Calendari

<<   May 2006  >>
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    
Alojado en
ZoomBlog

May 2006

Hard Candy

Per Mrtí - May 29th, 2006, 20:19, Categoria: Cine - 2005

Dos actors protagonistes, dos actors secundaris totalment testimonials i pràcticament un sol espai interior. Sembla poca cosa, però ha resultat ser una de les pelis més intenses i atractives q he vist últimament. I és que a Hard Candy no et pots fiar de res ni guiar-te per les aparences. Té alguns dels moments més perturbadors i fins i tot incòmodes q recordo, però aconsegueix mantenir-te hipnotitzat davant la pantalla de principi a fi, sense pausa, sense descans. Rodada completament en digital i amb una fotografia casi monocromàtica amb tons freds tota l'estona, la direcció també contribueix extraordinàriament a crear el clima adequat en cada moment al llarg de la peli. L'habilitat d"allargar cada situació, perfectament calculades totes, fa que la tensió sigui constant, com si volguessis omplir un got d'aigua amb un comptagotes.

Hayley, una adolescent de 14 anys, i Jeff, un fotògraf de 32, queden per pendre un cafè després d'haver-se conegut en un xat d'internet. Sembla q les espectatives dels dos no han estat defraudades, i Jeff s'emporta a Hayley a casa seva amb el propòsit de fer-li algunes fotos tal com fa a les models amb qui treballa. Un cop allà, s'inicia com un "joc" per veure qui aconsegueix dominar la situació i aconseguir dirigir-la cap on vol. La resolució resulta crucial.

Impresionant el duel d'interpretacions entre Ellen Page i Patrick Wilson, especialment ella, per ser el seu primer paper important... i per aquesta cara angelical. En ocasions, recorda a les pelis de venjança asiàtiques, com Audition, en part per la no recomanació per a estómacs delicats, quedeu avisats. S'ha parlat de q el q passa a Hard Candy és difícil de justificar des d'un punt de vista ètic i fins i tot legal, però q es posin a buscar totes les pelis així i no acabaríem ni el mes q ve. En fi, per part meva, molt recomanable… però prepareu-vos, jeje.

Títol: Hard Candy

Director: David Slade

Interpretacions principals: Ellen Page, Patrick Wilson, Sandra Oh.

País: USA, 2005.

Gènere: Thriller, drama. 100 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Lost - Final 2a temporada

Per Mrtí - May 25th, 2006, 20:01, Categoria: Lost

Bueno, això s'ha acabat i ara a aguantar fins al setembre o octubre...

Personalment, crec q globalment la 1a temporada va ser molt més trepidant que la 2a, suposo q es normal pq era l'acceleració de tot, i ara ja sembla haver moderat el ritme i haver-se estabilitzat una mica. Esperem q a la 3a la cosa s'animi una mica més, tenint en compte la de coses q hi ha per resoldre i sobretot el nou enfoc q provoca el què passa en els dos últims capítols... sobretot la última escena, jeje. Bé, tot i això haig de dir q la sensació després d'haver vist l'últim capítol ha estat de q potser esperava una mica més... en fin, no se, a vere que en pensa la gent.

Als qui estan seguint els capítols q passen ara en castellà... suposo q no cal dir q NO llegeixin els comentaris si no volen arruinar bona part de la temporada...

Permalink :: 12 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Kiss Kiss Bang Bang

Per Mrtí - May 21st, 2006, 18:35, Categoria: Cine - 2005

Divertida paròdia del cine detectivesc que aconsegueix el seu objectiu d'entretenir en tot moment sense tirar d"humor tonto, sinó al contrari, amb un guió força elaborat i un estil original i treballat. Tot plegat fa que superi les expectatives i es converteixi en una d'aquelles q no em farà res tornar a veure d"aquí un temps i de ben segur em divertirà de la mateixa forma. Sap trobar la fórmula perfecta per no caure en l'humor gratuït i idiota, se seguida es situa a un bon nivell i aconsegueix mantenir-se pràcticament al llarg de tota la peli. La incorporació de la veu en off és un gran encert, sobretot pq sap fer-ne l'ús adequat, i la combinació d'elements com la ironia, el surrealisme i fins i tot el "slapstick" la convertirà en una peli força genuïna i una molt agradable sorpresa a aquells qui la mirin esperant trobar una estupida comèdia americana més. Desmonta qualsevol prejudici.

