Calendari

<<   May 2006  >>
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    
Alojado en
ZoomBlog

Final Champions League 2006

Per Mrtí - May 19th, 2006, 23:20, Categoria: General

Aquesta sí q serà la peli de l'any, sense cap dubte. Emoció, nervis, sofriment, eufòria, llàgrimes, abraçades, crits, i més coses que només es poden conèixer si es viu en directe com vem tenir la sort alguns. "Total per 22 tios corrent darrere una pilota intentant ficar-la entre tres pals"... doncs rotundament no. Després de fer 1000 km en cotxe havent sortit a les 3 de la matinada i dormit poc mes d'una hora, pagar 80 euros en peatges, veure la Torre Eiffel envaida per milers de seguidors blaugranes, saturar el metro de París, tot això per veure un partit de poc més de 90 minuts, està clar que hi ha alguna cosa superior a tot això i no podria respondre exactament quina... simplement és algo q es porta a dins. Sortir del camp amb la sensació que acabes de presenciar algo històric, que milers de persones haurien volgut estar al teu lloc, i que mai ho oblidaràs, ja és suficient pq tot això valgui la pena.

 

Surten els jugadors, himne de la Champions League, el vivim com si fos el nostre, fins i tot alguns adaptant la lletra al nostre gust, la qual acabaria sent un anunci del que acabaria passant. Primers minuts, Henry ens els posa per corbata en dues jugades seguides, però Valdés demostra lo grandiós porter q és. Minut 19, expulsió de Lehmann, per mi no ho era i sí gol de Giuly, en teoria ens beneficiava... però sembla q no. Minut 37, gol de Campbell, mans al cap i per uns segons silenci total. Intent de reacció abans de la mitja part, però es queda en intent. Mitja part, confiança en què marcarem, però el sofriment està assegurat. Segona part, surten els jugadors i per la rebuda de les aficions sembla que sigui el Barça qui va guanyant, això pinta bé... però els minuts semblen passar de 5 en 5 i la moral comença a disminuir. Minut 75, ja començo a pensar en la tornada q ens espera, en la ràbia q farà perdre així, en la gran oportunitat perduda. Minut 76, Larsson a Eto'o... 1-1, explosió d'alegria bestial, de 0 a 100 en 2 segons, ja ho tenim, guanyarem segur, tothom ho té tant clar que ens quedem drets esperant el segon. 4 minuts després, Belletti s'interna a l'àrea, passada de fantasia de Larsson, remata Belletti... 2-1 i el deliri. No es pot descriure, no tinc paraules, sembla q el cos no estava preparat per això, m'haig d'asseure de tant en tant per recuperar forces. Mai havia viscut res semblant. Els minuts semblen passar a camara lenta ara, però per fi s'acaba. Feia 10 minuts q ja ho sabíem, però ara ja es confirma, som Campions d'Europa. Al final ja no saps què fer, com posar-te, a qui abraçar-te, la veu s'està acabant. Puyol aixeca la copa, feia mesos que t'ho havies imaginat cops i més cops, ara ja ha passat i ho has vist en directe.

Fins ara envejava tots aquells que deien haver estat a Wembley. Això ha canviat. Ara jo puc dir q vaig ser a la final de París, q s'enteri tothom! jeje. I bueno, ja sóm aquí un altre cop, la vida segueix, però la pell de gallina cada cop q recordo els moments que vem passar al Stade de France de St.Denis ja no mels treu ningú. La 2a Champions, la Champions de Belletti (xd), la Champions de París, l'any q ve a Atenes. VISCA EL BARÇA CAGUN TOTTTTTTTTTTTT.

F.C. Barcelona 2 (Eto'o, m.76 - Belletti, m.80) - Arsenal 1 (Campbell, m.37)

17 maig de 2006. Stade de France - Saint Denis, París.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com