Calendari

<<   January 2007  >>
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    
Alojado en
ZoomBlog

January 2007

13 Tzameti

Per Mrtí - January 26th, 2007, 20:37, Categoria: Cine - 2005

Tot i que fa nou mesos que vaig descobrir-la i ja la vaig comentar al blog, ara que s'estrena aquí crec q és una bona ocasió per recordar aquesta més q interessant peli de suspens. Tot plegat és força estrany, començant per aquest blanc i negre que al principi sembla no tenir massa raó de ser, però que al final t'hi acostumes i aporta una fotografia molt currada. La veritat és q la peli està bastant bé, no té cap mena de complicació; una sola trama basada en un fet concret en què es concentra la major part de la peli i un personatge que es troba al mig de tot. L'inici és una mica confús, però quan es decideix a posar-se en marxa, ens trobem amb 1 hora d'intriga i tensió casi sense pausa. La trama t'atreu de seguida i et quedes esperant amb expectació fins al final, on per cert, no tot acaba quan sembla que s'acaba.

Sébastien és un jove immigrant que treballa arreglant la teulada d'una casa en què passen alguns fets extranys, visites intrigants, cotxes aturats vigilant… Un dia, quan veu que la seva feina ha acabat, decideix apoderar-se d"una misteriosa carta destinada al propietari de la casa i seguir les instruccions que hi troba a dins, en què parla de la possibilitat de guanyar una gran quantitat de diners. El que no s'espera és el brutal negoci d'apostes ilegals en què es trobarà ficat sense voler.

Si en aquell moment em lamentava de q fós una peli tan desconeguda i deia q tant de bo pogués veure-la molta més gent perquè agradaria bastant, ara ha arribat la oportunitat. A tothom a qui li agradi l'estil Tarantino o als que van vibrar amb les dures competicions clandestines que tenen lloc a El Cazador, q no se la perdin si poden. S'ha de tenir un pèl de paciència, pq els primers minuts poden portar a parar-la i abandonar-la, però quan comença lo bo, ja no s'atura fins al final. S'ha de dir q no arriba a l'hora i mitja de duració, cosa q la fa encara més intensa. Una molt bona alternativa per qui li cansi l'allau de pelis comercials futuribles pels Oscars q es pot trobar a les sales. Aquesta la afegiria a la llista de recomanacions especials sense cap mena de dubte.

Link Bittorrent: V.O. + subs (qualitat perfecta)

Títol original: 13 (Tzameti)

Director i guionista: Géla Babluani

Intèrprets principals: George Babluani, Pascal Bongard, Aurélien Recoing, Fred Ulysse, Nicolas Pignon

País: França, 2005.

Gènere: Thriller. 85 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Apocalypto

Per Mrtí - January 23rd, 2007, 21:16, Categoria: Cine - 2006

Sincerament, m'he posat a veure la peli sense saber massa amb què em trobaria i més aviat a la defensiva, però al cap de 2 hores i quart, tot just quan començava a recuperar-me, només puc dir q Apocalypto és una experiència senzillament inigualable. No se li poden buscar referents pq no en té, al contrari, segurament es convertirà en un referent. Es podrà estar més d'acord o menys amb Mel Gibson i el q pensa i el q diu i tot això, però ningú li podrà negar q fa pelis com ningú altre s'atreveix a fer-les. I q quedi clar q això no vol dir q s'assemblin, pq aquesta té poc o gens a veure amb La Pasión de Cristo, per tant q ningú la prengui com a excusa per no veure-la. Ja sé q sona a topicazo i dels grans, però realment Apocalypto és difícil de descriure pq s'ha de veure. Una autèntica meravella a nivell visual i una força increïble a nivell narratiu. A tot això, se li han de sumar unes escenes d'acció espectaculars, més trepidants q les q es poden trobar a qualsevol peli convencional, i un component històric molt important a tenir en compte i culminat amb un final tan realista com impactant. Ah, i que quedi clar que, per molt q ho hagueu llegit en algun lloc, NO és una peli gore, vaja... es q ni de broma.

En temps de l'antic imperi maya, una comunitat de caçadors que habita al mig de la selva subsisteix amb tota tranquilitat fins que una sèrie de fets sospitosos desemboquen en una violenta invasió per part d'una altra civilització, molt més nombrosa i avançada. Tots els homes són presos, però alguns d'ells no pensen rendir-se tan fàcilment.