Tot i ser un lladre d"estar per casa, Harry Lockart no deixa de ser un tio decent i pacífic, a la vegada que un somiador una mica inconscient i ingenu tot i la mala sort que l'ha acompanyat durant gran part de la seva vida. En un dels seus robatoris cutres en una botiga de regals per a satisfer la llista dels seus fills per Nadal, es veu sorprès per l'alarma de seguretat (un cop més) i comença una fuga que el portarà a trobar-se enmig d'un càsting per a una peli de detectius. Aquest capritx del destí fa que la seva vida canvïi en qüestió d'hores i acabi formant part del bàndol oposat al q ell sempre havia estat.

El gran carisma dels protagonistes i l'efecte del xoc entre les seves personalitats tan diferents alimenten genialment totes les situacions a què han de fer front i les decisions a pendre. Això fa que la peli caigui bé des del principi i t'enganxi de mala manera. Els diàlegs, les intervencions del narrador en off, sovint implicant directament a l"espectador i/o protagonistes i les diverses referències a tòpics del gènere cinematogràfic es presenten amb la dosi perfecte pq la peli no es passi de llesta. Si mesurem l'èxit d'una peli en funció del compliment dels seus objectius sent conscient de les seves pretensions, Kiss Kiss Bang Bang resulta exitosa sense cap dubte.

Per aconseguir-la d'internet: http://www.elitetorrent.net/torrent-2202-kiss-kiss-bang-bang-dvdrip.html

Títol original: Kiss Kiss Bang Bang

Director i guionista: Shane Black

Intèrprets principals: Robert Downey Jr, Val Kilmer, Michelle Monaghan, Corbin Bernsen

País: USA, 2005.

Gènere: Comèdia, thriller, acció. 100 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Final Champions League 2006

Per Mrtí - May 19th, 2006, 23:20, Categoria: General

Aquesta sí q serà la peli de l'any, sense cap dubte. Emoció, nervis, sofriment, eufòria, llàgrimes, abraçades, crits, i més coses que només es poden conèixer si es viu en directe com vem tenir la sort alguns. "Total per 22 tios corrent darrere una pilota intentant ficar-la entre tres pals"... doncs rotundament no. Després de fer 1000 km en cotxe havent sortit a les 3 de la matinada i dormit poc mes d'una hora, pagar 80 euros en peatges, veure la Torre Eiffel envaida per milers de seguidors blaugranes, saturar el metro de París, tot això per veure un partit de poc més de 90 minuts, està clar que hi ha alguna cosa superior a tot això i no podria respondre exactament quina... simplement és algo q es porta a dins. Sortir del camp amb la sensació que acabes de presenciar algo històric, que milers de persones haurien volgut estar al teu lloc, i que mai ho oblidaràs, ja és suficient pq tot això valgui la pena.

 

Surten els jugadors, himne de la Champions League, el vivim com si fos el nostre, fins i tot alguns adaptant la lletra al nostre gust, la qual acabaria sent un anunci del que acabaria passant. Primers minuts, Henry ens els posa per corbata en dues jugades seguides, però Valdés demostra lo grandiós porter q és. Minut 19, expulsió de Lehmann, per mi no ho era i sí gol de Giuly, en teoria ens beneficiava... però sembla q no. Minut 37, gol de Campbell, mans al cap i per uns segons silenci total. Intent de reacció abans de la mitja part, però es queda en intent. Mitja part, confiança en què marcarem, però el sofriment està assegurat. Segona part, surten els jugadors i per la rebuda de les aficions sembla que sigui el Barça qui va guanyant, això pinta bé... però els minuts semblen passar de 5 en 5 i la moral comença a disminuir. Minut 75, ja començo a pensar en la tornada q ens espera, en la ràbia q farà perdre així, en la gran oportunitat perduda. Minut 76, Larsson a Eto'o... 1-1, explosió d'alegria bestial, de 0 a 100 en 2 segons, ja ho tenim, guanyarem segur, tothom ho té tant clar que ens quedem drets esperant el segon. 4 minuts després, Belletti s'interna a l'àrea, passada de fantasia de Larsson, remata Belletti... 2-1 i el deliri. No es pot descriure, no tinc paraules, sembla q el cos no estava preparat per això, m'haig d'asseure de tant en tant per recuperar forces. Mai havia viscut res semblant. Els minuts semblen passar a camara lenta ara, però per fi s'acaba. Feia 10 minuts q ja ho sabíem, però ara ja es confirma, som Campions d'Europa. Al final ja no saps què fer, com posar-te, a qui abraçar-te, la veu s'està acabant. Puyol aixeca la copa, feia mesos que t'ho havies imaginat cops i més cops, ara ja ha passat i ho has vist en directe.

