Calendari

<<   August 2007  >>
SMTWTFS
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  
Alojado en
ZoomBlog

August 2007

Arma Fatal

Per Mrtí - August 24th, 2007, 23:35, Categoria: Cine - 2007

Els creadors i protagonistes de Zombies Party tornen amb aquesta divertida comèdia fent gala d'un humor molt semblant al de la seva predecessora, però sense arribar a igualar-ne el nivell. Si a Zombies Party, les "víctimes" de la paròdia eren les pelis de ciència ficció de zombis, en aquest cas és el gènere d'acció policíaca el que rep per totes bandes. Es pot definir Arma Fatal com una verdadera peli d'acció que es riu de les pelis d'acció, però al mateix temps no deixa de fer-ne un homenatge. Realment aconsegueix deixar en evidència tots els tòpics i recursos fàcils d'aquest gènere tan marcat, sobretot el que prové de Hollywood, però també vol fer entendre la seva utilitat i la seva necessitat en el món del cine. Per exemple, està clar que sense aquest gènere, no s'hagués pogut fer una peli com aquesta. El mateix passava amb Zombies Party. Els gags més pallassos es combinen amb tocs d'humor molt intel·ligent i britànic, tot segons els personatges que ho protagonitzin, que són també molt semblants als de l'anterior. En aquest cas, l'evolució del personatge protagonista no deixa de ser una clara representació del que està fent la pròpia peli: acabar prenent-se en broma allò que en teoria sembla o hauria de ser molt seriós. Encara que pugui donar aquesta sensació, Arma Fatal no és una chorrada ni una tonteria, sinó una peli molt més intel·ligent que això i que sap el q es fa.

El sargent Nicholas Angel és un dels policies més ben preparats de Londres. El seu historial exemplar i les seves habilitats extraordinaries fan que sigui un dels agents més admirats i venerats de tot el cos. No obstant, un dia és enviat a ingressar al cos de policia d'un petit poble perdut per Anglaterra, famós per ser el que compta amb un índex de delictes més baix de tot el país. No obstant, el poble no resultarà tan tranquil com sembla i la seva adaptació no será gens fàcil.

Una part molt important de l'èxit de la peli és l'actuació de Simon Pegg (Shaun a Zombies Party), un dels actors còmics més famosos de Gran Bretanya i cada cop més popular també fora de les illes (va tenir un cameo a MI:3). Tot i que de partida interpreta a un personatge molt més serios, mica en mica es deixa portar per l'entorn i acaba ecomanant-se de la bogeria que el rodeja. La seva expressivitat facial és genial i a vegades només la seva cara de no entendre res ja et fa partir de riure. El seu company, Nick Frost (Ed a Zombies Party) encarna al tonto de la peli, a l'infantiloide, l'empanat, el qual aprofita el fort contrast amb el seu company per arribar a situacions realment insòlites i molt gracioses. En resum, podríem dir que Arma Fatal utilitza les mateixes armes (valgui la rebundància) que la seva predecessora, però les transporta i adapta a un altre context. Recordar pelis com Arma LetalHora Punta o Dos Policias Rebeldes és inevitable al llarg del film, i el final al més pur estil western posa la guinda. El resultat, tot i trobar-lo una mica inferior, no té desperdici i realment val molt la pena. Si veu riure amb Shaun i companyia, l'heu de veure.

S'estrena el 19 d'octubre, però M.A. Confidential us l'ofereix en exclusiva (això és mentida, però bueno...). Als que no vulguin esperar-se, aquí teniu el link per baixar en qualitat DVD la V.O. subtitulada.

Títol original: Hot Fuzz

Director i guionista: Edgar Wright

Intèrprets principals: Simon Pegg, Nick Frost, Jim Broadbent, Timothy Dalton, Bill Nighy, Paddy Considine

País: G. Bretanya, 2007

Gènere: Comèdia, acció, suspens. 120 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Ratatouille

Per Mrtí - August 22nd, 2007, 23:50, Categoria: Cine - 2007

Tornem de vacances amb una nova joia per cortesia de la factoria Pixar. Després de baixar una mica el nivell amb Cars l'any passat, torna l'enginy i la genialitat que els converteixen en els autèntics mestres de l'actual cine d'animació en 3D. I ho són, sobretot, per la capacitat d'oferir-nos un producte nou, diferent i amb una personalitat pròpia cada vegada. Aquesta és la gran virtut de Ratatouille: que probablement ningú s'esperava una temàtica ni un argument com aquests per a una peli d'animació. Aquesta ha estat sempre la gran arma de Pixar, a banda de la qualitat de l'animació, obviament. En aquest cas, un cop més t'has de treure el barret només per la recreació de la cuina del restaurant, de tots els plats, les salses, els ingredients, les textures, els colors, senzillament impressionant. D'altra banda, el nivell d'expressivitat de Rémy també s'ha de destacar especialment. El fet de poder entendre a una rata només per la gestualitat o el llenguatge facial ja ho diu tot. A més, aquesta humanització contrasta amb la recreació exacta de com es mouen les rates de veritat en una situació, per exemple, de fugida. Només queda dir que pràcticament pots olorar i assaborir els diferents plats que apareixen... fins que recordes que no és més que una peli d'animació feta pels millors.