El component humà dels primers minuts de la peli té una gran importància, ja que ens permet comprovar com aquella gent era i vivia exactament igual q nosaltres ara, segles després. Bromes de mal gust, discussions amb la sogra o inclús problemes de virilitat, entre altres detalls q es poden apreciar, sembla q estaven a l'ordre del dia. Amb això, l'espectador no pot evitar identificar-se amb ells, en certa manera. Després, arriba la part més dura i també la q té més component d'autèntic documental històric. La qualitat de tots els elements q apareixen, cuidats extremadament, fa que un realment es cregui q tot allò era com ens ho mostra la peli, si més no, no se'n pot allunyar gaire. Per acabar, els últims 40 minuts de peli són brutals, elèctrics, sense treva, magnífics, per viure'ls intensament. I aquest gran final... serveix per tancar el cercle d'aquesta gran peli q és Apocalypto. No se n'ha parlat tant com la pesada de La Pasión de Cristo, ja q el tema no és tan polèmic, però per mi no hi ha color. Aquesta és una peli única i s'ha de veure.

Link Bittorrent: Qualitat perfecta

Títol: Apocalypto

Director i guionista: Mel Gibson

Intèrprets principals: Rudy Youngblood, Raoul Trujillo, Dalia Hernandez, Gerardo Taracena, Rodolfo Palacios, Jonathan Brewer

País: USA, 2006.

Gènere: Acció, drama, històric. 135 min.

Nominada als OSCARS 2006: Millor muntatge de so, millor edició de so, millor maquillatge.

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Studio 60 on the Sunset Strip

Per Mrtí - January 22nd, 2007, 17:23, Categoria: Sèries TV

Simpàtica sèrie amb una imatge del més pur estil made in "Hollywood", però q al mateix temps es riu d'aquest estil. Ambientada en el món de la televisió als Estats Units, gira a l'entorn d'un dels programes amb més èxit del moment: Studio 60. Crec q seria agosarat dir q pot agradar perfectament a tothom, pq reconec q la temàtica centrada en el sector de la producció televisiva resulta especialment atractiva per a persones q han estudiat sobre això i a més ho han viscut des de dins, com un servidor. No obstant, tpoc es pot dir q només agradarà als q hem fet audiovisuals, ni molt menys, pq tot el q és conèixer la tele des de dins sempre desperta un interès, encara q en aquest cas sigui ficció. Un altre punt a favor és la seva gran originalitat; una sèrie de televisió q va sobre com es fa un programa de televisió, i tot el q sigui innovar una mica en aquest sentit s'agraeix molt. Resulta difícil determinar el gènere de la sèrie, ja que mescla drama i comèdia, però per mi té tendència a decantar-se sempre cap a la part humorística, tenint en compte q el programa de tele en què es basa és d'humor.

En l'últim programa de Studio 60, espai estrella de la NBS, la irrupció en directe del seu productor executiu provoca un escàndol i una autèntica revolució a la cadena. El programa necessita un canvi radical i la nova presidenta de l'empresa decideix recórrer als antics director i guionista principal del programa per pujar la qualitat d'aquest i tornar a donar a Studio 60 la popularitat que sempre havia tingut. No obstant, la seva reincorporació també fa aflorar certs afers personals, amb els quals hauran de sobreviure mentre aixequen el programa.

Que Matthew Perry sigui un dels protagonistes ja és un fet que ajuda indubtablement a simpatitzar amb la sèrie, però la resta d'actors també hi tenen molt a veure, en especial una jove presidenta (Amanda Peet) q molts voldríem tenir a la nostra empresa. D'altra banda, el ritme àgil i el to desenfadat q domina pràcticament al llarg de cada capítol fa que tot passi força ràpid i fàcil de digerir. Cada capítol correspon a una setmana i culmina amb el programa, q s'emet divendres a la nit, però cada capítol és diferent, ja que cadascún parteix des d'un moment concret, faltin dies o només hores per entrar en directe, i té elements propis que el caracteritzen. A més a més, la sèrie millora capítol rera capítol i, poc a poc, et va enganxant més. En fi, una més a tenir en compte.

