Calendari

<<   July 2007  >>
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     
Alojado en
ZoomBlog

July 2007

Day Break

Per Mrtí - July 22nd, 2007, 12:40, Categoria: Sèries TV

Aquesta és la sèrie que va substituir Lost a la cadena americana ABC durant el seu parón a l'hivern. La temporada té un total de 13 capítols, però només se'n van emetre sis per culpa de la baixa audiència que tenia, i el cert és q no acabo de comprendre. Suposo q el fet d'omplir un buit com el de Lost va pesar massa sobre una sèrie que és força entretinguda. Pels qui hagin vist Tru Calling, el format els resultarà bastant familiar: el protagonista viu més d'un cop el mateix dia. No obstant, que no es pensin que es trobaran un altre cop amb el mateix, ja que Day Break acaba diferenciant-se bastant i ho porta tot a un extrem molt més dramàtic. Si a Tru Calling, la protagonista es trobava amb un cas diferent en cada episodi, aquí sempre és el mateix dia el que es repeteix, i no és precisament un dia tranquil. Quan comences a veure la sèrie, tens la sensació de que t'acbaràs cansant de tot plegat, però de seguida s'incorporen variants en la trama que van oferint coses noves. Això fa que l'interès de l'espectador no acabi decaient i tingui ganes de veure el capítol següent.

A les 6:18 del matí, el detectiu Brett Hopper comença un dia qualsevol amb la rutina de sempre, però quan arriba a la feina es troba amb què ha estat acusat d'assassinar al fiscal general del districte, Alberto Garza. Tot i tenir una coartada sòlida, diverses proves trobades al pis de Hopper l'incriminen de forma indiscutible. Hopper s'adona que li han posat una trampa, però ja és massa tard. Quan el tanquen a la seva cel·la, una sèrie de fets molt extranys acaben amb Hopper aixecant-se de nou a les 6:18 del matí. De seguida s'adona que el mateix dia ha tornat a començar.

Una de les qualitats dels capítols és q aconsegueixen evitar fer-se massa repetitius. L'aparició de nous personatges i noves trames a mida que avança la sèrie ajuda bastant. Això sí, a vegades el volum d'informació és una pèl excessiu, potser per això s'introdueixen flashos de tant en tant que ens recorden fets d'episodis anteriors. D'altra banda, també es nota com fets que en altres capítols eren bàsics, s'acaben obviant i es dóna més importància a d'altres, la qual cosa et fa dubtar si realment sempre es respecta això de que "és exactament el mateix dia i passen les mateixes coses". El que sí que trobo interessant és que el protagonista s'aixeca cada dia amb seqüeles del que li ha passat en l'anterior, per tant ell és com si realment estigués vivint un dia darrere l'altre. En fi, no és que sigui per tirar coets, però resulta força entretinguda. Té bones escenes d'acció, girs bastant interessants i no s'estanca, cada capítol fa evolucionar el conjunt. Una bona alternativa a falta de grans sèries.

S'estrenarà a Cuatro la pròxima tardor, però pels que vulguin avançar-se:
Link Bittorrent: Temporada completa (VO + subs)

Títol: Day Break

Creador: Paul Zbyszewski

Intèrprets principals: Taye Diggs, Moon Bloodgood, Victoria Pratt, Adam Baldwin, Meta Golding, Ramon Rodriguez

País: USA, 2006.

Gènere: Acció, suspens, thriller.

