Calendari

<<   April 2006  >>
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30       
Alojado en
ZoomBlog

April 2006

Veronica Mars

Per Mrtí - April 29th, 2006, 18:05, Categoria: Sèries TV

No, no és la típica sèrie adolescent americana, tot i la primera impressió que es té quan es comença a mirar. De seguida s'aprecia que hi ha un o dos ingredients més que fan que estigui per sobre de O.C. i companyia, i afortunadament la sèrie els sap explotar força bé en la majoria de capítols. Aquests ingredients són la "doble vida" de la protagonista, que actua com a detectiva, ja sigui ajudant al seu pare o resolent casos pel seu compte, i el passat ocult o confús que tots els personatges tenen i es va descobrint a mida que avancen els capítols. Això sí, la sèrie tampoc és res excepcional, és tot una mica light. És d'aquelles que ve de gust mirar algun capítol de tant en tant perquè no cansa (com sí fan les típiques sèries d’adolescents) i de tant en tant hi ha factors sorpresa, però no arriba a enganxar com d’altres.

Veronica Mars és una jove estudiant que, a part de la seva vida rutinària, es dedica a ajudar al seu pare al seu despatx de detectius. Atrevida, impulsiva, sense cap vergonya i amb molts recursos, és capaç de tirar endavant les seves investigacions amb una aparent inofensivitat que resulta exitosa en la gran majoria de casos. No obstant, hi ha alguns fets del passat que l'acompanyen en tot moment i que molt sovint influeixen en la seva forma d'actuar o la seva relació amb els seus companys, en general gens fàcil, i inclús amb el seu pare. Sobreviure i tirar endavant en el present i intentar aclarir el seu passat serà l'objectiu de Veronica durant aquest curs.

El personatge que aguanta la sèrie és el de Veronica, pel seu encant especial i sí... perquè està molt bona (ho havia de dir, és així xD). També el personatge del pare té la seva gràcia i juga un paper important. La resta... doncs són els que podrien formar part de qualsevol altra sèrie adolescent, sense més. La conclusió és que la sèrie no està mal, aconsegueix tenir un toc diferencial, té moments amb bastant enginy i que funciona per passar un bon rato.

Títol: Veronica Mars

Creador: Rob Thomas

Intèrprets principals: Kristen Bell, Enrico Colantoni, Percy Daggs III, Teddy Dunn, Jason Dohring, Francis Capra

País: USA, 2004-???.

Gènere: Drama, intriga.

1a temporada: 22 cap. / 2a temporada: 22 cap.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Prison Break

Per Mrtí - April 24th, 2006, 21:10, Categoria: Prison Break

Si em preguntessin a quines sèries de TV estic més enganxat ara mateix, naturalment Perdidos és insuperable, però a continuació vindria indubtablement Prison Break. De les millors sèries que he vist últimament. Personatges amb una força impressionant, fins al punt que aconsegueixen fer-se estimar o odiar, tot gràcies a un brillantíssim repartiment d'actors. Guions rodons i cuidats fins al més mínim detall, imprevisibles en tot moment i que no donen cap respir ni als protagonistes ni a l'espectador. Només dir que el nivell del primer ja és altíssim i que encara no ha baixat en els 19 que he vist fins ara. En cada capítol aconsegueix resoldre part de les incògnites de l'anterior, presentar una trama nova plena d'acció i girs inesperats, i finalment acabar amb una nova incògnita igual o pitjor que l'anterior. No sabria dir cap capítol en què el ritme baixi, o que sigui "de transició". És un no parar.

