Calendari

<<   September 2007  >>
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30       
Alojado en
ZoomBlog

September 2007

The Company

Per Mrtí - September 30th, 2007, 23:58, Categoria: Sèries TV

Cada cop és més habitual, sobretot a USA, trobar produccions en un format anomenat "mini-serie". Es tracta de sèries de tan sols tres capítols, però d'entre 1h i 1h 30min de durada cadascún, cosa que equivaldria a uns set capítols d'una sèrie normal. No obstant, a diferència de les series convencionals, cada capítol acostuma a tenir una trama pròpia que comença i acaba, per tant, no ens trobem amb els típics finals completament oberts que et fan esperar al següent episodi per saber què passa. En el cas de The Company, es tracta d'una mateixa història clarament separada en tres parts molt diferents l'una de l'altra, però que obviament tenen una relació cronològica i temàtica entre elles. Cada una de les tres té lloc en escenaris completament diferents i també té els seus propis personatges secundaris, sobretot en el cas dels dos primers capítols. El tercer i últim es centra en analitzar, investigar i resoldre el q ha passat en els dos anteriors. Realment, no sé si es el format (al qual s'adapta de forma magnífica), però The Company m'ha semblat un producció simplement impecable.

Mantenir l'interès de l'espectador al llarg de les 4h i mitja que dura en total (1h 30 per capítol) ja és digne de mèrit, però a més a més, el tractament de tota la història m'ha semblat brillant. El tema ja de per si és atractiu, Guerra Freda, CIA vs KGB, però també complicat per la seva complexitat. No obstant, la sèrie aconsegueix plantejar-lo de forma perfectament dosificada, així que l'acció mai es torna massa espessa o avorrida i l'espectador no té la opció de perdre's (véase El Buen Pastor). The Company no només és una molt bona història de ficció, també és una classe d'història que permet recordar i saber més coses sobre diversos episodis d'aquell enfrontament entre USA i la URSS. Berlín, Budapest i Cuba són tres dels escenaris, tots amb una ambientació perfecta i tots amb la seva pròpia personalitat. Si alguna cosa no té aquesta mini-sèrie és monotonia.

A mitjans dels anys 50, Berlín està dividit. La CIA té preparada allà una important operació que consisteix en fer passar a la part occidental a varios trànsfugues del KGB que els poden proporcionar informació molt important sobre l'existència d'un talp soviètic en les més altes instàncies de l'agència americana. El cap de la CIA a Berlín, Harvey Torriti, i el seu ajudant, Jack McCauliffe, són els encarregats de dur a terme la missió. El desenllaç d'aquesta és el detonant de tot.

Gran part de culpa de la gran qualitat de The Company és el seu repartiment de luxe. Alfred Molina, Chris O'Donnell i Michael Keaton tenen millor actuació aquí que en tota la seva carrera cinematogràfica, sobretot aquest últim. No només ells, la veritat és que fins i tot els secundaris tenen una força especial. S'ha de dir que els responsables d'aquesta mini-sèrie no són qualsevol, sinó q es tracta dels germans Ridley i Tony Scott, i que el pressupost va arribar als 38 milions de dòlars. Després de veure'n el resultat, no hi tinc res a dir. Espero que no sigui la última que fan. The Company entraria dins d'aquells petits descobriments que es converteixen en recomanacions especials; ara mateix només es troba per internet pq la van emetre aquest estiu a USA, si podeu baixar-la, no us en penedireu. Com ja he dit, la producció passa de les 4h totals, però és q els tres capítols no estan fets per veure'ls d'una tirada. Repartir-los al llarg d'una setmaneta és el millor.

Link Bittorrent: V.O. subtitulada

Títol: The Company

Director: Mikael Salomon

Intèrprets principals: Chris O'Donnell, Alfred Molina, Michael Keaton, Rory Cochrane, Alessandro Nivola, Ulrich Thomsen, Erika Marozsán, Natasha McElhone

País: USA, 2007.