1a temporada: 13 capítols.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Piratas del Caribe. En el Fin del Mundo

Per Mrtí - July 17th, 2007, 23:57, Categoria: Cine - 2007

Precipitada i del tot innecessària tercera part d'aquesta trilogia (de moment) que hauria fet bé en quedar-se amb la divertida i original primera part. Sincerament, ja vaig trobar la segona part clarament inferior a la seva predecessora i aquesta tampoc no aconsegueix recuperar-se massa. En primer lloc, perquè l'argument s'embolica de forma inexplicable. Cada cop hi ha més personatges, més històries i llegendes que relacionen a uns i altres i més informació per assimilar, i això en una peli d'aquestes característiques no ajuda gens. En segon lloc, seguim amb la mania de fer durar les pelis per sobre de les 2h i mitja. La peli té moments realment pesats i que no s'acaben mai, i es guarda tota la part bona pels últims 45 minuts. En fi, que per arribar al que ens interessa, allò que tothom espera, fa més voltes que un ventilador i això acaba cansant i impacientant. Un altre fet que queda en evidència és que el personatge de Jack Sparrow, la gran atracció de la trilogia, ja està exprimit al màxim i no dóna per més, per molt bones intencions que hi posi Johnny Depp. Com l'actuació a la primera, res de res. Tot plegat es nota ja desgastat i sense la capacitat de oferir res de nou.

Prenent el fil del final de Piratas del Caribe. El Cofre del Hombre Muerto, Will Turner i Elizabeth Swann emprenen un viatge juntament amb el capità Barbossa per rescatar a Jack Sparrow de les mans de Davy Jones. Per fer-ho, necessiten trobar el mapa que els faci arribar al seu objectiu, per la qual cosa han d'anar a Singapur, on es troben amb el pirata Sao Feng. Mentrestant, el vaixell fantasma Holandés Errante segueix fent mal per allà on passa, cosa que no agrada al conjunt de pirates d'arreu del món, que veu com els codis clàssics de la pirateria es van perdent.

Coses a destacar, doncs el de sempre. La qualitat dels efectes especials, sobretot pel que fa a l'ambientació, uns minuts finals realment entretinguts i la magistral aparició de Keith Richards, en el que jo considero que es, indubtablement, el millor moment de la peli. Pel que fa al component humorístic, cosa habitual de Piratas del Caribe, la cosa també ha anat a menys i sembla que cada cop s'estan menys estona per pensar-se els gags. En resum, que si no la veieu, no us perdeu cap meravella, abans torneu a mirar la primera que us ho passareu millor. El problema és que ja amenacen amb la quarta entrega; està clar que, mentre es facin rics, serà difícil que decideixin parar-ho. Lamentablement, això funciona d'aquesta manera i cada cop més.

Link Bittorrent: Castellà (qualitat correcta)

Títol original: Pirates of the Caribbean. At World's End

Director: Gore Verbinsky

Intèrprets principals: Johnny Depp, Keira Knightley, Orlndo Bloom, Geoffrey Rush, Chow Yun Fat, Jonathan Pryce

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, aventures. 160 min.

Permalink :: Comentar | Referències (1)

Transformers

Per Mrtí - July 10th, 2007, 23:14, Categoria: Cine - 2007

Crec q tothom que vagi a veure aquesta peli ja sap amb el que es trobarà: uns espectaculars efectes especials, producte d'un pressupost milionari, que dónen raó de ser a una peli q a nivell cinematogràfic deixa molt que desitjar. No descobrirem ara aquest tipus de cine i Transformers n'és un exponent més (el que tocava aquest estiu, vaja) i, sincerament, no és que sortís massa convençut de la sala. Per la nostra generació, està clar q una peli com aquesta basa el seu interès en la sèrie de dibuixos animats que no ens perdíem ara fa uns 15 anys i sí, és cert q un pot emocionar-se quan veiem el primer robot aixecar-se, però un cop t'has empassat la peli sencera, penses si realment valia la pena. No negaré que el film fa esforços per no caure en els tòpics d'aquest gènere, com els constants tocs d'humor absurd en la seva primera meitat, però al final no aconsegueix evitar que es faci llarga (2h 20min) i extremament previsible. Em trec el barret amb els efectes especials i amb la caracterització de tots els robots, que és l'únic que realment es pot salvar juntament amb l'escena del jardí, però la peli en si és una autèntica chorrada, dolenta amb ganes. De veritat és tan difícil intentar currar-se una història millor per acompanyar a uns personatges tan emblemàtics com aquests? Quan tots els milions de dòlars de pressupost estan destinat a una sola cosa, em temo que sí.