Michael és un empresari amb una vida perfecta, una bona persona, sense cap antecedent criminal, que un dia decideix voluntàriament cometre un robatori i declarar-se culpable per entrar a la presó. Allà dins resulta haver-hi el seu germà, condemnat a mort per un assassinat que Michael està convençut que no va cometre, i a qui queda un més per la seva execució. Michael entra amb l'intenció de treure'l d'allà, cosa que seria impossible per a qualsevol pres, excepte si ets la persona que va dissenyar la presó i en tens tots els planos. D'altra banda, l'advocada de Michael comença a investigar el cas del seu germà. A part, Michael coneix la història de diversos presos que estan tancats a la presó i intenta guanyar-se la seva confiança per aconseguir el seu objectiu. Però les coses no seran tan fàcils com ell creia, més aviat al contrari...

Sí, ja vaig parlar d'aquesta sèrie a l'inici d'obrir el blog, però llavors només n'havia vist 3 o 4 capítols, i la cosa ha anat a més de forma espectacular. A més a més, la direcció és també destacable, deixa algunes imatges que queden grabades a la memòria. Ara mateix només es pot aconseguir baixant-ho d'internet, jo ja espero impacientment el pròxim capítol... els trobareu a:
http://www.torrentreactor.net/sections.php?id=521
http://www.mininova.org/search/?search=prison%20break

Títol: Prison Break

Creador: Paul T. Scheuring

Intèrprets principals: Wentworth Miller, Dominic Purcell, Robin Tunney, Peter Stormare, Amaury Nolasco, Robert Kneeper

País: USA, 2005.

Gènere: Criminal, drama, suspens

1a temporada: 22 cap.

Permalink :: 10 Comentaris :: Comentar | Referències (2)

Happiness

Per Mrtí - April 22nd, 2006, 20:02, Categoria: Cine - anys 90

Difícil definir aquesta peli amb un sol adjectiu, més aviat és la suma d'uns quants: provocativa, salvatge, cruel, inquietant, tràgica, trencadora, sense compassió. Impressionant. D'aquelles que traspassa la línia en què la majoria es queden, que no es talla en cap moment, en fi, que tothom l'hauria de veure i que per la seva poca popularitat no serà així. S'agraeix que alguns directors s'arrisquin i facin el que els dóna la gana, sense tenir en compte com s'escandalitzarà la gent ni les censures de la puritana indústria cinematogràfica nordamericana (és cine independent, naturalment). I el més destacable de Happiness és que tracta tots els temes i conflictes humans amb una normalitat que et fa adonar que realment la vida és així, per molt que ens impacti o escandalitzi veure-ho a la peli, i que de personatges com Bill, Joy, Helen i Allen n'hi ha molts pel món, ens agradi o no.

Happiness són diverses històries en una. Una família dels suburbis de Nova Jersey, un matrimoni de 60 i pico anys a punt de divorciar-se, tres germanes amb els seus respectius embolics amorosos i dos veïns d'un bloc de pisos de Nova York. Però no són històries independents, sinó que totes acaben tenint alguna cosa en comú amb la resta, i tots els personatges amaguen alguna cosa.

Pot recordar una mica a Magnolia, tant per aquesta estructura de diferents històries relacionades entre si, com per l'estil i la semblança d'alguns dels personatges. Com Magnolia, el muntatge està molt ben resolt, té algunes escenes memorables. És difícil també classificar-la, ja que els fets són completament dramàtics, però l'enfoc és més aviat de comèdia negre. Depèn de com s'ho prengui cadascú, però jo crec que, tot i els tocs humorístics, predomina el costat dramàtic, resulta difícil en el fons no agafar-t'ho seriosament.

Títol: Happiness

Director i guionista: Todd Solondz

Intèrprets principals: Jane Adams, Philip Seymour Hoffman, Dylan Baker, Lara Flynn Boyle, Justin Elvin, Cynthia Stevenson

País: USA, 1998.

Gènere: Drama, comèdia. 130 min.

