anti-Bush... i potser una mica ho és, s'ha de reconèixer, però també crec que feia falta que, entre tanta bandereta yanqui i ultrapatriotisme que s'escampa pel cine nordamericà, algú decidís anar a contracorrent i mostrar la part més crua i negativa de la realitat d'aquest país. Personalment, no em costa gens ni mica creure'm que tot el que veig a Redacted correspon a uns fets que van passar de veritat. S'ha d'admetre que el senyor De Palma els ha tingut molt ben posats per explicar de forma tan simple i tan aterradora una història que sabia perfectament que li giraria quasi tot el seu país en contra. Però ell ha preferit que se sapigués la veritat i això s'ha traduït en una molt dura però, per mi, grandíssima pel·lícula.

Títol: Redacted

Director i guionista: Brian De Palma

Intèrprets principals: Izzy Diaz, Patrick Carroll, Rob Devaney, Daniel Stewart Sherman, Kel O'Neill

País: USA, 2007.

Gènere: Drama. 85 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Infernal Affairs

Per Mrtí - November 19th, 2007, 16:28, Categoria: Cine - 2002

Tothom a qui Infiltrados li semblés una gran pel·lícula ha de saber que Martin Scorsese va dirigir el que en realitat és un remake d'un títol anterior produït a Hong Kong, ni més ni menys que Infernal Affairs. Naturalment, resulta inevitable comparar totes dues pelis i buscar en quins aspectes una millora a l'altra i viceversa, però a mi se'm fa molt difícil arribar a una conclusió prou sòlida per poder dir quina és superior. La veritat és que vaig disfrutar molt veient Infiltrados, però també ho he fet amb Infernal Affairs, tot i que per raons una mica diferents. En primer lloc, destaca el fet que la versió que ens ocupa dura una hora menys que l'americana, cosa que es tradueix en un nivell d'intensitat molt més elevat i un ritme incansable al llarg de tot el film. La història és molt més trepidant, molt més directa i passa només de puntetes per algunes trames secundàries que tenen molt més de pes a Infiltrados. Tampoc inverteix gens de temps en explicar-nos la vida dels personatges o el rerafons històric de tot plegat, i és que realment no li veig la necessitat (en canvi, sí que ho aprecio a la versió de Scorsese), sinó que arrenca de seguida amb el tema que li interessa i ja no el deixa fins el final, sense desviar-se'n gens ni mica en cap moment. Pel que fa al guió, en definitiva és pràcticament idèntic, potser exceptuant alguns petits detalls, i es veu clarament com l'únic que va fer el guionista d'Infiltrados és aportar més informació sobre certs aspectes que rodegen la trama principal i introduir algun personatge més o donar més pes a algun de ja existent. Si era necessari o no, doncs ja depèn de l'opinió de cadascú.

Ming és un infiltrat d'una societat criminal secreta a la policia de Hong Kong, colocat allà des dels 18 anys per ordre del cap principal de la banda. Al mateix temps, Yan és un infiltrat de la policia a aquesta banda, on ja hi porta quasibé deu anys. Aquesta doble vida i el llarg temps que cada un porta al bàndol contrari fa que cada cop els costi més sortir-ne i ser conscients que no hi pertanyen. A tot això, la policia està preparant una operació especial per acabar definitivament amb aquesta societat secreta i poder alliberar el seu agent infiltrat.