Links BitTorrent: Capítols + subtítols

Títol: Studio 60 on the Sunset Strip

Creador: Aaron Sorkin

Intèrprets principals: Matthew Perry, Amanda Peet, Bradley Whitford, Steven Weber, Sarah Paulson, Timothy Busfield, D.L. Hughley

País: USA. 2006 - ???

Gènere: Comèdia, drama.

1a temporada: 12 capítols emesos

Permalink :: 1 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Rocky Balboa

Per Mrtí - January 20th, 2007, 20:46, Categoria: Cine - 2006

Digne retorn d'una de les icones del cine dels anys 70 i 80. Stallone s'ha tornat a posar a la pell del personatge que tothom identifica amb ell i ha dirigit i protagonitzat aquesta sisena entrega de la saga. Això sí, després de veure la peli, un es queda amb la sensació de que aquesta serà la definitiva. Si més no, espero q així sigui, pq llavors podrem dir q Rocky acaba amb el cap ben alt i amb un bon gust de boca. Si decideix fer-ne una altra, té tots els números per cagar-la un altre cop, com ja va fer amb les seqüeles anteriors. Dic això pq m'he trobat amb una peli molt correcta, i q compleix a la perfecció el q s'espera d'ella, i si m'apures, els 20 minuts finals fan q inclús superi aquestes espectatives. No defrauda en el sentit q la història és simple i profundament previsible de principi a fi, i q segueix tots els tòpics haguts i per haver en aquests casos, però desprèn alguna cosa q li dóna un encant especial i converteix al protagonista en un home entranyable i agradable d'acompanyar en tot moment. Tot això fa que en cap moment et penedeixis d'haver-te decidit a mirar-la.

El que va ser dues vegades campió del món de boxa, Rocky Balboa, viu ara de forma humil i tranquila, i amb la vida força ben organitzada. És el propietari d'un restaurant q porta el nom de la seva difunta esposa (Adrian's), per qui guarda sempre un record especial, i es passa les nits explicant antigues anècdotes dels seus millors combats. No obstant, el delicat moment pel q passa la boxa i un desig interior que creix cada cop més fan que es replantegi tornar a boxejar.

No he vist totes les pelis de la saga, en realitat només he vist sencera la primera, però pel q he llegit la resta van ser bastant desastroses i segurament per això Stallone ha decidit recuperar el mite de Rocky i donar-li el final q es mereix. Posats a puntualitzar, crec q a vegades la peli viu un pèl massa del passat i de forma innecessària, fins i tot incrustant plans de les pelis anteriors, i q aquests tocs de flashback acaben quedant una mica cutres. També abusa de la musiqueta sentimental facilona perquè a tots ens entri la nostàlgia, però bé, com ja he dit, és el q realment es podia esperar d'una peli així i dintre lo q cap, està prou bé. Deixeu-vos portar per la peli i tots els records q evoca i quedareu satisfets, i més quan comença a sonar aquesta mítica melodia....

Títol: Rocky Balboa

Director i guionista: Sylvester Stallone

Intèrprets principals: Sylvester Stallone, Burt Young, Tony Burton, Milo Ventimiglia, Antonio Tarver

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 100 min.

Permalink :: 1 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

1r Aniversari M.A. Confidential

Per Mrtí - January 18th, 2007, 23:58, Categoria: General

El 18 de gener de 2006, l'excessiu temps lliure (pq negar-ho) que comportava tenir pendents només dues assignatures per a acabar la carrera i les ganes de comentar amb la gent totes les pelis i sèries que anava veient gràcies a la citada "poc estressada" situació em van fer decidir a obrir aquest blog. Amb humilitat i algunes amenaces, la cosa va anar funcionant i la veritat és q els resultats en quan a participació de la gent han superat els nivells q esperava.

El balanç d'aquest primer any són ni més ni menys que 133 articles publicats, als quals s'han fet un total de 352 comentaris. El número total de visites ha estat de 19.000, amb lo qual flipo en colors. Així que res, gràcies a tothom i esperem que la cosa segueixi així. Si algú vol fer algun balanç o destacar coses com pelis q hagi descobert gràcies al blog, la millor/pitjor crítica q ha llegit, si ha trobat a faltar algo o qualsevol altre comentari, endavant.