Permalink :: 3 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Hierro 3

Per Mrtí - April 20th, 2006, 10:27, Categoria: Cine - 2004

Si es diu q una imatge val més que mil paraules, en aquest cas unes quantes imatges valen una peli sencera. Només dir que els dos protagonistes no obren boca en tota la peli… però és q al final t'adones que millor així, i q la peli és brillant sense la necessitat que ningú parli més del que ho fa, gràcies a la intensitat i la força de cada imatge i cada acció. Tot es basa en la comunicació visual, entre els propis personatges i també entre la peli i l'espectador. No és fàcil ser espectador de Hierro 3, ja que la seva gran peculiaritat per la casi nula presència de diàlegs i les estranyes formes d"actuar dels protagonistes fan que pugui resultar desconcertant. És important saber què es va a veure, d'aquesta forma es pot disfrutar de principi a fi, però tb si es mira sense saber-ne res, l'impacte és notable i de seguida que comprens la peli et deixa atrapat, i en silenci.

Tae-suk és un indigent que durant el dia es dedica a penjar propaganda a les portes de les cases, per després comprovar quines segueixen allà i per tant deduïr en quines els habitants són fora. Llavors, entra a la casa i hi passa la nit com si visqués allà. No roba ni destrossa res, simplement actua tal com ho faria qui realment viu allà, fins i tot renta la roba i arregla algun aparell q veu q no funciona bé. D'aquesta forma, cada nit la passa en una casa diferent, sense causar cap molèstia als propietaris. Però la cosa canvia quan una de les cases que "ocupa" no està deserta del tot, com ell pensava.

Hierro 3 se suma a la llista de pelis asiàtiques que demostren perquè a alguns ens atrau tant el cinema oriental, ja que ofereixen una forma de narrar les històries i un estil cinematogràfic que no trobem en cap altre tipus de cinema. Pot agradar o no, però és diferent a la resta i no deixa indiferent a ningú, i això sempre s'agraeix. A mi em segueix sorprenent cada vegada. Per qui no l'hagi descobert, val la pena provar-ho!

Títol original: Bin-jip

Director i guionista: Kim Ki-Duk

Intèrprets principals: Lee Hyun-kyoon, Lee Seung-yeon, Kwon Hyuk-ho, Ju Jin-mo

País: Corea del Sud, 2004.

Gènere: Drama, romàntic. 88 min.

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

16 Calles

Per Mrtí - April 17th, 2006, 21:54, Categoria: Cine - 2006

Peli típica en molts sentits. Primer pq tens la sensació que la majoria de situacions ja les has vist en alguna altra peli americana d'acció, i amb Bruce Willis els referents de les tres junglas encara es nota més. Després, pq presenta la típica estructura de personatges de heroi (o antiheroi com seria el cas), un acompanyant graciosillo i l'oponent. D'altra banda, el guió està ple de fets sense explicació, moltes "coincidències pq sí" i en general molt poc creïbles. I finalment, pq és previsible a més no poder i basa el seu atractiu en les escenes d'acció i en mantenir la tensió en tot moment. Això últim no se li pot negar del tot, i gràcies a això almenys s'acaba convertint en una bona hora i mitja d'entreteniment. Precisament, la curta durada tb ho considero un encert. El fet que Bruce Willis sigui el prota tb suma punts, tot i q últimament prefereixo quan fa papers més secundaris pq s'acaba lluint més (Sin City, El caso Slevin). No obstant, el personatge de 16 calles tb és bastant encertat per a ell, pot recordar una mica al de Sin City.

Jack Mosley és un poli a les últimes, alcohòlic i mig lisiat, que fa el torn de nit a la policia de NY. Quan queden pocs minuts per marxar a casa, el tinent li demana que porti un pres a testificar a un important judici. El trajecte són tot just 16 carrers, però de seguida es dóna compte que no serà tan plàcid com esperava quan descobreix què hi ha darrere del judici i la importància del testimoni del pres.

Al revés que La jungla de cristal, aquí Bruce Willis acaba jugant el paper de perseguit i no de perseguidor. El principal problema de 16 calles és que, com tantes d'altres, es una peli q es creu millor del q és, quan en realitat té un argument més aviat de pacotilla i el missatge q vol transmetre s'aguanta amb celo mal posat. Típica peli de videoclub per llogar un diumenge q no tens res millor a fer, i per a aquest propòsit acaba sent resultona i tot, inclús millor que altres q no arriben ni a aquest nivell.