És possible que el fet d'haver vist primer el remake i després l'original propicii una opinió que hagués pogut ser força diferent si les hagués vist en l'ordre "correcte", ja que més d'un que ho ha fet així critica amb duresa la versió de Scorsese. No obstant, després d'haver vist Infernal Affairs no m'ha quedat la sensació de que realment tot el que va afegir Scorsese quatre anys després sobri, sinó que simplement li dóna unes altres dimensions que en aquell moment em van semblar igual d'interessants. El meu procés ha estat a la inversa, veure ara Infernal Affairs ha estat com comprimir Infiltrados, i m'he adonat que segueix funcionant a la perfecció, però que això no vol dir que l'altra fós inferior. Per exemple, he trobat a faltar el personatge de Mark Wahlberg o el protagonisme que la psicòloga té a la versió americana i el seu paper de connexió entre els dos infiltrats, però en canvi he gaudit molt més de la part d'acció i més purament policíaca que ofereix la versió asiàtica. En fi, que val molt molt la pena veure-la. Si us va agradar Infiltrados, aquesta us agradarà segur; si no us va agradar, pot ser que en aquesta trobeu el que no veu trobar a la versió americana. En qualsevol cas, Scorsese ja podria donar les gràcies a l'equip d'Infernal Affairs pq bona part del seu Oscar pertany a aquest petit territori anomenat Hong Kong.

Títol original: Mou gaan dou

Directors: Wai-keung Lau, Siu Fai Mak

Intèrprets principals: Andy Lau, Tony Leung, Anthony Wong, Eric Tsang, Kelly Chen, Sammi Cheng

País: Hong Kong, 2002.

Gènere: Thriller policíac. 95 min.

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Jesus Camp

Per Mrtí - November 15th, 2007, 18:40, Categoria: Documental

Indignació, convulsió, alucinació, ràbia i també certa impotència... els 85 minuts que dura aquest documental i també els instants posteriors, quan un recapacita sobre tot el que ha vist, són una barreja de moltes sensacions i probablement cap d'elles té una vessant positiva. Resulta força impactant comprovar que al nostre món passen coses com les que explica Jesus Camp, però, segons com, tenen una bona explicació darrere si el territori on passen és els Estats Units. En un país on les creences, siguin les que siguin, s'acostumen a portar a l'extrem, és normal que s'arribin a límits com aquests i que la seva inculcació comenci a l'edat més jove possible. El problema no són les creences que es puguin transmetre als nens, sinó la forma com se'ls transmeten i les conseqüències existencials que això tindrà per ells segurament durant la resta de la seva vida. Aquest no és un documental contra Déu, ni contra la religió, és un documental contra l'extremisme, contra el maltractament psicològic i contra la cruel i detestable manipulació a qui és més fàcilment manipulable: qualsevol nen d'entre 6 i 12 anys. A Jesus Camp assistim al que podem considerar com un autèntic rentat de cervell a algú que no n'és conscient, a qui no deixen decidir i escollir lliurement i a qui fan creure que no hi ha més camí correcte que aquell. Tot això en nom del cristianisme, tal com els islamistes fan als seus respectius països. Tanta és la diferència? Queda clar que no.

A Dakota del Nord, s'organitzen anualment uns campaments d'estiu anomenats "Kids on fire" en què s'instrueix a nens vinguts de tot el país perquè siguin, literalment, soldats cristians de l'exèrcit de Déu. Sota la doctrina més fonamentalista de l'evangelisme, els nens són sotmesos a dures sessions en què se'ls demana que contactin amb Déu i s'entreguin completament a ell, la qual cosa deriva en un comportament totalment trastornat i fora de si per part d'ells. El documental es basa en els testimonis de Becky Fischer, la directora del campament, i tres dels nens que hi assisteixen: Levi, de 12 anys, Tori, de 10, i Rachael, de 9. El seu objectiu: conquistar Amèrica en nom de Jesucrist.

Naturalment, tots els nens que acudeixen a aquest campament provenen d'una família que ja els ha educat sota aquestes creences; fins i tot alguns han estat educats a casa i a la manera dels seus pares enlloc d'haver anat a l'escola. En tots els aspectes, la menjada de coco al que han estat sotmesos aquests nens des que tenien coneixement és brutal, només cal veure com parlen quan són entrevistats. Veure un nen dient les coses que diuen els de Jesus Camp fa posar els pèls de punta, sobretot si penses que no és culpa seva, ja que ell no ho ha escollit, sinó que se li ha estat imposat. El documental és quasi contemplatiu totalment, ja que la veu en off només apareix ocasionalment per donar-nos més informació sobre el que veiem. Així doncs, està pensat perquè cadascú pugui reflexionar i treure les seves pròpies conclusions de les imatges que veu, ja que en cap moment la peli es posiciona o manipula els fets. Tots els protagonistes parlen i es comporten lliurement, de forma que tot queda en evidència per si sol. I ho fa de forma que un arriba a fregar-se els ulls per comprovar que tot allò és veritat. Com ja he dit, a l'acabar el documental, costa treure's del cap moltes de les imatges que hem vist i desprendre's de la veritable ràbia i indignació que generen. Un tros de documental que no contempla la indiferència com a possible reacció.