Fins ara envejava tots aquells que deien haver estat a Wembley. Això ha canviat. Ara jo puc dir q vaig ser a la final de París, q s'enteri tothom! jeje. I bueno, ja sóm aquí un altre cop, la vida segueix, però la pell de gallina cada cop q recordo els moments que vem passar al Stade de France de St.Denis ja no mels treu ningú. La 2a Champions, la Champions de Belletti (xd), la Champions de París, l'any q ve a Atenes. VISCA EL BARÇA CAGUN TOTTTTTTTTTTTT.

F.C. Barcelona 2 (Eto'o, m.76 - Belletti, m.80) - Arsenal 1 (Campbell, m.37)

17 maig de 2006. Stade de France - Saint Denis, París.

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

En la cumbre

Per Mrtí - May 16th, 2006, 13:31, Categoria: Cine - 2004

Pelicula del montón però que, dins d'aquest grup, estaria cap a la part alta. Podria ser la germana petita de Closer, però al ser independent té molta més humilitat i senzillesa. Es deixa veure amb facilitat i aconsegueix mantenir l'atenció de l"espectador pràcticament en tot moment, però li falta una mica de chispa; no té elements sorpresa o girs bruscos, els quals li afegirien una mica més d'interès. En general, es tracta d'una peli molt correcta, però que aquesta falta de risc fa que no passi d'aquí. No obstant, s'han de destacar les interpretacions de casi tot el repartiment i també no es pot treure mèrit al guió, que aconsegueix presentar a diversos personatges i anar-los relacionant i creuant les seves vides al llarg de la pel·lícula sense que en cap moment es vegi forçat o poc creible.

Isabel, fotògrafa, i Jonathan, advocat, són a un setmana de la seva boda, però sembla que la cosa no està clara del tot. Diana, la mare de Isabel, és una estrella de cine i teatre que prepara la seva nova obra, i que sospita d'una nova aventura del seu marit. Per la seva banda, Peter és un periodista a qui se li encarrega un reportatge sobre un conegut fotògraf, i Alec és un actor amateur amb ganes de donar un pas endavant a la seva carrera d'actor. Tots ells passen 24h en què diversos fets els posaran en comú més del que es pensen i faran que les seves vides canvïin radicalment.

Sempre m'han agradat els drames corals a partir de diverses històries separades que van coincidint entre elles (Love Actually, Crash…), i crec que En la Cumbre acaba complint, però de forma més discreta. El que sí se li pot atribuir és que és totalment fidel al seu estil, no és gens pretensiosa i per això aconsegueix que els personatges acabin resultant molt propers a l"espectador. No ha estat gens promocionada, per això poca gent deu saber que actualment està en cartellera, i és una llàstima perquè és d"aquelles que segur q agradaria a molta gent.

Si voleu baixar-la d'internet: http://www.estrenosdivx.com/bitorrent-descargas-directas-dvdscreener-1320-en-la-cumbre.html

Títol original: Heights

Director: Chris Terrio

Intèrprets principals: Glenn Close, Elisabeth Banks, James Marsden, Jesse Bradford, John Light

País: USA, 2004.

Gènere: Drama. 95 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

The Promise

Per Mrtí - May 14th, 2006, 22:07, Categoria: Cine - 2005

Certament decepcionant. M'esperava tant d'aquesta peli que immediatament després de veure el trailer, vaig buscar-la, la vaig posar a descarregar i al dia següent ja la vaig veure. Després de Zhang Yimou em deixés realment enganxat a la força visual de Hero i La Casa de las Dagas Voladoras, esperava algo que inclús ho superés, donat que es tracta de la peli asiàtica amb més pressupost de la història, però a mida que la cosa avançava m'entraven més ganes de tornar a veure qualsevol de les dues que he citat. Per mi, The Promise és d'aquells casos en què l'elevadíssim pressupost aconseguit sembla fer oblidar als creadors el fet que aquí no s'acaba tot, sinó q ara s'ha de fer una bona peli i justificar els diners invertits. El guió m'ha semblat en general molt fluix, els personatges no tenen gaire gràcia ni carisma, en gran mesura pq els actors són força dolents, i l'ambientació de la història no està gens treballada. A més a més, hi ha una falta important de cohesió al llarg de tot el film.