Títol original: 16 Blocks

Director: Richard Donner

Intèrprets principals: Bruce Willis, Mos Def, David Morse, Jenna Stern

País: USA, 2006.

Gènere: Acció, policíac. 93 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Volver

Per Mrtí - April 14th, 2006, 23:36, Categoria: Cine - 2006

Torna el millor Almodóvar. Després de deixar el llistó altíssim amb Hable con ella i caure en picat amb La mala educación, remonta el vol notablement amb Volver. Sens dubte el millor són les actuacions de Carmen Maura, Penélope Cruz i Lola Dueñas, per mi en aquest ordre, que semblen fetes cadascuna pel personatge que interpreten. D'altra banda, és excepcional el treball que fa Almodóvar en la posada en escena i en tots els elements visuals que intervenen al llarg de la peli. Si un estudia la informació que arriba a donar l'entorn de cada escena, se n'adona que poques coses hi són perquè sí, sinó que tot té el seu sentit en relació amb el personatge a qui envolta o la situació que hi té lloc. I en aquest cas, com no passa en totes les pelis de Almodóvar, cal afegir que el guió m'ha semblat brillant i que contribueix a afegir un factor sorpresa a la pel·lícula que ni de bon tros esperava i que he rebut amb gran satisfacció. La trama és realment insòlita, ja q aconsegueix mesclar tocs de surrealisme amb aspectes completament casolans.

Difícil resumir o presentar l'argument... però bàsicament Volver són les vivències de tres generacions de dones (una àvia, les seves dues filles i la seva néta) originàries d'un petit poble de Castilla-La Mancha, que compartiran les seves experiències amb l'amor i la mort, encara que aquestes resultin força diferents entre si.

Un cop més, és importantíssim el treball del color que fa Almodóvar. A Volver, els colors contribueixen totalment a la caracterització tant dels personatges com dels espais, i en tot moment tenen més trascendència del que sembla. Tant si es perceben conscient com inconscientment, ajuden a entendre millor allò que passa, els estats d"ànim de les protagonistes i també coses del seu passat. Per tot això, crec que Volver és una prova que Almodóvar està en forma un altre cop, per tant no us la perdeu.

Títol: Volver

Director i guionista: Pedro Almodóvar

Intèrprets principals: Penélope Cruz, Lola Dueñas, Carmen Maura, Yohana Cobo, Blanca Portillo

País: Espanya, 2006.

Gènere: Drama. 120 min.

Permalink :: 17 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

V de Vendetta

Per Mrtí - April 11th, 2006, 16:03, Categoria: Cine - 2005

Entrava a la sala del cine havent rebut tres opinions no gaire positives sobre la peli, per tant dubtava si seria tan bona com em semblava pels trailers q havia vist. I vaig sortir amb la sensació que potser acabava de veure una de les pelis de l'any. I ara q ho penso, ni una cosa ni l'altra. Crec q és una peli q aconsegueix enganxar en tot moment, però que a partir de la primera hora començar a baixar perillosament, sobretot el tercer quart de peli. A nivell visual m'ha agradat bastant, es nota que cada imatge, cada situació, cada moviment està cuidat al detall i el resultat és admirable. El personatge de V t'atrapa des del primer moment en què apareix en pantalla (tot i el primer susto quan creus q es passarà tota la peli parlant ridículament amb la lletra v) i el de Evey... com a personatge podria ser millor, però és Natalie Portman i això és un punt a favor… jeje. La meva sensació mentre veia la peli era q, si més no, era diferent i una història original, tot i q el final no deixa de ser bastant previsible.