Títol: Jesus Camp

Directors i guionistes: Heidi Ewing, Rachel Grady

Protagonistes: Becky Fisher, Levi, Tori, Rachael...

País: USA, 2006.

Gènere: Documental. 85 min.

NOMINAT A MILLOR DOCUMENTAL ALS OSCARS 2006

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Mataharis

Per Mrtí - November 11th, 2007, 22:58, Categoria: Cine - 2007

Una nova mostra de que, quan es vol, es pot fer cine espanyol de notable qualitat. La directora Icíar Bollaín torna a centrar la seva atenció en la figura de la dona i presenta tres històries força carregades de dramatisme, però també d'esperança. Tot i que el títol i les promocions que s'han fet de la peli donin la sensació que l'espionatge és el tema central del film, en realitat no és així, ja que no és la feina de detectiu privat de les protagonistes el que importa, sinó les seves vides personals. Això sí, queden bastant clares les connexions que existeixen entre una cosa i l'altra i com el fet d'espiar les vides dels altres els influeix en les seves pròpies i els fa veure les coses d'una forma o d'altra. Un dels punts forts de la peli és l'extraordinari realisme que desprèn en tot moment i com et fa veure que les situacions que es donen en aquesta història de ficció en realitat passen cada dia al nostre voltant. Hi ajuda molt la extraordinària naturalitat amb què la peli explica aquests conflictes i el grau d'implicació per part de l'espectador que això comporta. És per això que, mentre veus la peli, vius les tres històries com si estiguessis acompanyant a les seves protagonistes i tens les mateixes ganes que elles que tot acabi bé. A vegades és així, a vegades no, però ja se sap que la vida té aquestes coses.

Carmen, Inés i Eva són tres detectius privades que acostumen a ser contractades per persones que desconfien de la seva parella pq la segueixin i descobreixin els seus secrets. Eva, que acaba de reincorporar-se després de tenir el segon fill, rep la visita d'un home gran que vol trobar el seu amor de joventut, Carmen ha de seguir el company de feina del qual desconfia un amic seu i Inés és enviada a infiltrar-se entre els empleats d'una multinacional amb problemes laborals. Al mateix temps, les tres intentaran tirar endavant amb la seva vida personal, que a vegades els pot portar sorpreses inesperades i no gaire agradables.

És inevitable destacar el magnífic paper de les tres actrius protagonistes, Nuria González, María Vázquez i Najwa Nimri. Aquesta última mereix una menció especial, ja que la seva actuació és realment impressionant i inclús diria que apunta a premi Goya; juntament amb un gran Tristán Ulloa, protagonitzen els millors moments de la peli. Tot i q la peli està molt ben construïda, algun petit "però" se li pot trobar, com que en ocasions alguna de les històries resulta un pèl previsible i que potser hagués pogut profunditzar una mica més en alguna altra. D'altra banda, crec que l'aspecte més detectivesc, a la qual la peli dóna molt de pes al principi, queda una mica massa abandonat i que potser hauria donat més de joc, una mica de suspens. Al final, sembla que acabi sent com una excusa per posar en comú a les tres dones protagonistes, que pràcticament només comparteixen a nivell professional les seves respectives històries. A nivell emocional, cadascuna porta la seva situació de forma solitària, en cap moment no demanen ajuda a ningú. És una peli en la que es parla poc i s'ensenya molt, pq els sentiments a vegades és millor no simplificar-los amb paraules. Amb un final (o finals) carregat d'emocionalitat, la peli no pretén resoldre les vides de les tres dones protagonistes, sinó tancar-ne un capítol i deixar a imaginació de cadascú saber què els depararà el futur. Tan de bo sortissin més pelis així de la indústria cinematogràfica espanyola.