Sam Witwicky és un adolescent sense massa sort a la vida, fins que el seu pare li compra un cotxe. Sam de seguida nota que el vehicle es comporta de forma estranya, com si tingués vida pròpia. El que no sap és que està a punt de començar una batalla entre robots per trobar una font d'energia que va arribar a la Terra procedent del seu planeta. Autobots i Decepticons lluitaran a mort per ser els que aconsegueixin aquest preciat objecte.

Com ja he dit, els efectes especials de les transformacions són impressionants, però crec q la peli falla en les escenes d'acció. No es poden fer plans tan curts de dos robots lluitant pq no t'enteres de qui es qui i molt menys del que estan fent i el director abusa precisament d'això. D'altra banda, potser son manies meves però tinc la sensació q existeix un conflicte de mides, pq els robots semblen ser immensos en segons quines escenes i en d'altres la proporció es torna força més petita. En fi, un eminent producte comercial de Hollywood, que recaudarà una burrada a les taquilles de tot el món i que ja té assegurada una segona entrega l'any 2009. Suposo que, pel que la gent espera d'ella quan paga els 6 o 7 euros de l'entrada, molts es poden quedar satisfets per l'espectacularitat visual, però, personalment, no esperava que el conjunt fós tan fluix i simplón. No obstant, si la gent de la meva edat em pregunten si s'ha de veure... segurament diria q sí, però que ja esteu avisats.

Títol: Transformers

Director: Michael Bay

Intèrprets principals: Shia LaBeouf, Megan Fox, Josh Duhamel, John Turturro, Rachael Taylor, John Voigt

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, ciència-ficció. 140 min.

Permalink :: 12 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Una Verdad Incómoda

Per Mrtí - July 8th, 2007, 23:57, Categoria: Cine - 2006

Realment el títol és adequat per aquesta peli, perquè la sensació que es té al sortir no és de massa comoditat amb el que acabem de veure. Al Gore ha passejat per tot el món el seu missatge d'alerta sobre el futur del nostre planeta i ha tingut un èxit impressionant i Una Verdad Incòmoda no és més que una d'aquestes conferències adaptada a la gran pantalla. A priori, veure un home dret que et va explicant gràfics que apareixen en una pantalla darrere seu sona a lo més anti-cinematogràfic del món, però, sorprenentment, no és així. Un dels grans mèrits d'aquesta peli és que, a pesar de les dificultats del seu format, aconsegueix arribar amb facilitat a l'espectador i en cap moment es pot considerar pesada o avorrida. Al Gore imparteix una classe de biologia, ecologia, història, geografia i política al mateix temps, i ho fa de forma perfectament entenedora i amb els suports ideals per poder arribar a tots els públics. Puc ben assegurar que, després d'haver vist aquesta peli, sabreu moltes coses que abans no sabíeu o que crèieu que funcionaven d'una altra manera. A nivell didàctic, s'ha de reconèixer que és exemplar. A més, Al Gore de seguida aconsegueix connectar amb la gent (d'això és un expert, no oblidem que és polític), de tal forma que resulta difícil adoptar la postura de no creure't o posar en dubte el que explica.

Al Gore es presenta davant d'un grup de persones, es situa dalt d'una espècie d'escenari i darrere seu apareix una imatge del planeta Terra. El seu objectiu és explicar-nos què és exactament l'escalfament global, per què es produeix i quines en poden ser les seves conseqüències més immediates. A partir de diferents exemples i dades, Gore ens va fent una idea del futur al qual ens encaminem si les coses no canvien aviat i la veritat és que el panorama és preocupant.