Cap a l'any 2050, Gran Bretanya viu sota un govern totalitari i opressor. Evey és una jove rebel q està buscada pel govern per no respectar les normes imposades, q una nit és rescatada per un misteriós personatge emmascarat quan anava a ser torturada i detinguda. Precisament aquella nit, la del 5 de novembre, aquest personatge té preparada una sorpresa per a ella i per a tota la població, que només serà un aperitiu de la revolució que pensa iniciar contra el govern i els seus integrants.

No conec el còmic, per tant no puc comparar. Ja es veu a la peli q part de la informació referent al passat dels personatges ha hagut de ser comprimida, amb millor o pitjor resultat. Tenint en compte que els guionistes són els germans Wachowski (trilogia Matrix), és d'agrair q s'entengui més que la 2a i 3a part de Matrix. Com ja he dit, el millor de la peli és la primera hora, quan descobreixes el personatge de V, la seva formar d'actuar, etc. Ara bé, tot el rollo dels ideals acaba sent una mica anecdòtic, si és q la intenció era arribar al públic amb això, mmm ho dubto. En fi, globalment a mi m'ha agradat, però tb reconec q V de Vendetta és d'aquelles pelis controvertides que estan predestinades a no agradar a part del públic. D'altra banda, la primer impressió pot ser una mica enganyosa si després la tornes a repassar. Espero reaccions.

(Qui no hagi vist la peli, millor q no miri els comentaris pq li destrossaran tot l'argument)

Títol original: V for Vendetta

Director: James McTeigue

Intèrprets principals: Natalie Portman, Hugo Weaving, Stephen Rea, Stephen Fry, John Hurt

País: USA, 2005.

Gènere: Acció, thriller, ciència-ficció. 125 min.

Permalink :: 9 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

El caso Slevin

Per Mrtí - April 10th, 2006, 15:31, Categoria: Cine - 2006

Molt amena i entretinguda, i amb un argument bastant currat. D'aquelles en què mica en mica et vas donant compte que les coses no eren com pensaves i que fan estar despert per anar relacionant tot el que passa al llarg de la peli. El repartiment és de luxe i amb un gran carisma, i els diàlegs simples, però força enginyosos. Es podria resumir com una peli simpàtica, d'aquelles que veus difícil q a algú no li agradi. Ara bé, tampoc és una peli brillant. Sobretot per l'error que comet en ple desenllaç, quan es para a explicar a l'espectador el perquè de tot, fins al punt que sembla tractar-lo de tonto, tenint en compte que tal com es produeixen els fets ja és suficient per entendre l'argument. És com si la peli et digués: mira, t'ho explico pas a pas per si no ho has entès i així de pas veus el brillant guió que hi ha darrere. I això resulta molt frustrant per l'espectador que ja ho havia captat tot i ara es troba que la mateixa peli li explica, fa que la satisfacció d'haver lligat tots els caps d'un argument trampós com aquest quedi en no res. Una de les grans qualitats q pot tenir una peli és q quan surts del cine es converteix en tema de conversa i cadascú en dóna la seva interpretació, i aquest final priva totalment d'aquesta possibilitat.

L'any 1979, nombrosos apostants de carreres de cavalls perden milers i milers de dòlars per culpa d'una "aposta segura" que acaba fracassant. Max deu un total de 96.000 $, i la implicació de la màfia en el seu deute fa que el cobrament sigui especialment dur. 20 anys més tard, Slevin, un jove que acaba d'arribar a Nova York, és pres per una organització mafiosa de la ciutat, prenent-lo per una persona que no és la que en realitat busquen. L'argument té darrere el clar referent de Con la muerte en los talones de Hitchcock (posem-nos drets), i per cert, per mi és un altre error el fet que es citi i s'expliqui a la pròpia peli.