Gènere: Drama, thriller, històric. 3 capítols de 1h 30min

Permalink :: 4 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

La Jungla 4.0

Per Mrtí - September 30th, 2007, 17:20, Categoria: Cine - 2007

Un nou exemple que confirma la greu falta d'idees originals que hi ha per Hollywood és aquesta recent moda de recuperar populars "sagas" de pelis q es van fer populars durant els anys 80 i 90 i fer-ne ara una nova entrega. Òbviament, sigui bona o dolenta, només per la popularitat q van tenir les altres en el passat, ja s'asseguren uns quants milions de dòlars en recaptació per aquesta nova peli. Això és el q ha passat amb La Jungla 4.0 i el q passarà, per exemple, amb la nova de Indiana Jones. En el cas de la q ens ocupa ara, doncs la veritat és q reconec q ha superat una mica les poques espectatives que tenia cap a ella. Com a peli d'acció, t'ofereix exactament el q esperes (cosa q ja no totes fan), però també aconsegueix crear situacions especialment espectaculars i inèdites. Amb la història no cal parar-se a estudiar-la gaire pq és el de sempre i igual de previsible q sempre, però el cert és q el ritme és molt bo i que passa força ràpid tot i acostar-se a les dues hores de durada. Però tot això no justifica el fet de realitzar una quarta part de La jungla dotze anys després de la tercera, el q ho justifica és veure (per últim cop?) a Bruce Willis com a John McClane. És ell qui porta el pes de la peli i és ell qui la fa diferent de la resta. Actualment, pocs actors tenen més carisma que Willis i, tot i q no les tenia totes abans de veure la peli, crec q molts haurem agraït el poder tornar a veure'l en la pell del primer personatge en que tots el vem descobrir.

Estats Units està sent víctima d'una sèrie d'atacs informàtics que estan convertint el país en un autèntic caos. El detectiu de la policia de Nova York John McClane té com a missió trobar un conegut hacker de la xarxa, protegir-lo i fer-lo coordinar amb les autoritats per intentar trobar els responsables dels atacs. Però no només ell busca a aquest hacker...

Com ja passava en les anteriors tres, La Jungla 4.0 es caracteritza per afegir diversos tocs d'humor al llarg de la peli, sobretot gràcies a la ja coneguda ironia del seu protagonista. Un altre detall a destacar és la breu, però estelar, aparició de Kevin Smith en un paper molt adequat per a ell (en aquest cas parla, cal precisar-ho). No es pot dir el mateix de l'actor q interpreta al dolent de la peli, que trobat senzillament horrorós. Pel q fa a la resta, doncs poca cosa més, cotxes, camions, avions i tot d'altres elements típics d'una peli d'acció. Pels q hagin vist tota la saga, possiblement li trobaran a faltar alguna cosa (per mi la 3 es la millor), pero crec q no s'arrepentiran de veure-la. Pels q simplement els agradi el cine d'acció, q no se la perdin. Per qui no li agradi, doncs segurament se la pot estalviar. Això sí, crec q no seria convenient parlar d'una Jungla 5.0; el q s'acaba, s'acaba i millor no forçar-ho.

Links Bittorrent: V.O. Subt. (qualitat DVD) / Doblada (so millorable)

Títol original: Live Free or Die Hard

Director: Len Wiseman

Intèrprets principals: Bruce Willis, Justin Long, Timothy Olyphant, Maggie Q, Cliff Curtis, Mary Elizabeth Winstead, Kevin Smith

País: USA, 2007.

Gènere: Acció. 115 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Prison Break - Inici 3a temporada

Per Mrtí - September 26th, 2007, 0:22, Categoria: Prison Break

Per fi ha començat la tercera temporada d'una de les sèries més esperades. La veritat és q un servidor s'ha posat a veure-la amb cert escepticisme, pq, sincerament, dubto q pugui mantenir la intensitat i sobretot l'interès de la segona i molt menys de la primera. Hi ha qui diu que Prison Break es va acabar amb la 1a temporada i q a partir de llavors ja no tenia raó de ser, però jo, sincerament, em vaig divertir força amb la 2a. Això sí, cap al final cada cop creixia més la sensació de que la credibilitat de la serie s'anava apagant mica en mica.

Tal com va passar amb la 2a, la 3a temporada ens situa en un entorn completament nou, amb personatges nous i dificultats noves. Vull donar-li temps, però després dels dos primers capítols ho qualificaria d'acceptable, no més. Com ja esperava, tot plegat sembla una mica descafeinat respecte al que ja hem vist, veurem si aconsegueixen enganxar-nos fins ara.