Rémy és una rata que té una capacitat olfativa molt superior a la resta de rates de la seva comunitat i això fa que presenti una extrema sensibilitat per l'art de la cuina. El seu ídol és el famós cuiner Auguste Gusteau, propietari del restaurant més famós de París i autor d'un llibre que predica que qualsevol pot cuinar. Un dia, un desafortunat accident el porta a perdre's per les clavagueres de la capital francesa, però tot plegat semblarà fruit del destí.

Una de les moltes virtuts de Ratatouille és que fuig del ja facilíssim recurs de la paròdia d'altres pelis, cosa molt (massa) utilitzada en les pelis d'animació. D'altra banda, la temàtica, com ja he dit, resulta completament innovadora dins del gènere, intenteu comparar-la amb qualsevol altre film en 3D i no podreu. També s'ha de remarcar com a fet diferencial una previsibilitat inferior a la habitual i un final realment xocant i apoteòsic. I finalment, un cop més, no podia faltar un altre dels segells Pixar, que és aquesta capacitat de transmetre un missatge molt més profund que quatre pelis de Dreamworks alhora. En aquest cas, reproduir aquella situació universal en què una olor o un sabor ens trasllada de cop en l'espai i en el temps fins a la nostra infància i, per un moment, fa que ens oblidem de tot i ens sentim completament indefensos, per molt que ho volguem evitar. Degusteu una bona ració de Ratatouille, us garanteixo que no quedareu amb gana.

Link Bittorrent: Doblada (screener, però de qualitat força acceptable)

Títol: Ratatouille

Director i guionista: Brad Bird

Veus originals: Patton Oswalt, Lou Romano, Ian Holm, Peter O'Toole, Janeane Garofalo, Brian Dennehy

País: USA, 2007.

Gènere: Animació, aventures, comèdia. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Tancat x Vacances

Per Mrtí - August 11th, 2007, 23:00, Categoria: General

Doncs sí, i aquest cop va en serio. El Marroc ens espera!! Si tot va bé i Clickair ens respecta, tornem a ser aquí el 22 d'agost!! Espero trobar-me amb una allau de comentaris...

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Grindhouse: Planet Terror

Per Mrtí - August 11th, 2007, 20:53, Categoria: Cine - 2007

Primera part de la producció conjunta anomenada Grindhouse. En aquest cas, Robert Rodríguez és l'encarregat d'oferir-nos una peli completament delirant, però extremadament divertida. Quan un director té la llibertat d'escriure i rodar una peli al seu gust, sense ningú que li posi problemes, surten genialitats com Planet Terror. Realment, resulta difícil descriure-la per escrit, però podríem quedar-nos en que és un gran homenatge a totes les pelis de terror de sèrie B i al mateix temps una genial paròdia d'ella mateixa. El públic més quisquillós millor q es quedi a casa pq la peli té alguns excessos (a vegades potser una mica massa gratuïts) no aptes per a tothom, només per aquells que sàpiguen entendre que formen part de la diversió d'un producte que no es pren en serio ni ell mateix. Un argument cutre amb ganes, uns personatges tan extravagants com atractius i una continua atmòsfera que porta indubtablement a pensar en les pelis de George A. Romero o John Carpenter. A més, aquest aspecte de peli antiga, amb una visibilitat una mica "bruta" i aquests salts d'imatge tan característics encara li afegeixen més personalitat i també més llibertat per fer coses impensables com aturar la peli a mitja peli (valgui la rebundància), fer veure que s'ha cremat una part del rollo original o inclús introduir el trailer fictici d'una altra peli abans de començar, el qual, per cert, és senzillament espectacular.

Una nit, la propagació d'un estrany virus comença a afectar a la població d'una localitat perduda de Texas i converteix a tots els intoxicats en una espècie de zombies assassins. Entre els supervivents, Cherry, una ballarina de striptease una mica lisiada, i el seu ex-novio El Wray, un dels millors pistolers de la zona, decidiran reunir un grup format per les poques persones que queden sanes per intentar aturar el virus i fugir a un lloc segur per viure.