La principal controversia d'aquesta peli és clara: si el que comença com un documental sobre escalfament global s'acaba convertint en un míting electoral. Tenint en compte el protagonista, no resultaria gens estrany, però jo crec que al final ho acaba camuflant força bé. És cert que deixa anar alguns recadets contra Bush i companyia, però en cap moment es posa ell a la pell del president o fa promeses en plan "si jo estigués a la Casa Blanca, faria aixó i aixó...", cosa que s'ha de valorar. Això sí, no m'han agradat gaire els fragments en què ens fiquem a la seva vida personal, els he trobat innecessaris i massa intencionats, i no encaixen amb la resta de la peli. Durant uns moments, el centre d'atenció passa a ser ell mateix i no el que ens explica, cosa que hauria d'haver evitat. No obstant, la sensació general és que Una Verdad Incómoda és un producte molt ben resolt tenint en compte la dificultat que comportava passar-ho al cine, tant pel format, com pels continguts, el muntatge, etc. És una d'aquelles que s'ha de veure, encara que sigui només per donar-nos compte de com està el món on vivim i les petites coses que podem fer per canviar-lo i millorar-lo. Una veritat incòmoda, però que tothom ha de saber.

Link BitTorrent: Castellà / V.O. + subs

Títol original: An Inconvenient Truth

Director: Davis Guggenheim

Intèrprets principals: Al Gore

País: USA, 2006.

Gènere: Documental. 95 min.

OSCAR 2006 AL MILLOR DOCUMENTAL

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Ocean's Thirteen

Per Mrtí - July 2nd, 2007, 23:58, Categoria: Cine - 2007

Si Ocean's Eleven la vaig considerar resultona i Ocean's Twelve soporífera, Ocean's Thirteen se situaria en un punt mig entre les seves dues antecessores. Sent objectius, s'ha de dir que la peli en si és dolenteta, però tampoc arriba a límits que havia llegit i sentit abans de veure-la. No s'ha d'oblidar que es tracta del màxim exponent de cine comercial, i que tot plegat és una excusa pel lluïment de les superestrelles que la protagonitzen, però en aquest sentit no es pot dir que falli. De les poques escenes que realment tenen la seva gràcia, la gran majoria son les protagonitzades per George Clooney i Brad Pitt. Això sí, si al final es giressin a camara i diguessin "porque yo lo valgo" o algo per l"estil, colaria perfectament com a un anunci de televisió qualsevol. Però bé, al cap i a la fi, qui va a veure la peli ja sap que es trobarà amb això. Una trama a la qual no li pots buscar fallos pq ens estaríem fins demà, un final previsible i una sensació final de que el 13 no serà la última xifra de la sèrie. No puc dir que m'avorrís, però sí q no hagués passat res si no l'hagués vist.

Willie Bank, un gran magnat del sector hoteler a nivell mundial està preparant la gran estrena d'un nou hotel a Las Vegas. Aquest havia de ser un negoci conjunt amb Reuben, però Bank el traeix a última hora i el deixa fora i sense un duro. L'impacte emocional fa que Reuben tingui un atac de cor. Donada l'amistat de Danny Ocean amb Reuben, aquest decideix reunir de nou el grup amb l'objectiu de fer pagar l"engany a Bank el mateix dia que innaugura el seu hotel.

Naturalment, la peli no ofereix res de nou respecte les anteriors, excepte l'inclosió d'un parell de noves estrelles de Hollywood: Al Pacino i Ellen Barkin. El primer basa completament la seva actuació en la força de la seva presència en pantalla, res més; la segona sí que se la pot destacar més per la qualitat del seu treball. Pel que fa a la resta, doncs tot està preparat perquè cada un tingui el seu moment de glòria i poc més… ja que els personatges han evolucionat poc o gens des de la primera peli. I això és el que hi ha… si no trobeu res millor, doncs proveu i us entretindreu un rato, però si busqueu algo més, la podeu obviar perfectament pq no us perdreu gran cosa.

Títol: Ocean's Thirteen

Director: Steven Soderbergh

Intèrprets principals: George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Al Pacino, Ellen Barkin, Elliott Gould, Don Cheadle, Bernie Mac, Casey Affleck

País: USA, 2007.

Gènere: Intriga, comèdia. 120 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com