Calendari

<<   February 2007  >>
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28    
Alojado en
ZoomBlog

February 2007

OSCARS 2006

Per Mrtí - February 23rd, 2007, 22:45, Categoria: Cine - Altres

MILLOR PEL·LÍCULA

BABEL

INFILTRADOS

CARTAS DESDE IWO JIMA

PEQUEÑA MISS SUNSHINE

THE QUEEN

MILLOR DIRECTOR

Alejandro González Iñárritu (Babel)

Martin Scorsese (Infiltrados)

Clint Eastwood (Cartas desde Iwo Jima)

Stephen Frears (The Queen)

Paul Greengrass (United 93)

MILLOR ACTOR

Forest Whitaker (El Último Rey de Escocia)

Leonardo DiCaprio (Diamante de Sangre)

Will Smith (En Busca de la Felicidad)

Peter O'Toole (Venus)

Ryan Gosling (Half Nelson)

MILLOR ACTRIU

Penélope Cruz (Volver)

Judi Dench (Diario de un Escándalo)

Helen Mirren (The Queen)

Meryl Streep (El Diablo viste de Prada)

Kate Winslet (Juegos Secretos)

MILLOR ACTOR SECUNDARI

Alan Arkin (Pequeña Miss Sunshine)

Jackie Earle Haley (Juegos Secretos)

Djimon Honsou (Diamante de Sangre)

Eddie Murphy (Dreamgirls)

Mark Whalberg (Infiltrados)

 MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

 Adriana Barraza (Babel)

 Rinko Kikuchi (Babel)

 Cate Blanchett (Diario de un...)

 Abigail Breslin (Pequeña Miss...)

 Jennifer Hudson (Dreamgirls)

MILLOR GUIÓ ORIGINAL

Babel

Cartas desde Iwo Jima

Pequeña Miss Sunshine

The Queen

El Laberinto del Fauno

 MILLOR GUIÓ ADAPTAT

Borat

Hijos de los Hombres

Infiltrados

Juegos Secretos

Diario de un Escándalo

MILLOR PEL·LÍCULA ESTRANGERA

Después de la Boda (Dinamarca)

Días de Gloria (Algèria)

La Vida de los Otros (Alemanya)

El Laberinto del Fauno (Mèxic)

Agua (Canadà)

MILLOR FOTOGRAFIA

La Dalia Negra

Hijos de los Hombres

El Ilusionista

El Truco Final (El Prestigio)

El Laberinto del Fauno

MILLOR BANDA SONORA

Babel

El Buen Alemán

Diario de un Escándalo

El Laberinto del Fauno

The Queen

MILLOR MUNTATGE

Babel

Diamante de Sangre

Hijos de los Hombres

Infiltrados

United 93

Permalink :: 15 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Lost 3a temporada cap.9

Per Mrtí - February 22nd, 2007, 22:33, Categoria: Lost

Un cop més, un capítol q no té res a veure amb l'anterior. No dic q em molesti, pq naturalment els diferents focus d'atenció han d'anar avançant, però això de "una setmana uns, una setmana altres" no m'acaba de convencer, espero q no ho agafin com a norma. Primer, pq fa que disminueixi una mica el factor sorpresa; segon, pq la sèrie perd cohesió, una de les seves grans virtuts; tercer, pq fa que et prenguis els capítols de forma molt diferent l'un de l'altre (només cal veure els dos últims).

A part de tot això, el novè capítol sembla ja preparar-nos en serio per a "obrir nous horitzons" a l'illa. No es pot negar que la intriga de saber què passarà no es perd en cap moment i q tinc ganes de veure-ho aviat, però ja tinc en ment q això serà d'aquí dues setmanes pq ara vindrà un capítol de l'altra banda. Veus, a això em referia...