Per acabar, he fet jo un resum personal així per sobre d'aquest primer any pel q fa a les pelis i sèries comentades:

Les 5 millors pelis: Una Historia de Violencia - Infiltrados - Los Tres Entierros de Melquíades Estrada - United 93 - Babel

Les 5 pitjors pelis: World Trade Center - El Código Da Vinci - Alatriste - Capote - La Isla

Recomanacions especialsUna Historia de Brooklyn - Happiness - Flores Rotas - A Bittersweet Life - Layer Cake - Kiss Kiss Bang Bang - Gracias por Fumar

Les millors sèries drama/fantàstic: Prison Break - Lost - Heroes - Firefly - Hermanos de Sangre - House

Les millors sèries comèdia: Scrubs - Arrested Development - My Name is Earl

L'article més comentat: Lost - 3a temporada

Els articles inesperadament no comentats: Munich - Misión Imposible 3

Comentadors més habituals: breiXo, Edu, oscarmaldia, melack (entre altres noms), xavibalcells, Manu, lereile.

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Nueve Vidas

Per Mrtí - January 17th, 2007, 20:56, Categoria: Cine - 2005

Pocs títols resumeixen de forma tan clara i concisa el contingut d'una peli com aquest. Nueve Vidas és una peli formada per nou històries, d'entre 12 i 15 minuts cadascuna, sobre nou dones diferents... o no tant. El muntatge ens presenta les nou parts clarament diferenciades, amb separadors entre una i altra que ens anuncien el nom de la protagonista de cadascún. Al principi, xoca bastant el contrast entre la part q acabem de veure i la següent, ja que no semblen tenir absolutament res en comú a part de presentar-nos una dona i el seu conflicte, però a mida que es van succeïnt les històries ens adonem que les coincidències comencen a aparèixer i la peli s'acaba convertint en una gran història coral amb un lligam entre totes les parts que la formen. I no només pel que veiem, sinó també pels punts en comú que les nou protagonistes acaben tenint, dels quals ens anem adonant, fins i tot un cop acabada la peli i repassant mentalment totes les parts. Senzilla, però efectiva, i amb autèntiques interpretacions de luxe.

Una presonera que vol veure la seva filla, una embarassada que es troba amb un antic amor, una filla atormentada pel mal que li ha fet el seu padrastre, una dona amb un gran secret, una adolescent amargada per relació entre els seus pares, una dona que va a l'enterrament de la dona del seu ex-marit, una mare de família que vol canviar de vida, una malalta de càncer i una mare i la seva filla que van de picnic al cementiri. Aquestes són les nou històries de Nueve Vidas.

En relació a altres películes que segueixen la mateixa estructura, les quals acostumen a ser especialment del meu gust, cal destacar la subtilitat amb què la peli va relacionant tots els personatges que apareixen, cosa que fa que l'espectador no s'ho trobi ja tot mastegat i preparat per empassar-s'ho. S'ha de fer funcionar una mica el coco, i això sempre és d'agraïr, crec jo. I si alguna cosa més demostra aquesta peli és com en escassos 12 minuts se'ns poden explicar tantes coses sobre una persona: les seves preocupacions, la seva forma de pensar, el seu passat, etc. Pràcticament cap de les històries es fa llarga o aburrida, totes tenen el seu interès, això sí, són drames purs i durs. Peli interessant de veure, xocant pel seu estil poc habitual, però narrada de forma senzilla i amb molt més contingut del q sembla.

Link Bittorrent: Qualitat DVD

Títol original: Nine Lives

Director i guionista: Rodrigo García

Intèrprets principals: Elpidia Carrillo, Robin Wright Penn, Lisa Gay Hamilton, Holly Hunter, Amanda Seyfried, Sissy Spacek, Amy Brenneman, Kathy Baker, Glenn Close

País: USA, 2005.

Gènere: Drama. 110 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

El truco final (El Prestigio)

Per Mrtí - January 13th, 2007, 20:54, Categoria: Cine - 2006

Aquells que ja hagin vist El Ilusionista no podran evitar que els hi vingui a la ment en diversos moments, pel tema principal, per l'ambientació, etc. però per mi aquesta és netament superior pq ens ofereix una molt més contingut i més variat, i una història molt més intensa, a part de no tan previsible i, per tant, molt més sorprenent. Amb El Truco Final no t'ensumes la resolució des de mitja hora abans com passa amb l'altra, ja que la peli té la capacitat de remuntar en els moments en q sembla estancada i aconsegueix mantenir en secret el seu particular truc fins que no ens el revela obertament al final. És llavors quan t'adones de les pistes q la peli havia anat donant puntualment i de forma subtil al llarg de tota la història i que en aquell moment era casi impossible captar... i fins aquí puc explicar. Haig de dir que portava veient els trailer des d'uns mesos abans i que potser sí q m'esperava un pèl més, i més si dirigeix Christopher Nolan (Memento, Batman Begins) però no obstant s'ha de dir q la peli et manté en tot moment amb expectació i que, al final, no acaba defraudant. Trampós? Tots els trucs de màgia ho són...