Títol: Mataharis

Directora i guionista: Icíar Bollaín

Intèrprets principals: Najwa Nimri, Nuria González, María Vázquez, Tristán Ulloa, Diego Martín, Antonio de la Torre, Fernando Cayo

País: Espanya, 2007.

Gènere: Drama. 100 min.

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Dexter

Per Mrtí - November 9th, 2007, 18:48, Categoria: Sèries TV

Aquest sí que és un dels grans descobriments que he fet últimament, ja que estem parlant d'una sèrie de primera classe. És el producte estrella de la cadena Showtime, un dels canals de pagament més importants d'Estats Units, la qual cosa ja acostuma a prometre uns mínims de qualitat que en aquest cas es compleixen sobradament. La sèrie va generar una reacció excelent i unànime per part de la crítica televisiva americana i ha rebut diversos premis. La veritat és que la qualitat de Dexter es comença a percebre ja des de la careta d'entrada, una de les millors que he vist en una sèrie de tv, i al llarg de tots els capítols es pot apreciar una direcció molt cuidada i un tractament d'imatge sorprenent. Curiosament, un dels directors que més capítols dirigeix és Michael Cuesta, el mateix de la recent comentada El Fin de la Inocencia. La sèrie es sustenta en gran part en el seu protagonista principal, brillantment caracteritzat per Michael C. Hall, i el seu turmentat món interior. La història sempre gira a l'entorn de les dues dimensions d'aquest personatge: l'exterior i la interior. L'exterior és la que veuen la resta de personatges de la sèrie, la interior és la que veiem i sentim també nosaltres. La veu en off del protagonista és una constant, de forma que podem saber què pensa en cada moment i comprovar com és molt diferent del que diu o es veu obligat a dir pq els altres no descobreixin quin tipus de persona és en realitat.

Dexter Morgan treballa per a la policia de Miami com a forense expert en restes de sang. Tot i que acistumar a mostra-se discret, reservat i una mica distant amb els seus companys, al cap i a la fi tots el tenen com una persona aparentment normal. No obstant, Dexter té una curiosa afició quan surt de treballar: trobar delinqüents a qui la justícia no ha condemnat i fer-los pagar pel que han fet. El gran domini que té sobre el tema gràcies a la seva feina, permet que mai ningú tingui notícia aquests actes i el pugui descobrir. Dexter té la seva vida sota control, però un complex cas d'assassinats en sèrie fa que comenci a pensar que hi ha algú que sap més d'ell que la resta.

A mida que avancen els capítols, se'ns van mostrant nombrosos flashbacks en què podem veure la difícil infància de Dexter i en què, en certa manera, podem trobar explicacions a la seva forma de vida actual. Realment, es tracta d'un dels personatges més misteriosos i captivadors que he vist en una sèrie de tv, ja que aconsegueix crear una simpatia vers l'espectador tot i que les seves accions són totalment condemnables. La primera temporada és molt, molt bona, ja que va "in creixendo" de forma incansable i el suspens no para d'augmentar. Es podria parlar d'una sèrie policíaca, ja que la temporada engloba un sol cas de principi a fi, però a Dexter l'objectiu no es limita a atrapar al dolent, sinó a que el protagonista (que en teoria és un dels bons) no sigui atrapat i es descobreixi qui és i què fa veritablement. La sèrie mescla suspens, acció policial i un drama durillo durillo, amb uns personatges secundàris molt bons, una trama que t'enganxa des del primer capítol i una factura visual d'una molt alta qualitat. No puc dir que agradaria a tothom, però a mi la primera temporada m'ha deixat una boníssima impressió. Pels devoradors de sèries, aquesta és una de les imprescindibles.