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Cartas desde Iwo Jima

Per Mrtí - February 20th, 2007, 23:57, Categoria: Cine - 2006

Quan surts del cine i durant els següents minuts no pares de recordar amb emoció una escena darrere l'altra és senyal que acabes de veure una gran pel·lícula. I aquest és el cas inequívoc de Cartas desde Iwo Jima, per tant no queda altra opció que treure's el barret davant de Clint Eastwood. Dirigir aquestes dues pel·lícules de forma seguida i narrar la guerra com mai ho havia fet ningú fins ara és la consagració d'una carrera excepcional, i fer-ho als 76 anys afegeix encara més mèrit. Si alguna cosa em va sobtar de Cartas desde Iwo Jima és que es tracta d'una peli 100% japonesa tot i estar dirigida per un americà. Eastwood no només ens permet observar la batalla des del punt de vista japonès, sinó q ens ho explica tal com ens ho explicarien ells. El resultat, poc a veure té amb la versió americana Banderas de Nuestros Padres en quan a estil, però per mi és clarament superior. Els personatges són molt més carismàtics i les relacions entre ells, tan a nivell jeràrquic com emocional, marquen clarament la història. És una peli més profunda i emocional, i globalment es veu més cuidada que Banderas... i molt més completa.

El març de 1945, en plena 2a GM, els japonesos tenen la missió de no deixar avançar els americans fins a Tòkio, pel qual és clau defensar l'illa d'Iwo Jima. La superioritat de l'exèrcit americà fa que els japonesos hagin d'idear una bona tàctica per intentar fer el màxim de mal a l'adversari, però la derrota sembla completament inevitable. Saben que no rebran més ajudes, cosa que converteix en únic objectiu el fet de resistir fins el final i morir amb honor.

Així com Banderas... només presentava una part de l'acció a la batalla a l'illa, pràcticament considerant-la com un fet secundari, Cartas desde Iwo Jima es pot considerar una pel·lícula bèl·lica de cap a peus, ja que acompanya als soldats protagonistes a l'illa mateix en tot moment. Tota una novetat, tenint en compte que els japonesos sempre se'ns havien pintat com el bàndol enemic a totes les pelis de guerra en què apareixien. En aquest cas, fins i tot es gira la truita, i la imatge que ens donen els soldats americans en les comptades ocasions que apareixen tendeix a ser relativament negativa. Segurament pq la guerra està per sobre dels bàndols i a qui afecta realment és a les persones que hi participen, i de la mateixa manera siguin d'on siguin. És un dels clars missatges que s'extreuen d'aquest gran treball cinematogràfic realitzat per Clint Eastwood. Si heu vist Banderas de Nuestros Padres, aquesta és indispensable; si no, també es pot veure sense cap problema tot i alguns "guiños" que aquesta fa a la primera i que només es poden captar si s'ha vist. No obstant, són força independents l'una de l'altra.

Títol original: Letters from Iwo Jima

Director: Clint Eastwood

Intèrprets principals: Ken Watanabe, Kazunari Ninomiya, Ryo Kase, Tsuyoshi Ihara, Shido Nakamura, Hiroshi Watanabe

País: USA, 2006.

Gènere: Bèl·lic, drama. 130 min.

NOMINADA ALS OSCAR 2006: Millor pel·lícula, millor director, millor guió original i millor edició de so.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Equilibrium

Per Mrtí - February 18th, 2007, 23:55, Categoria: Cine - No estrenada

Gran descobriment que he fet aquest finde d'una peli que, incomprensiblement, no s'ha estrenat mai a Espanya. No només no s'ha estrenat, sinó que és impossible saber de la seva existència si no és a través d'internet, ja que tampoc hi ha edició en Dvd ni res de res. I és una pena pq és infinitament millor que la porqueria futurista i de ciència-ficció que ens arriben últimament des d'Estats Units (véase Ultravioleta, Aeon Flux, etc...). No és una obra mestra, però m'ha semblat un tros de peli, sincerament. Presenta un missatge futurista molt ben fonamentat, una ambientació perfectament aconseguida i una trama amb molta més substància que qualsevol altre peli del gènere. A més a més, la mínima utilització d'efectes especials li dóna molta credibilitat i realment ens pot fer identificar amb la societat del futur que ens retrata la peli. A tot això, se sumen escenes de lluïta amb unes de les millors coreografies que he vist mai. Res de diàlegs i més diàlegs super trascendentals i filosòfics sobre la vida, el film et transmet les seves idees i la seva moralitat de forma molt clara des del principi, no et fa falta anar pensant cada cop per entendre tot el q passa. Un argument més aviat simple, però molt sòlid.

En un món del futur, després que la 3a Guerra Mundial deixés el planeta pràcticament destruït del tot, la por a una nova guerra que acabés definitivament amb l'espècie ha portat a l'implantació d'un règim, Equilibrium, que es regeix per una norma bàsica. Evitar la violència passa per eliminar els sentiments humans, per això tota la població ha de prendre una substància anomenada "Prozium". La música, els llibres, l'art, tot allò que pugui provocar algun sentiment està completament prohibit i "sentir" està sancionat amb la pena de mort. John Preston és un agent del govern que pertany al grup d'èlit que vetlla pq es compleixi la llei, però els infractors a vegades són els més inesperats.