Després d'una sagnant batalla entre dos exèrcits, dos nens supervivents (un de cada bàndol) es troben entre els cossos morts. Tot i semblar un trobament inofensiu, la nena acabarà fent una promesa que la marcarà la resta de la seva vida. 20 anys més tard, el rei es troba acorralat al seu castell per l'exèrcit enemic, juntament amb la seva filla, i el general de l'exèrcit reial és enviat per rescatar-lo, ajudat per un esclau. Els fets que ocurreixen fan canviar la vida de tots ells.

Si alguna cosa podia salvar The Promise, recordant un cop més l'altíssim pressupost, eren els efectes especials, però res mes lluny de la realitat. Hi ha ocasions en què t'entren ganes de riure, pq sembla que estiguis veient Bola de Drac o algun manga cutre japonès (amb tots els respectes, naturalment), i no una superproducció de cinema. En fi, que generalment canten a més no poder i casi trobo esperpèntic que hagin pogut deixar la peli amb aquests efectes especials. Res, no feu cas de les promocions que es puguin veure. Això sí, si us atreuen, deixeu estar aquesta i mireu les de Zhang Yimou. Només pel treball del color i l'harmonia visual, ja val la pena.

Títol original: Wu Ji

Director i guionista: Kaige Chen

Intèrprets principals: Dong-Kun Jang, Hiroyuki Sanada, Cecilia Cheung, Nicholas Tse, Ye Liu

País: Xina, 2005.

Gènere: Acció, fantàstic, drama. 110 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Millors pel·lícules del s.XXI

Per Mrtí - May 7th, 2006, 16:30, Categoria: General

Quines són les millors pelis que heu vist durant els 6 anys que portem de segle? Poso aquí les que, per mi, formarien part del TOP20 de les millors del s.XXI.

NO estan ordenades del nº1 al nº20, simplement és per acotar una mica més la tria, però naturalment es poden anomenar pelis que no hi siguin. Potser alguna se m'ha passat per alt...

 El Señor de los Anillos - Trilogia (Peter Jackson, 2001-03)

 Memento (Christopher Nolan, 2000)

 Ciudad de Dios (Fernando Meirelles, 2002)

 Lost in Translation (Sofia Coppola, 2003)

 Big Fish (Tim Burton, 2003)

 Olvídate de mí (Michael Gondry, 2004)

 Kill Bill vol.1 (Quentin Tarantino, 2003)

 Bowling for Columbine (Michael Moore, 2002)

 Kill Bill vol.2 (Quentin Tarantino, 2004)

 Camino a la Perdición (Sam Mendes, 2002)

 Oldboy (Park Chan-wook, 2003)

 El Pianista (Roman Polansky, 2002)

 Snatch. Cerdos y Diamantes (Guy Ritchie, 2000)

 Million Dollar Baby (Clint Eastwood, 2004)

 Dogville (Lars von Trier, 2003)

 Sin City (Robert Rodriguez, 2005)

 Una historia de violencia (David Cronenberg, 2005)

 Amélie (Jean-Pierre Jeunet, 2001)

 Match Point (Woody Allen, 2005)

 Mystic River (Clint Eastwood, 2003)

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Serenity

Per Mrtí - May 5th, 2006, 20:04, Categoria: Cine - 2005

Tot aquell qui ha vist la sèrie Firefly té cita obligada amb aquesta peli, i d'altra banda per tot aquell qui no conegui res de tot això, aquesta pot ser una bona manera de descobrir-ho i passar després a mirar la sèrie. La veritat és que Firefly en general deixa el llistó molt alt i Serenity aconsegueix arribar-hi, però de forma intermitent; decididament em quedo amb la sèrie, on crec que tot funciona millor. El principal alicient de la peli és que complementa la sèrie: dóna informació sobre temes que havien quedat sense resoldre, aprofundeix el gran misteri que envolta el personatge de River i presenta un desenllaç més definit per cadascun dels personatges, tot i que, naturalment, el rumb de la nau Serenity no s'atura mai. Per qui no ha vist la sèrie, aconsegueix posar en situació, fer passar una bona estona i deixar diversos dubtes sobre tot el que ha passat fins llavors, els quals obliguen a un extens flashback que passa per mirar els 13 capítols de Firefly. Tot i això, l'ordre adient és mirar primer la sèrie i després la peli.