Els que, com jo, ja hagin començat a veure-la i vulguin donar la seva opinió, endavant.
Aquests son els links per baixarse els capítols: PrisonBreak 3T + subtítols

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Very Important Perros

Per Mrtí - September 16th, 2007, 20:55, Categoria: Cine - 2000

El títol quasi fa vergonya posar-lo (en una de tantes inexplicables i patètiques traduccions al castellà), però que això no enganyi a ningú perquè estem davant d'una comèdia sorprenentment corrosiva i divertida. Rodada en forma de fals documental, la peli s'endinsa en un dels esdeveniments amb un ambient més extravagant de la societat nordamericana: els concursos de bellesa de gossos. I, com ja podeu imaginar, no són els gossos els protagonistes, sinó els seus amos. La peli ens presenta a cinc concursants que acudiran al concurs i en fa tot el seguiment des de que es preparen per marxar fins a uns mesos després de l'esdeveniment. El repertori no pot ser més freak, surrealista i d'altres adjectius que englobarien tot el que "no és normal". Les imatges, que combinen declaracions dels protagonistes a càmara com si els estiguessin entrevistant amb escenes de la seva convivència amb el gos, ens ergalen escenes completament delirants i declaracions totalment absurdes i irracionals. La veritat és q el guió es podria qualificar d'excel.lent, amb un tipus d'humor molt cabrón, basat en q els personatges vagin quedant en evidència ells solets i de forma progressiva a mida q avança la peli. Tot plegat és una exageració, naturalment, però la intenció de deixar en ridícul aquest sector de la població és evident. En aquest sentit, el fet que es presenti com un fals documental -i encara q sapigues q és ficció- ajuda a q realment un es cregui q existeix gent així pel món.

Els propietaris de cinc gossos participants al Mayflower Kennel Club Dog Show a Philadelphia es preparen per a la competició amb el somni de guanyar el primer premi. Un propietari d'una botiga de pesca amb vocació de ventríloc, una refinada parella de gais, un curiós matrimoni del qual la dona té un passat bastant animat, una parella amb força facilitat per perdre els nervis i una imponent dona casada amb un vell decrèpit q no pot ni moure's. Tots ells es troben al mateix hotel esperant el gran dia. Només un pot guanyar.

Salvant les distàncies, Very Important Perros fa venir a la ment en algunes ocasions a Pequeña Miss Sunshine, sobretot per la temàtica i també per aquest to satíric cap a aquesta part tan "kitsch" de la societat americana. I no només reben els concursants, cal destacar la inestimable participació d'un comentarista de tele absolutament genial q encarna al típic q no té ni idea de l'esdeveniment q està cobrint i es dedica a tirar de tòpics i a intentar fer brometes tota l'estona. La veritat és q la peli passa quasi sense adonar-te'n, ja que dura 1h i 20min i el ritme és molt viu i constant. Només el fet d'esperar quina serà la següent estupidesa per part dels protagonistes fa que et mantinguis atent de principi a fi. Very Important Perros s'afegeix a aquesta llista de pelis com Gracias por Fumar o Bad Santa que demostren q, a vegades, poden sortir comèdies amb cara i ulls d'Estats Units, q s'atreveixen a riure's del seu país i q ho fan sense tallar-se ni un pèl.

Títol original: Best in Show

Director i guionista: Christopher Guest

Intèrprets ptincipals: Eugene Levy, Catherine O'Hara, Michael McKean, John Michael Higgins, Christopher Guest, Jennifer Coolidge, Fred Willard...

País: USA, 2000.

Gènere: Comèdia, fals documental. 80 min.

Permalink :: 1 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Grindhouse: Death Proof

Per Mrtí - September 6th, 2007, 0:45, Categoria: Cine - 2007

Segona part d'aquest genial projecte anomenat Grindhouse que, un cop més, ha estat maltractat a les nostres sales i ens han presentat de forma fraccionada. Si Planet Terror de Robert Rodríguez era una barreja de deliri colectiu i freakisme extrem que ja predisposava a no ser considerada seriosament, a Death Proof les coses ja no van tant en broma -si més no, explícitament- i es deixa nota el segell inconfusible del mestre Quentin Tarantino. Tot i q resulta inevitable l'exercici de comparar les dues parts un cop vistes, realment poques coses tenen en comú a part de ser les dues meitats d'un gran homenatge al cine de sèrie B. En aquesta, els zombies han estat substituits per les persecucions extremes de cotxes, però, en aquest cas, el director ha sapigut aportar molt més q no pas una simple paròdia de gènere. Sonarà estrany això que diré, però gran part de Death Proof es podria definir en "com Tarantino adaptaria una peli d'Almodóvar". Com fa el director manxec en moltes de les seves pelis, el film és un autèntic retrat de les dones per part del director, fent gala d'una gran admiració cap a elles. Com ja us podeu imaginar, els diàlegs no tenen pèrdua i centren la seva genialitat en el que fa sempre Tarantino: demostrar que qualsevol conversa aparentment banal i sense interès pot ser extremadament enginyosa i divertida, i que al final resulta tenir molta més profunditat del q semblava. No resulta estrany, doncs, que el "dolent" de la peli sigui un home, a més a més, equipat amb una de les coses de què més pot fardar un home: un gran cotxe.