Tot i ser una peli fosca, la fotografia és esplèndida (de la qual no es poden amagar certes influències de Matrix, Gattaca o La Isla) i ens regala imatges impressionants acompanyades d'una molt bona banda sonora. Parlant de Matrix, he vist opinions que diuen q en molts aspectes és inferior a Equilibrium... una mica agosarat, però sí q tot plegat és molt més fàcil d'empassar. Pel q fa al repartiment, el gran Christian Bale demostra la seva contundència i es converteix en el protagonista perfecte per aquesta peli. D'altra banda, sobta veure a William Fichtner (agent Mahone de Prison Break) en el paper de líder anti-sistema; i tb Dominic Purcell (Lincoln Burrows) apareix a l'inici. El gran mèrit d'Equilibrium està en evitar molts dels errors que cometen la gran majoria de pelis d'aquest gènere: confondre l'espectador, abusar dels efectes especials, introduïr subtrames idiotes o, sobretot, passar-se de llestes. Una injustícia que no l'hagin estrenat aquí, i res fa preveure que l'estrenin. Ara ja no teniu excusa, no us la perdeu!!!

Link Bittorrent: Peli + subtítols

Títol: Equilibrium

Director i guionista: Kurt Wimmer

Intèrprets principals: Christian Bale, Taye Diggs, Emily Watson, William Fichtner, Angus Macfadyen, Sean Bean

PaísUSA, 2002.

Gènere: Ciència-ficció, acció, thriller. 100 min.

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (2)

La Ciencia del Sueño

Per Mrtí - February 17th, 2007, 13:40, Categoria: Cine - 2006

Oblideu el món real i prepareu-vos per entrar a l'inigualable i casi indescriptible món de Michel Gondry. Pura imaginació, fantasía, paranoia, com li volgueu dir, però que t'atrapa com un nen petit mirant titelles. Precisament, la immaduresa és el tema principal de La Ciencia del Sueño. Tot gira al voltant i a l'interior de la ment d'un jove dissenyador que viu en dos móns paral·lels, el real i el dels somnis, i no sap distingir un de l'altre. Els que ja coneixen Michel Gondry, no es trobaran amb res de nou, simplement el seu particular estil a base d'animacions "casolanes" i ple de distorsions de la realitat i de l'espai portat a una pel·lícula de 1h 40min en què deuria disfrutar com ningú mentre la dirigia i muntava. Pels q no el coneguin, la peli serà una experiència molt especial, us ho asseguro. Realment, després de veure el trailer dubtava si les seves tècniques funcionarien en una peli, si encaixarien i si no acabarien cansant, però haig de reconèixer que els minuts m'han passat volant i q m'he divertit com un nen, mai millor dit.

Stéphane és un jove mexicà que arriba a París per trobar-se amb la seva mare, la qual diu haver-li aconseguit una feina. La seva ment extremament creativa i infantiloide fa que sigui capaç d'introduir-se en els seus somnis i viure'ls com si fóssin realitat, la realitat que ell voldria que fós real. Sovint, les dues realitats es mesclen i no sap si està somiant o no, cosa que el duu a situacions força esperpèntiques. Al seu nou pis, coneix un parell de noies veïnes, una de les quals resulta ser tan imaginativa com ell i amb la qual comença una peculiar relació.

Impresionant el treball de Gael García Bernal com a protagonista, en un paper molt difícil de fer i en el qual encaixa de meravella i demostra la seva immensa versatilitat (totalment oposat al seu paper a Babel). Crec q molts estaran d'acord en dir que el protagonista és clarament una projecció del mateix Michel Gondry a la pantalla, la peli en dóna indicis suficientment evidents, com la utilització per part de Stéphane dels materials propis de les obres de Gondry. La peli té molt sentit de l'humor, no només per les excèntriques escenes que formen part dels somnis del protagonista, sinó també per com aquest es perd entre els dos móns. Poc més puc explicar pq és una peli q s'ha de veure i cadascú q la disfruti a la seva manera.