Com a conjunt, la peli és un veritable espectacle, però també s'ha de destacar que s'ajuda de diversos detalls que li donen encara més força. Un d'ells són els cameos de luxe de Bruce Willis i Quentin Tarantino, cares que sempre s'agraeixen per un sector del públic en el qual m'incloc. Altres cares conegudes són les de Naveen Andrews (Sayid de Lost), Stacey Ferguson (cantant de Black Eyed Peas) o Tom Savini (Sex Machine a Abierto hasta el Amanecer). Tot plegat incrementa encara més el gran component freakie de Planet Terror, que, no ens enganyem, és una de les seves millors armes per agradar al seu públic objectiu. El que queda clar, és que la peli és perfectament conscient d'aquest fet i per això es riu d'ella mateixa. Els diàlegs estelars, unes quantes imatges memorables i un ritme endiablat que fan passar com un llamp la hora i mitja llarga que dura. Com ja he dit, els que tinguin l'estómac una mica sensible, millor que s'abstinguin de veure-la, però els que passin de prejudicis i tinguin ganes de disfrutar de veritat amb una autèntica bogeria de peli, que no se la perdin per res del món pq s'ho passaran de conya.

Esperem impacients la segona part de Grindhouse: Death Proof, d'un tal Quentin Tarantino. Les espectatives no poden ser més altes.

Títol: Planet Terror

Director i guionista: Robert Rodríguez

Intèrprets principals: Freddy Rodríguez, Rose McGowan, Josh Brolin, Marley Shelton, Naveen Andrews, Bruce Willis, Quentin Tarantino

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, terror. 95 min.

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (2)

Los Simpson. La Película

Per Mrtí - August 4th, 2007, 20:30, Categoria: Cine - 2007

Molta gent haurà anat a veure aquesta peli amb el dubte de si aconseguirà mantenir el nivell de les 18 temporades de la sèrie de televisió. Doncs el dubte ja queda pràcticament diluit quan encara no hem vist ni la primera escena de la peli, amb l'aparició estelar de Ralph cantant la melodia de la 20th Century Fox. A partir d'aquí, i fins al final, els músculs de la mandíbula disposen de poquíssims moments de relax. Si a algú li quedava algun motiu per no treure's el barret davant els creadors i guionistes, aquí la trobarà, pq realitzar una adaptació al cine amb un resultat com aquest després de casi vint anys d'historia té un mèrit increible. El guió de Matt Groening i companyia, que segurament era la part més delicada, és espectacular i aconsegueix fer passar la hora i vint de durada com si fos qualsevol capítol de 20 min. Si s'està familiaritzat amb la sèrie (algu no?), l'estructura, a grans trets, no aporta moltes novetats i la història es veu força més lineal que les de la sèrie, però és que crec q havia de ser així pq funcionés. Introduir moltes trames secundàries hagués pogut ser un error i veig molt correcte la decisió de centrar-nos en la família com a grans protagonistes de la peli. Això fa q es trobi a faltar una mica més de pes d'alguns personatges secundaris, però es algo del q et dones compte després i no mentre la veus, cosa q demostra que en realitat funciona tal com està. Pel q fa als gags, poca cosa a dir, la peli és pràcticament un no parar i el descollonament general és una constant. No sé si es q s'havien anat guardant les millors idees per la peli, però realment ho sembla.

Springfield presenta un seriós problema de contaminació en el llac que proveeix d'aigua la ciutat. Arriba un moment en q els nivells de toxicitat s'acosten al límit i l'alcalde prohibeix llençar més residus, però Homer fa ús de la seva tradicional inconsciència i Springfield es converteix en un autèntic focus tòxic. El govern pren mesures dràstiques i això provoca la ira de tots els habitants de la ciutat contra Homer i la família Simpson.

Com he dit, la peli no ofereix grans novetats pel q fa al tipus d'argument i també és veritat q tira bastant de tòpics i s'aprofita q tothom ja coneix els personatges i la seva manera de fer, però no entenc als qui l'han criticat per això. Per molt q es passessin a la gran pantalla, els Simpson no havien de canviar, al contrari, havien d'oferir el q la gent espera, allò que els ha fet acumular milions de fans a tot al món. I realment la peli t'ofereix el q esperes i en surts plenament satisfet. Pq durant els dies següents et venen alguns gags a la memòria i et parteixes només de recordar-los, pq no t'importaria anar-la a veure un altre cop el dia següent si no fos per l'astillada de l'entrada de cine i pq això era molt difícil d'aconseguir tenint en compte el repte q suposava fer aquesta peli. Per tot això crec q Los Simpson. La Película és un gran encert i per això crec q, per bé o per mal, no serà la única. Pels q us heu empassat cinc cops cada capítol de la sèrie davant la tele de 14h a 15h del migdia, no us defraudarà gens; pels q no s'han mostrat mai gaire atrets, us farà descobrir el q us esteu perdent. Tothom a veure-la, sense excepció.

Títol original: The Simpsons Movie

Director: David Silverman

Intèrprets principals: Homer, Marge, Bart, Lisa, Maggie, Flanders, Abuelo, Moe, Apu, Skinner, Barnie, Lenny, Carl, Lovejoy, Quimby, Wiggum, Nelson....

País: USA, 2007.

Gènere: Animació, comèdia. 85 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com