Un cop més, el capità Mal Reynolds i la tripulació de la nau Serenity són requirits per dur a terme una missió "no-gaire-legal" en un dels múltiples planetes que existeixen (d"aquí 500 anys). No obstant, un perillós home de l'Aliança els persegueix per apoderar-se dels fugitius Simon i River que viatgen a la nau. Mentre intenten escapar, també tindran ocasió de descobrir les veritables causes de l'interès perquè River sigui capturada i enfrontar-se amb els sanguinaris Reavers per aconseguir el seu objectiu.

Quan un ja ha vist la sèrie i s'ha quedat amb ganes de més, Serenity és un agradable retrobament. Tot i que sembla que s'han posat una mica més seriosos a l'hora de fer la peli, l'humor segueix tenint part important. Llàstima que el final no sigui massa original i en ocasions recordi a més d'una peli d"acció. Suposo q la productora haurà intervingut pq no s'allunyés de lo de sempre. Això sí, la última frase de la peli et recorda que està per sobre d'elles i et retorna aquell somriure que tants cops es repetia capítol rera capítol a Firefly. Per això la peli no supera la sèrie, ni de bon tros, però tot i així és necessària per completar el producte i incrementar la meva debilitat per Kaylee.

Títol original: Serenity

Director i guionista: Joss Whedon

Intèrprets principals: Nathan Fillion, Summer Glau, Gina Torres, Alan Tudyk, Jewel Staite, Adam Baldwin, Sean Maher

País: USA, 2005.

Gènere: Fantàstic, aventures, acció. 115 min.

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Plan Oculto

Per Mrtí - May 3rd, 2006, 15:55, Categoria: Cine - 2006

Bona peli, però tinc la sensació que hagués pogut ser millor. L'argument en si és enginyós, emocionant, sorprenent i amb un final força ben resolt, però crec que en ocasions es veu una mica perjudicat pel ritme de la peli i també pel muntatge. Em va semblar molt encertat com comença la peli, directe al tema i sense preludis innecessaris, en 5 minuts tens muntat l'atracament i la cosa ja es posa interessant. A partir d'aquí, el primer terç de la peli és trepidant, però després entra en una fase de altibaixos en què la cosa sembla no avançar gaire i al final acaba impacientant una mica. Inclús hi ha alguns fets una mica inversemblants, en què la policia sembla idiota, però en fi... no dic més, jeje. Gairebé m'estava decepcionant i no em feia gaires ilusions amb el final, però per sort aconsegueix deixar-te amb el dubte durant uns moments per després sorprendre completament. Per això puc dir que en general es tracta d'una bona peli.

Dalton Russell i la seva banda d'atracadors té preparat el robatori perfecte a un important banc de Manhattan, tot estudiat fins a l'últim detall. Tot funciona perfectament, i es queden amb uns 50 hostatges a dins de l"edifici. El detectiu Frazier, implicat en un possible cas de corrupció policial, és l'encarregat de negociar amb els atracadors. Per la seva banda, el director del banc, que sembla preocupar-se sobretot per alguns objectes en concret dels que hi ha a la caixa forta, envia a Madaline White, una dona de confiança, per assegurar-se que aquests no corren perill. Però ningú coneix les veritables intencions dels atracadors ni el perquè del robatori.

Gran repartiment, amb Clive Owen, Denzel Washington, Jodie Foster i Willem Dafoe, cosa que afegeix qualitat a la peli. D'altra banda, es nota la direcció de Spike Lee, pel simple fet que no hi ha cap blanc bo ni cap negre dolent, i també per escenes contades en què es denuncia els prejudicis de la policia vers els immigrants o el racisme present en alguns americans. Tot i això, s'ha de dir q no és el tipus de pelis a les que ens té acostumats. Vist el que hi ha als cines ara, segurament és de les millors opcions.

Títol original: Inside Man

Director: Spike Lee

Intèrprets principals: Clive Owen, Denzel Washington, Jodie Foster, Christopher Plummer, Willem Dafoe

País: USA, 2006.

Gènere: Policíac, thriller. 120 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com