A principis del segle XX, els espectacles de màgia s'han convertit en una atracció preferent en el món de l'espectacle. Dos mags, Robert Angier i Alfred Bonder, rivalitzen aferrissadament per arribar a ser el número u del sector. Tot i que havien treballat junts, uns desgraciats fets van provocar el seu distanciament i des de llavors la seva obsessió és la d'aconseguir el millor truc possible i sabotejar els de l'altre. Aquesta obsessió s'acaba convertint en una situació d'alt risc pels dos.

S'ha de dir que el repartiment és d'autèntic luxe, cosa q ja dóna una força especial a la peli, però també a nivell visual ens regala imatges espectaculars i una ambientació perfecta. El muntatge amb continus avanços i retrocessos en el temps pot descolocar mínimament al principi però després tot va encaixant i no resulta gens complicat situar l'acció en cada moment. També s'ha de dir que té alguns errors i elements dels quals es podria discutir la seva utilitat a la peli, però el clima d'inquietud i suspens que aconsegueix crear en tot moment fa que quedin en un relatiu segon pla. Per cert, un cop més, crec q escurçar uns minutets la durada final tampoc no li hagués fet cap mal. Amb tot, val la pena veure-la pq tota ella és un gran truc q et sorprèn quan menys t'ho esperes i amb una gran sorpresa final, la que li dóna "el prestigi".

(Avís: SPOILERS als comentaris)

Títol original: The Prestige

Director i guionista: Christopher Nolan

Intèrprets principals: Christian Bale, Hugh Jackman, Scarlett Johansson, Michael Caine, David Bowie, Andy Serkis

País: USA, 2006.

Gènere: Thriller, ciència-ficció, drama. 130 min.

Nominada als OSCARS 2006: Millor fotografia, millor direcció artística

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Banderas de Nuestros Padres

Per Mrtí - January 7th, 2007, 14:07, Categoria: Cine - 2006

Des de que vaig sortir del cine tinc clar q, malauradament, l'element clau d'aquesta peli són les tisores. Les q no va agafar Clint Eastwood per retallar un 80% de la última mitja hora de peli i alguna q altra escena pel mig. A les 2h de peli pensava q si s'acabava en aquell moment, casi era per aixecar-se i aplaudir, però em vaig trobar amb un desenllaç innecessàriament dilatat, d'aquells en q a cada canvi d'escena veus com tota la sala es mou impacientment pq encara no és l'última. Per això el regust q et queda és q al final la peli s'acaba perjudicant a si mateixa. Tot i això, crec q els primers tres quarts de peli són excel·lents, amb moments magistrals i imatges d'aquelles q costa borrar de les retines (com la de sota, per mi la millor de la peli). El ritme és perfecte durant casi tota la peli i, excepte alguna transició d'algun flashback una mica cutre, les dues històries en paral·lel estan muntades amb molt de significat i es pot apreciar la relació i comparació entre les dues. Un altre dels punts forts de la peli és la fotografia, sobretot en la part bèlica, on també la situació de la càmara ens fa sentir com si fóssim un soldat més.

El març de 1945, en plena 2a GM, els americans tenen la missió d'ocupar l'illa estratègica d'Iwo Jima, en possessió dels japonesos. Aquell episodi va donar lloc a una imatge que va donar la volta al món, la de sis soldats aixecant una bandera americana al cim de l'illa. Tal va ser la repercussió de la fotografia q els protagonistes d'ella van ser cridats a tornar a EUA, on se'ls va penjar l'etiqueta d'herois sense que ningú, excepte ells mateixos, sabés exactament com van anar les coses.