Crec q actualment, pocs actors tenen la presència davant la càmera que té Bruce Willis, i només pel paper que fa a El caso Slevin ja val la pena. La resta d'actors els veig també molt encertats pel paper que interpreten, fins i tot Josh Hartnett m'ha sorprès. Un altre detall q tb li vaig veure, és q en ocasions costa prendre's seriosament als personatges que realment ho són, donat l'estil desenfadat que domina al voltant del personatge de Slevin i la seva forma de parlar i actuar. Potser és q aquesta era la intenció... I repeteixo, una explicació més subtil del que s'amagava darrere de tot, no tan narrada de forma gratuïta pels propis personatges, hagués pogut fer de El caso Slevin algo més que una peli simpàtica i molt entretinguda. Això sí, la història manté sorpreses i girs inesperats, i en general molta chispa. La recomano a tothom, sens dubte.

Títol original: Lucky Number Slevin

Director: Paul McGuigan

Intèrprets principals: Josh Hartnett, Morgan Freeman, Ben Kingsley, Lucy Liu, Bruce Willis, Stanley Tucci

País: USA, 2006.

Gènere: Suspens, policíac, comèdia. 100 min.

Permalink :: 5 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

El Nuevo Mundo

Per Mrtí - April 8th, 2006, 20:22, Categoria: Cine - 2005

Terrence Malick segueix fidelment l'estil de La delgada línea roja, però situant-se en plena descoberta de les Amèriques al segle XVII. I com li passa en aquella, també els últims 20 minuts són un error després de la gran peli que portes veient. El tractament de la fotografia és espectacular i la música combinada amb els paisatges naturals que regala cada plano té gran part de culpa de que es pugui considerar una gran peli. Tot molt poètic i preciosista. No obstant, he trobat alguns fallos al muntatge, sobretot a l'inici, quan intenta explicar masses coses de forma precipitada i sembla que li faltin trossos entre escena i escena. I després, com ja he dit, el final no m'ha agradat molt, no el trobo gens adequat pq no lliga amb la resta de la peli. Crec q el final ha de tenir lloc a l'entorn on ha tingut lloc tota la història amorosa, pq la selva acaba sent part d"aquesta història i hauria de ser-hi present al desenllaç. En fi, no dic més…

Any 1607, una flota anglesa arriba a les costes de Virginia i s'endinsa a la selva per muntar-hi un fort i poder explorar la zona. Allà, han de conviure amb els indígenes nadius de la zona, qui no volen que els ocupin les seves terres durant molt de temps. Durant les negociacions, el capità John Smith coneix a la princesa de la tribu i… passa lo q passa. Basada en la història de Pocahontas.

Quin és l'altre problema d"aquesta peli? Colin Farrell. No puc amb ell, és un tio q fa ràbia i a més el considero un pèssim actor. És algo personal… potser sí, pro què hi farem. Pq Christian Bale, q li dóna mil voltes, triga 1 hora i mitja a aparèixer!? Per la seva part, l'actriu està impressionant, i més tenint en compte que és la seva primera pel·lícula, 16 anys té la criatura. Bé, resumint, peli molt recomanable per la seva intensitat i sobretot pq a nivell visual és una passada, però el final, per mi és discutible.

Títol original: The New World

Director i guionista: Terrence Malick

Intèrprets principals: Colin Farrell, Q'Orianka Kilcher, Christian Bale, Christopher Plummer, August Schellenberg

País: USA, 2005.

Gènere: Drama, històric, romàntic. 130 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

Lost - 2a temporada (2a part)

Per Mrtí - April 7th, 2006, 0:03, Categoria: Lost

Acabo de veure el capítol 18 de la 2a temporada i estic desesperat, em sembla q m'agafarà algo... Crec q tot el que ha passat als capítols 16, 17 i 18 marca un punt d'inflexió molt important. Per això havia d'escriure algo i sisplau q algú em digui què pensa al respecte, però m'estant passant tantes interpretacions pel cap q no sé si enviar cartes d'amenaça als guionistes o començar a mirarme els dvds de la primera temporada per així recordar tot lo q passa i intentar relacionar-ho amb lo q ja sé de la 2a.... ufff no sé, em sembla q somiaré amb el Dave avui...