Link Bittorrent: V.O. sub. / Doblada (Recomano V.O. pq la barreja d'idiomes és una de les gràcies de la peli)

Títol original: La Science des Rêves

Director i guionista: Michel Gondry

Intèrprets principals: Gael García Bernal, Charlotte Gainsbourg, Alain Chabat, Emma de Caunes, Miou-Miou

País: França, 2006

Gènere: Comèdia, fantàstic, drama. 100 min.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Lost 3a temporada cap.8

Per Mrtí - February 16th, 2007, 15:48, Categoria: Lost

Si algú s'havia oblidat de les olles mentals que provocava aquesta sèrie, aquesta capítol serveix per recordar-ho, i de quina manera... La veritat és q et deixa amb els ulls oberts com a plats durant tota l'estona i també amb les ganes de saber més coses de les q t'expliquen. Jo vaig estar donant voltes i voltes un cop acabat el capítol i les hipòtesis són tantes i tan rebuscades q ja no saps què creure, però sí sembla clar q ens haurem de començar a plantejar certes coses pel q fa a l'aspecte espai-temps i ufff... n'hi ha per trencar-se el cap. Per cert, a internet ha estat considerat com un dels millors capítols de Lost.

M'agrada molt com ha tornat la sèrie, s'han posat les piles i crec q aquests dos capítols acabaran sent claus al final, no com la "palla" q sembla q havíem vist fins ara. Llàstima q la història estigui tan fragmentada i un capítol no tingui res a veure amb el següent, com ha passat amb aquests dos. A veure amb què ens sorprenen en el següent...

Permalink :: 11 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Lost 3a temporada cap.7

Per Mrtí - February 10th, 2007, 22:47, Categoria: Lost

Ja vaig, ja vaig... la veritat és q des de dijous a la nit quan vaig veure el capítol fins ara no havia tingut oportunitat de penjar l'article. En fi, el retorn de Lost després d'aquesta llarga espera m'ha obert certes esperances de cara al que queda de temporada. Principalment, perquè tot apunta a que per fi començaran a donar, moooolt poc a poc segur, les primeres informacions sobre de què va tota la història en general. Si més no, el flashback de la Julliet fa que inevitablement recuperem fets ocorreguts en les dues temporades anteriors i puguem començar a muntar-nos les nostres històries sobre el funcionament de tot.

Pel que fa a l'acció a l'illa, ho veig com una mica estancat... però el final que ens deixa aquest capítol també sembla q promet de cara als següents. D'altra banda, destacar la nova paranoia "naranjamecanizada" q no sé si serà una anada de l'olla treta de la màniga o realment tindrà algun valor... En resum, jo encara confio en aquesta sèrie, però... podríem estar veient ja la última temporada? Jo veig molt xungo q ho puguin aguantar un any més...

Permalink :: 13 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Pequeña Miss Sunshine

Per Mrtí - February 4th, 2007, 17:17, Categoria: Cine - 2006

Tothom es va sobtar de la seva aparició entre les cinc candidates a millor pel·lícula als Oscars 2006, però un cop vista no ho trobo gens descabellat i m'ho prenc com un homenatge al cine independent i les petites meravelles en forma de peli q ens regala cada any. I Pequeña Miss Sunshine n'és l'exemple perfecte. No presenta una trama q desbordi originalitat, ni una direcció super transgressora, ni tracta cap tema q la resta de pelis no s'arrisquin a tractar, simplement ens explica la història d'una família humil que decideix emprendre un llarg viatge només per veure complert el somni de la més petita de la casa. I ho presenta amb una senzillesa q la diferencia de la resta, amb un estil totalment despreocupat i una transparència q fa q en cap moment tinguis la sensació q la peli t'amaga algo. Per començar, la genial presentació dels personatges i la relació entre tots ells ja et prepara per uns fets q segurament seran qualsevol cosa menys normals quan s'han de ficar tots dins d'una camioneta i recórrer més de 1000 km junts. A partir d'aquí, la successió de fets és tan divertida com intel·ligent i posa de manifest q el rerafons de la peli és molt més profund del q sembla i al mateix temps fàcil de captar.

Els Hoover són una família bastant excèntrica. El pare dóna cursos, sense gaire èxit, sobre com ser un guanyador, el tiet acaba d'intentar suicidar-se, l'avi esnifa cocaïna, el fill gran està entestat en no parlar i la mare no dóna abast per controlar la situació. Un dia, reben una trucada que els diu q la filla petita, Olive, q està decidida a convertir-se en una model de bellesa, podrà participar en el concurs "Little Miss Sunshine" q es celebra a California. Tot i les dificultats, decideixen emprendre tots el viatge per carretera fins a la costa oest.