Un grup de noies queden com cada dia per anar de copes amb els seus amics, quan una d'elles s'adona que un cotxe les segueix. Després de canviar de local, el misteriós cotxe torna a aparèixer i el seu conductor apareix a la barra. Després d'oferir-se indirectament a portar a una altra noia que hi ha al bar, l'home es presenta com un doble cinematogràfic amb un cotxe equipat a prova de mort. No obstant, la noia que puja al seu cotxe no triga a adonar-se de les seves intencions.

La peli té dos tipus de ritme molt diferent segons les situacions. Pot extendre's tot el que calgui seguint una de tantes converses entre les protagonistes o accelerar-se espectacularment quan passa a l'acció a la carretera, fins al punt de fer-te entrar ganes d'accelerar a tu desde la butaca del cine. No us perdeu la persecució final, ja que no n'heu vist cap d'igual. A part d'això, Tarantino no s'està de regalar-nos aquests petits tocs personals que tant li agraden, com, per exemple, passar de color a blanc i negre perque sí o tallar una escena abans que s'acabi, entre d'altres. A més, la peli està plena de guiños a Pulp Fiction i Kill Bill, q els més fans podreu detectar de seguida. Una vegada més, t'adones de com de necessari és Quentin Tarantino com a director actualment, pq t'ofereix coses q ningú més sap oferir i coses q tothom ofereix però ningú de la forma que ell ho fa. Death Proof n'és l'últim exemple, esperem q per poc temps.

Com ja vaig comentar, el projecte Grindhouse estava concebut per passar les dues pelis seguides, amb una durada total de 2h 30min. Realment, a mi no m'hagués fet res, al contrari, crec q hi hem sortit perdent. Pel fet de ser passades individualment, les dues pelis es projecten aquí amb una versió en que duren entre 15 i 20 minuts més q originalment i això es nota pq en les dues tens la sensació q triguen un pèl a arrencar. En fi, és així i ens hem d'aguantar. De totes formes, tan de bo que apareguessin molts més projectes com aquest cada any. Gràcies Rodríguez i Tarantino.

Títol: Death Proof

Director i guionista: Quentin Tarantino

Intèrprets principals: Kurt Russell, Rosario Dawson, Vanessa Ferlito, Zoe Bell, Rose McGowan, Tracie Thoms, Sydney Poitier, Quentin Tarantino

País: USA, 2007.

Gènere: Acció, suspens. 95 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

News 01-08-07

Per Mrtí - September 1st, 2007, 18:15, Categoria: Notícies

- Tothom que hagi vist Planet Terror recorda perfectament el genial trailer que precedeix a la peli en si, anomenat Machete. Poso la mà al foc que la gran majoria va pensar "tan de bo aquest trailer fictici es convertís en una peli de veritat", doncs bé, sembla q aquests desitjos es faran realitat. El director Robert Rodríguez té la intenció de rodar la peli sencera de Machete, però, en principi, aquesta només s'estrenaria en DVD i no passaria pel cine. Algo es algo, però si està al nivell del trailer, pot ser espectacular. Machete

- També pot ser espectacular la peli que ha produit J.J. Abrams, creador de Lost, pel gener de l'any que ve. El títol es ni més ni menys q la data en q s'estrena (en format americà): 01-18-08. Es veu q això dels números li agrada al tio aquest, després dels misteriosos: 4, 8, 15, 16, 23, 42 de Lost. La veritat és q el trailer, filmat com si fos un vídeo domèstic, és tan desconcertant com atractiu, i queda ben clara una certa relació amb algun element de la popular sèrie de tv. Ja podeu començar a donarli voltes si voleu. Trailer: 01-18-08

- Dates d'inici de sèries: Prison Break 3a temporada: 17 setembre; Heroes 2a temporada: 24 setembre; Lost 4a temporada: febrer 2008. Per cert, de Heroes ja hi ha confirmada una 3a temporada.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com