Seguirem respectant als qui tot just acaben de descobrir l'escotilla o ni això jeje... i els q estigueu com jo millor en parlem als comentaris. Que miri qui vulgui. Ala bona nit...

Permalink :: 8 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Ice Age 2

Per Mrtí - April 6th, 2006, 21:19, Categoria: Cine - 2006

En primer lloc, aquesta seqüela serveix, per sobre de tot, per confirmar que l'esquirol Scrat és l'estrella indiscutible de l"univers Ice Age. Només pels trossos que protagonitza, en la recerca fallida del seu estimat botí, absolutament genials, ja val la pena veure la peli. Això porta al problema principal d'Ice Age 2: que tens la sensació que tot el que veus ja ho has vist anteriorment a la primera. La història és bàsicament la mateixa, incorporant nous personatges (molt encertades les zarigüeyas), però sense cap originalitat i molt poc arriscada en aquest sentit. Total, q en algunes ocasions el que esperes és la segü'ent escena en q surt Scrat. A més, hi ha excessives referències cinematogràfiques i massa explícites, per això la peli perd la autenticitat que tenia la primera. No obstant, els gags puntuals al llarg de la peli i el gran final "bíblic" fan que el resultat final acabi sent acceptable. Això sí, si ens posem a parlar de l'aspecte visual i la qualitat de l"animació 3D, és per treure's el barret. Tant pels paisatges com pel disseny de personatges, molt més variat en aquesta segona peli, com per la dificultat de les animacions i les textures dels diferents elements.

Comença el desglaç i els grans blocs de gel es fonen molt ràpidament, per tant els diferents animals que viuen durant l'edat de gel han de migrar ràpidament abans que tota la vall on viuen quedi inundada. Sid, Manny i Diego prenen un camí diferent a la resta i es troben amb una inesperada companyia, amb qui compartiran l'aventura d'arribar a l"altra punta de la vall mentre noves i estranyes criatures aqüàtiques apareixen amb intencions no gaire pacífiques.

Globalment, crec que la primera és superior, sobretot perquè la història està més currada i en general és més genuïna, però això no priva de passar una bona i divertida hora i mitja. Això de les segones parts en pelis d'animació, s'ha demostrat que és millor apostar per una història totalment nova, com van fer a la genial Toy Story 2, pq aquesta posició de no voler canviar massa el que ja va funcionar a la primera no té massa ban resultat, com passa a Shrek 2 o aquesta mateixa. Al 2008 està prevista Ice Age 3, a veure si s'arrisquen amb el guió i veiem algo realment original, pq en aquesta… poca cosa de nou.

Títol original: Ice Age 2. The Meltdown

Director: Carlos Saldanha

Intèrprets principals: Sid, Manny, Diego, Scrat, Ellie, Crash, Eddie

País: USA, 2006.

Gènere: Animació, comèdia. 85 min.

Permalink :: Comentar | Referències (0)

El niño

Per Mrtí - April 4th, 2006, 0:17, Categoria: Cine - 2005

És la primera peli que veig dels germans Dardenne, i més q res per curiositat després que guanyés la palma d'or a Cannes, però haig de dir que m"ha impressionat bastant aquesta peli. Sobretot pq no hi ha res superficial, tot està tractat amb molta intensitat i amb un realisme que impacta, no pel simple fet de veure el q passa a la pantalla, sinó pel procés immediat de pensar q això passa a la realitat. Tothom parla de cine hiperrealista quan es tracta de pelis dels germans Dardenne, i en gran mesura ho és, però sempre hi ha petits detalls que poden ser posats en dubte tenint en compte aquest suposat hiperrealisme. Però en fi, no deixa de ser una pel·lícula de ficció, per tant fins a cert punt és normal. No obstant, els fets que explica tenen força duresa i dramatisme, és una peli q es viu, d'aquelles que poden fer riure i plorar, però no de forma gratuïta.