A USA ja han començat la segona temporada i aquí s'acaba d'estrenar ara mateix a la FOX i ho farà d'aquí poc a Cuatro. Pot ser que se'n parli poc, però si podeu, no us la perdeu.

Títol: Dexter

Creadors: Jeff Lindsay, James Manos Jr.

Intèrprets principals: Michael C. Hall, Julie Benz, Jennifer Carpenter, Jaime Murray, Eric King, Lauren Vélez, David Zayas, James Remar

País: USA, 2006-???

Gènere: Policíac, drama, suspens. 50-55 min.

1a temporada: 12 cap. / 2a temporada: 12 cap.

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

El Fin de la Inocencia

Per Mrtí - November 5th, 2007, 16:25, Categoria: Cine - 2006

Impactant i commovedora pel·lícula de Michael Cuesta, un dels directors nordamericans més destacats dels últims anys, en què retrata sense cap reserva la història d'uns nens de dotze anys a qui la crueltat de la vida els fa perdre tota la innocència infantil (per fi una traducció de títol amb cara i ulls) i això els porta a canviar completament el seu comportament. No només la història té força, sinó que tota la peli està molt ben pensada i estudiada per a accentuar el nivell de dramatisme. Així doncs, ens trobem amb un inici que quasi és més propi de típic telefilm de diumenge a la tarda en què els protagonistes són nens que van pel bosc amb les seves bicis i q tenen els problemes familiars de sempre, però la cosa canvia dràsticament. Un terrible accident trastoca totalment la vida dels protagonistes i fa que la seva mentalitat es transformi. De cop, deixen de ser nens i passen a pensar i actuar com a veritables adults, i això ens deixa diverses escenes que tenen un impacte molt fort en l'espectador. El simple fet de veure nens fent o dient coses pròpies d'un adult i a més fent-les o dient-les de forma convençuda, genera força commoció, sobretot pel realisme que desprèn. Aquí hi té gran part de culpa la gran habilitat del director per tractar de forma tan valenta i cuidada un tema tan delicat com aquest.

En un barri residencial d'una ciutat d'Estats Units, quatre nens de dotze anys formen un cercle d'amics molt unit. Rudy i Jacob són dos germans bessons molt diferents entre ells, però inseparables; el primer és valent, impulsiu, actiu i el més carismàtic del grup, mentre que el segon és tímid, callat, poruc i està molt complexat per una vistosa marca de naixement a la seva cara. D'altra banda, Malee és una nena molt madura i aventurera, filla d'una psicòloga amb problemes emocionals. Finalment, Leonard és un nen amb un marcat sobrepes, fill d'una família molt obesa. Tots quatre tenen una cabana dalt d'un arbre al mig del bosc on sovint van a jugar, però a vegades són molestats per un parell d'amics que els la volen prendre.

La història ens mostra clarament com l'entorn familiar de cadascún té un pes importantíssim en la seva reacció després d'un fet com el que es dóna. Tots passen a donar molt més valor a la vida que tenen i també al seu futur, i s'adonen que la seva situació actual necessita importants canvis perquè puguin tirar endavant de la forma que ells volen. I si no són ells mateixos qui intenten canviar aquesta situació, ningú ho farà. S'ha de destacar l'impressionant treball dels joves actors, tenint en compte la gran dificultat dels seus papers, no només a nivell interpretatiu, sinó també emocional. Un guió magnífic, una direcció atrevida i molt sòlida i una banda sonora genial, que en ocasions fa posar els pèls de punta. El Fin de la Inocencia, probablement no hi ha millor frase definitòria per a aquesta peli. Dura, trista, emotiva, colpidora i molt, molt recomanable.

Títol original: Twelve and Holding

Director: Michael Cuesta

Intèrprets principals: Linus Roache, Annabella Sciorra, Jeremy Renner, Jayne Atkinson, Marcia Debonis, Conor Donovan

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 90 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Blog alojado en ZoomBlog.com