Els gags visuals es combinen amb detalls d'humor intel·ligent i també amb escenes força dramàtiques, però la peli acaba sent una clara sàtira de certes parts de la societat americana, i de com dos grups de gent del mateix país poden xocar tan frontalment per la seva forma de comportar-se i veure la vida. Aquest és el tema principal de la peli, com cadascú viu la vida a la seva manera i no se n'ha d'amagar davant la resta. Tot plegat es pot resumir en el personatge de la nena, la perla de la pel·lícula i la que fa tirar endavant tota la resta de la família sense necessitat de dir gran cosa, només pel fet de ser allà. Pequeña Miss Sunshine et toca la fibra i et deixa un gran somriure a la cara, no només en el moment q acaba la peli, sinó també cada cop q la recordes, i només per això mereix el seu reconeixement.

Link Bittorrent: Doblada / V.O. + subtítols    (Recomano V.O.)

Títol original: Little Miss Sunshine

Directors: Jonathan Dayton, Valerie Faris

Intèrprets principals: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano

País: USA, 2006.

Gènere: Comèdia, drama. 100 min.

NOMINADA ALS OSCARS 2006: Millor pel·lícula, millor actor secundari (Alan Arkin), millor actriu secundària (Abigail Breslin), millor guió original

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Prison Break - 2a temporada caps. 14-15

Per Mrtí - February 3rd, 2007, 21:06, Categoria: Prison Break

Prison Break ha tornat i ho ha fet sense rebaixar ni un pèl el ritme vertiginós que portaven els últims capítols de 2006. Un cop més, sembla increïble que puguin mantenir la mateixa tensió capítol rera capítol, pero la veritat és q ho aconsegueixen. Això sí, no se si estareu d'acord amb mi, però si et pares a pensar una mica, a mida que avança la trama i es van succeïnt els fets, cada cop fa més la sensació de q tot plegat comença a escapar-se dels nivells de credibilitat de la sèrie, q ja de per si eren "generosos". Jo encantat de q em facin disfrutar d'aquesta forma d'aquí fins a final de temporada, però la quantitat de contingut q hi ha a cada capítol i els girs i girs q es succeeixen només et deixen l'opció de deixar-te portar pel q veus, pq si vols posar-te en plan crític cada cop és més fàcil trobar detalls q patinen una mica.

En fi, els q ho estiguin seguint, ja poden dir la seva sobre el tema i sobre com creuen que acabarà tot plegat. De moment, sembla q ara mateix Kellerman passa a ser el personatge clau...

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

News 01-02-07

Per Mrtí - February 1st, 2007, 21:27, Categoria: Notícies

- Avui s'estrena Heroes a Espanya, concretament pel canal Sci-Fi de Digital +. Segurament, d'aquí unes quantes setmanes s'estrenarà en obert, possiblement per Cuatro, tot i q algunes autonòmiques com ETB, Canal 9 o Telemadrid (TV3 no) ja han comprat els drets abans q ningú. Per cert, s'ha confirmat q la primera temporada de la sèrie tindrà 23 capítols i q de moment n'hi haurà una segona.

- Pels q acabin de aterrar a la Terra... d'aquí una setmana torna Lost! Tornen les menjades de coco, les paranoies, les sorpreses i espero q també l'intens debat obert amb els primers capítols de la tercera temporada continui de la mateixa manera.

- Per acabar, un parell de trailers que acabo de veure. El primer té descaradament la pinta de remake, reconegut o no, de la magistral La Ventana Indiscreta. La peli en qüestió es diu Disturbia i a primera vista la impressió no és dolenta, però ja se sap q després et pots trobar amb qualsevol cosa. Per cert, pels q segueixin la 3a temporada de House, el dolent els sonarà i molt. El segon trailer és de la nova peli de Werner Herzog, Rescue Dawn, protagonitzada per Christian Bale (punt a favor) i ambientada en la guerra de Vietnam, i q també m'ha recordat a una altra gran obra com és El Cazador. Quan arribi el seu moment, no dubto en q tindran el seu lloc al blog: Disturbia - Rescue Dawn

   

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com