Bruno i Sonia són una parella que viuen als suburbis d'una ciutat francesa, o millor dit, sobreviuen com poden gràcies als robatoris de Bruno i la seva banda i la poca ajuda q Sonia rep com a subsidi. Acaben de tenir un fill, però mentre Sonia s'hi volca totalment, Bruno no sembla canviar la seva actitud i de seguida troba en el nen un possible element a utilitzar en la seva activitat al marge de la llei.

La forma de transmetre l'evolució de la relació entre ells dos i com es comporten individualment respecte al fet de tenir un fill és el que marca la peli (no hi ha cap més personatge que destaqui) fins al final, i vaya final!! Això és un final amb climax i la resta són tonteries, estaria bé veure la cara de la gent al veure'l, pq daltra banda no deixa de ser arriscat. La capacitat de transmetre els sentiments dels personatges i traspassar-los a l"espectador és bestial, impossible quedar-se indiferent. I pq un títol tan genèric com El niño… pq el nen ben mirat és el desencadenant de tot, però al final resulta que hi ha més d'un nen a qui podria fer referència el títol…

Títol original: L'enfant

Directors i guionistes: Luc Dardenne i Jean-Pierre Dardenne

Intèrprets principals: Jérémie Renier, Déborah François, Jérémie Segard

País: Bèlgica, 2005.

Gènere: Drama. 90 min.

PALMA D'OR A CANNES 2005

Permalink :: 2 Comentaris :: Comentar | Referències (0)

Flores Rotas

Per Mrtí - April 1st, 2006, 17:59, Categoria: Cine - 2005

Si hi ha algun actor que no necessita actuar per a ser genial i únic, aquest és Bill Murray. Pot passar-se la major part d'una peli posant la mateixa cara de res i sense mostrar cap activitat destacada, i no obstant aconseguir fer-te riure o emocionar de forma inevitable. Si a això s'hi afegeix un director que sàpiga potenciar aquestes qualitats de forma perfecta, com en aquest cas és Jim Jarmusch, i una història que situi el personatge en situacions propicies, en surt una peli genial. Naturalment, no és una peli destinada als gustos generals del gran públic (i quina de Jim Jarmusch ho és?...), sinó per als qui sàpiguen apreciar tot el que he dit anteriorment. A grans trets, la història no té res de nou: un pare que busca al seu fill ausent; no obstant, els personatges, els diàlegs, els petits detalls visuals són els que deixen veure la genialitat de Flores Rotas. I el ritme de la peli és perfecte per poder-ho apreciar.

Don Johnston és un home que viu luxosament en el típic barri residencial de qualsevol població d'Estats Units. Un dia rep una carta de color rosa en què una remitent anònim li explica que té un fill fruit de la seva relació 20 anys enrere. Tot i no mostrar cap mena d'interès en un principi, la insistència del seu veí Winston (obsessionat en estudiar trames policíaques) el fa començar un intens viatge amb escales per trobar quina de les seves ex és la que va escriure la carta, a partir de les poques pistes que té.

La memorable actuació de Bill Murray recorda en ocasions al personatge de Lost in Translation, sempre amb la sensació que no encaixa gens en les diferents situacions en què es va trobant, i aquí és on Bill Murray és més divertit, en l'expressió de "què faig jo aquí?". S'ha de destacar també les aparicions de Sharon Stone o Jessica Lange en papers força extravagants, tot i que tota la peli gira al voltant de Bill Murray, com molt bé simbolitza l'últim plano. Vaig llegir una crítica que deia que aquesta era una peli que només els cinèfils apreciarien i, ben pensat, hi estic una mica d'acord.

Títol original: Broken Flowers

Director i guionista: Jim Jarmusch

Intèrprets principals: Bill Murray, Jeffrey Wright, Sharon Stone, Frances Conroy, Jessica Lange

País: USA, 2005.

Gènere: Comèdia dramàtica. 100 min.

Permalink :: 6 Comentaris :: Comentar | Referències (1)

Blog alojado en ZoomBlog.com