Calendari

<<   January 2008  >>
SMTWTFS
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31   
Alojado en
ZoomBlog

January 21st, 2008

Los Crímenes de Oxford

Per Mrtí - January 21st, 2008, 20:12, Categoria: Cine - Estrena

Li tenia ganes a aquesta peli, sobretot pq el tema d'assassinats en sèrie combinats amb una certa simbologia a desxifrar per poder atrapar l'autor sempre m'ha atret moltíssim, però haig de dir que m'ha defraudat bastant. Tothom parla dels "abundants" encants de Leonor Watling com el més destacable d'aquesta peli i jo volia creure que, a banda d'això, alguna cosa més se'n podria extreure, però la veritat és que em costa i això diu molt poc a favor de Los Crímenes de Oxford. Alex de la Iglesia demostra que s'ha ficat en un terreny que no és el seu i que no té gens per la mà, i crec que ha pagat la novatada. Si per alguna cosa es caracteritza el director basc és per donar una personalitat molt marcada a les seves obres, però precisament és això el que més li manca a Los Crímenes de Oxford. La peli no comença malament i tota la part del plantejament fins al primer crim obre l'interès de l'espectador, però a partir de llavors comencen els impropòsits, els trompicons i les incoherències. Tot plegat fa que sigui molt difícil implicar-se en la història i prendre-se-la amb la seriositat que requereix, cosa que fa que tot comenci a perdre trascendència i l'expectació caigui. Quan s'acosta la resolució, la tensió remonta una mica el vol, però l'explicació final de tot plegat resulta molt poc convincent i fa que l'espectador se senti una mica enganyat per tot el que ha vist fins llavors. La pregunta amb què un es queda seria: Valia la pena tot plegat per acabar d'aquesta forma? Home, la peli és entretinguda i compleix per fer passar el rato, però tens la sensació que molts dels elements que et presenta com a claus, acaben sent un pèl gratuïts. Una peli pot ser tramposa, però de forma intel·ligent i brillant i donant un sentit final a tot plegat (Sospechosos Habituales), però en aquest cas no és així, ni molt menys. No m'he llegit la novel·la, però dubto que la sensació després de llegir el llibre sigui aquesta, per tant crec que l'adaptació ha de ser un dels errors principals d'aquesta peli.

Martin, un estudiant nordamericà arriba a Oxford amb l'objectiu de contactar amb Arthur Seldom, un cèlebre professor de lògica matemàtica per escriure la seva tesi. Martin s'allotja a la casa de la senyora Eagleton, qui apura els seus últims dies de vida acompanyada de la seva filla Beth. En una conferència que dóna el professor, Martin aconsegueix tenir el primer contacte amb ell, però serà més tard, en una extranya coincidència i a raó d'un fet terrible, quan començaran a treballar junts de veritat, posant en joc tot el seu coneixement sobre matemàtiques.

En efecte, no puc evitar mencionar les generoses aparicions de Leonor Watling com el principal despertador d'interès de la peli, sobretot pel públic masculí, pq negar-ho. La veritat és que el personatge que interpreta Watling juga un paper quasi nul en la resolució de la trama, per tant, no m'explico el motiu d'incloure-la a la peli si no és el de simple reclam sexual. En fi, si és així, d'una banda s'agraeix, això està clar, però de l'altra és una mica trist. Pel que fa a Elijah Wood, dubto que fós el millor actor per interpretar aquest paper, ja que, a part que arrossega de forma inevitable l'etiqueta de Frodo Bolsón, la seva presència en pantalla és massa inofensiva i això li resta credibilitat al personatge. Segurament la millor interpretació és la de John Hurt, qui és l'únic que realment es veu còmode amb el seu personatge, tot i que a vegades desitjaries que callés una estona... Pel que fa a la temàtica matemàtica (sona graciós això), comença de forma atractiva i les primeres converses sobre temes metafísics resulten força interessants, però a mida que avancen els minuts, la peli s'embolica ella soleta i fa que l'explicació cada cop sigui menys fluida i més confusa. A més, la incursió de personatges i subtrames, que al final t'adones que no serveixen per res, tampoc ajuda gaire. Pel que fa a la direcció, et creus que és Alex de la Iglesia qui està darrere la camera pq surt als crèdits inicials, pq és completament neutra. Només se'n salva un magnífic pla seqüència que ens transporta pels carrers d'Oxford, mostrant-nos a tots i cada un dels sospitosos, i que acaba amb un primer pla de la primera víctima. En resum, que Los Crímenes de Oxford no aconsegueix crear l'atmòsfera adequada per una història com la que explica, i això la converteix en superficial, que es el pitjor que li podia passar. Normaleta i poc més... això sí, surt Leonor Watling en pilotes. Ben pensat, potser sí que és el millor...

Títol original: The Oxford Murders

Director: Alex de la Iglesia

Intèrprets principals: Elijah Wood, John Hurt, Leonor Watling, Julie Cox, Burn Gorman, Jim Carter, Anna Massey

País: Espanya, 2008.

Gènere: Intriga, thriller. 110 min.

Permalink :: 13 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com