Calendari

<<   February 2008  >>
SMTWTFS
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29  
Alojado en
ZoomBlog

February 9th, 2008

Hacia Rutas Salvajes

Per Mrtí - February 9th, 2008, 14:12, Categoria: Cine - Estrena

Sean Penn adapta i dirigeix una peli que ha tingut una grandíssima acceptació a Estats Units, però que crec q aquí pot generar opinions molt diverses. En el meu cas, és d'aquelles pelis que se'm creuen des d'un bon principi i després em ja resulta molt difícil tornar a simpatitzar amb elles. El principal motiu són les lliçons de vida que vol donar el protagonista només començar la història i com la peli adopta la mateixa mentalitat de forma descarada. L'element en qüestió és un d'aquells que jo anomeno "il·luminats de la vida", decidit a anar a contracorrent del món, pensant-se que només amb lo guai que és podrà arribar on vulgui, despreciant els diners i qualsevol altra cosa q li recordi a capitalisme i, el que és pitjor, pregonant per tot arreu que la resta de mortals sóm uns perdedors que no fem més que viure una mentida. El que provoca això és que li agafi força ràbia a aquest protagonista i que es plantegi una mena de duel entre la peli i jo per veure si m'aconsegueix convèncer. I tot al contrari, el tio en diu una darrere l'altra, i només falta l'exagerat poetisme de la narració per acabar de completar-ho. El moment àlgid és el diàleg del protagonista amb ¡una poma que s'esta menjant! a la qual acaba dient, textualment, "¡¡qué orgánica y natural que eres!!". Vinga home... no em facis riure. Com a conseqüència de tot això, resulta molt difícil comprendre i compartir el gran viatge que emprèn el prota, ja que no comparteixes ni els seus ideals somiadors ni els seus objectius. Com ja he dit, el problema està en què la peli es posiciona de seguida al seu costat i això la converteix en massa efectista, tendenciosa i igual d'ingènua que ell. Potser un punt de vista més neutral, donant peu a què l'espectador pugui anar decidint si comparteix o no la visió del protagonista, hagués funcionat millor.

El jove Christopher McCandless acaba de celebrar el seu acte de graduació amb uns resultats acadèmics impressionants, però quan el seu pare li parla de comprar-li un cotxe nou, ell expressa enfadat que no necessita res material per a viure. Al cap de poc, decideix donar els 24.000 $ que tenia estalviats a una ONG i abandona la seva ciutat amb l'objectiu d'arribar a Alaska i viure envoltat de naturalesa, fugint d'un estil de vida i una societat que no encaixa amb ell.

Tot i el que pugui semblar per la primera part del comentari, Hacia Rutas Salvajes no m'ha desagradat per complet, ni molt menys. Per començar, s'ha de destacar una factura visual excel·lent, combinada amb una molt bona banda sonora, que et fa disfrutar de grans paisatges, des del Grand Canyon fins a les muntanyes nevades d'Alaska. D'altra banda, el ritme de la narració també és digne d'esment, ja que la peli són 140 minuts, però no et dóna sensació de pesadesa, sobretot per la immensa varietat d'espais i situacions per les quals passa el protagonista i també per la constant aparició de nous personatges que es van creuant en el seu camí. Crec que el carisma dels secundaris és un dels punts més forts de la peli, sobretot el vell que coneix cap al final (Hal Holbrook, nominat a millor secundari) i també la parella de hippies. Un altre aspecte que m'ha agradat és el muntatge (nominat també als Oscars), que crea dos espais temporals que van avançant en paral·lel i que permet seguir sense problemes l'evolució d'un i altre, i potser de forma força més amena que no si la història s'hagués explicat linealment. Queda clar, doncs, que Hacia Rutas Salvajes té bastants pros i contres, però per mi té aquest problema d'adoptar una posició massa tancada i de voler adoctrinar; si coincideix amb la teva forma de pensar, perfecte, però sino, malament, pq ja et poses a la defensiva des de l'inici i això va en detriment dels seus objectius. Personalment, no m'agrada gens que una peli em vulgui donar lliçons de vida i definir la meva com a mentida, prefereixo que em mostri aquesta altra forma de veure les coses i demostrar-me la seva validesa pq jo pugui dir llavors que sí, que és una opció, però que no la comparteixo. Tots sabem que Sean Penn és com és, però potser no cal que s'agradi tant a si mateix.

Títol original: Into the Wild

Director i guionista: Sean Penn

Intèrprets principals: Emile Hirsch, William Hurt, Marcia Gay Harden, Jena Malone, Vince Vaughn, Catherine Keener, Brian Dierker, Hal Holbrook, Kristen Stewart

País: USA, 2007.

Gènere: Aventures, drama. 140 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com