A part d'oferir-nos imatges brutals en la seva part bèlica, Banderas de Nuestros Padres té la virtut de combinar-ho amb un component molt fort de crítica i sàtira de la societat americana dels anys 40, q de ben segur no és tan diferent de l'actual. La voluntat d'utilitzar qualsevol icona popular per a fins econòmics o comercials i l'oblit de tota la resta, pq només importa allò q surt als mitjans de comunicació, és una de les grans crítiques que fa la peli. La figura dels herois q no es senten com a tals i q no saben si deixar-se portar pel cap o pel cor demostra q una guerra és molt més q dos bàndols matant-se entre ells, la gent necessita ídols amb cares i noms per arribar a creure en la victòria. Això sí, la peli és un pèl massa reiterativa a l'hora de transmetre aquest missatge. En resum, m'agradaria deixar-la encara millor, però aquesta sèrie de detalls fan q no pugui fer-ho. Això sí, s'ha de veure, sense cap mena de dubte. Ja espero amb impaciència Cartas desde Iwo Jima, la versió des del bàndol japonès. Per cert, una altra q apunta descaradament als Oscars.

Títol original: Flags of Our Fathers

Director: Clint Eastwood

Intèrprets principals: Ryan Phillippe, Jesse Bradford, Adam Beach, Paul Walker, Jamie Bell, Barry Pepper

País: USA, 2006.

Gènere: Bèlic, drama, històric. 130 min.

Nominada als OSCARS 2006: Millor muntatge de so, millor edició de so

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Babel

Per Mrtí - January 1st, 2007, 14:56, Categoria: Cine - 2006

Una de les millors pel·lícules que he vist en els últims anys, sense cap mena de dubte. En un moment en q cada peli q veus et recorda tant a tantes d'anteriors i en q pocs s'arrisquen a trencar amb els esquemes establerts, Iñárritu ja s'ha consagrat com un dels directors a tenir en compte en aquest principi de segle i després de Amores Perros i 21 Gramos, no baixa el llistó ni un centimetre i presenta aquesta impressionant Babel. Un cop més, el dramatisme és el plat fort del director, i en aquest cas ens ho presenta des de tres punts de vista diferents, separats per milers de quilòmetres entre ells, però basats tots en un mateix problema: els problemes de la comunicació entre les persones. Per molt diferents que siguem, encara q les nostres formes de vida no tinguin res a veure, q no tinguem el mateix color de pell, no parlem el mateix idioma o no tinguem les mateixes possibilitats que la majoria de gent, els humans estem obligats a entendre'ns per sobreviure. Crec q aquest és un bon resum (modèstia a part) del q ens vol transmetre Babel.

Una parella d'americans q són víctimes d'un greu accident mentre fan turisme al Marroc, una dona mexicana q veu com es complica la seva vida només per voler estar amb la seva família i una noia japonesa sordomuda q es veu marginada pel seu entorn per culpa de la seva discapacitat. Aquestes són les tres històries q conformen Babel, q van evolucionant de forma paral·lela i, aparentment, cadascuna diferenciada de les altres dues.

Un cop més, el muntatge és per treure's el barret, ja q aconsegueix fer avançar les tres històries a la vegada, plenes d'immensos contrastos entre elles, de forma q en tot moment ens creiem q estem veient una mateixa peli i no tres de diferents. Per molt bruscos q semblin alguns talls entre una i altra, t'adones q tot té un sentit i una continuitat. D'altra banda, la banda sonora és senzillament magnífica i el treball de tots els actors, admirable. Babel demostra q tant en una punta del planeta com en l'altra, tots sofrim de la mateixa forma i q, al cap i a la fi, tots som iguals. És una peli dura, angoixant, sorprenent, no amaga res ni es guarda res a la recámara i t'emociona encara q no ho vulguis gràcies a la credibilitat q desprèn. Una magnífica forma de començar el 2007, amb una de les millors pelis q he comentat aquí, i q no es pot quedar sense una o més estatuetes daurades.

Títol: Babel

Director: Alejandro González Iñárritu

Intèrprets principals: Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, Adriana Barraza, Koji Yakusho, Rinko Kikuchi, Said Tarchani, Boubker Ait El Caid

País: USA, 2006.

Gènere: Drama. 135 min.

Nominada als OSCARS 2006: Millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària (Adriana Barraza i Rinko Kikuchi), millor guió original, millor muntatge, millor banda sonora

Permalink :: 7 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Blog alojado en ZoomBlog.com